La UE recolza els nous ajustos espanyols i els troba suficients

Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro van recolzar ahir a la nit públicament els nous ajustos pressupostaris i les reformes adoptats per Espanya i van considerar que seran suficients per garantir la reducció del dèficit públic al 6% del producte interior brut (PIB) l'any que ve i per recuperar la confiança dels mercats. Els ministres de la zona euro, no obstant, es van mostrar dividits sobre la necessitat d'adoptar decisions més radicals per combatre els atacs especulatius contra la zona euro, com per exemple una ampliació del fons de rescat o l'emissió de deute públic en comú a través d'eurobons. Els ministres de la zona euro es van limitar a reiterar la seva determinació «a fer tot el que sigui necessari per assegurar l'estabilitat de la zona euro».

«Hem quedat molt impressionats pel programa d'ajustos i reformes d'Espanya», va afirmar el president de l'Eurogrup, el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Jucnker, després de concloure la reunió ministerial. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va explicar amb detall als seus socis europeus les noves mesures adoptades pel Govern i les reformes previstes en els pròxims mesos.

«És un programa molt substancial i global, que inclou reformes econòmiques, laborals, de pensions, pujades d'impostos, privatitzacions, el reforçament de la transparència del sector bancari i la reestructuració de les caixes d'estalvi», va destacar el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn.

El programa espanyol de reformes «demostra la ferma determinació per aconseguir l'objectiu de reduir el dèficit públic fins al 6% del PIB» l'any 2011, respecte al 9,3% previst aquest any, va afegir Rehn. Aquestes reformes i ajustos «són suficients per tranquil·litzar els mercats», va subratllar Juncker.

FONS SUFICIENTS / Després de llargues discussions, l'Eurogrup va estimar que els 750.000 milions d'euros disponibles en l'actualitat per rescatar països en dificultast són «plenament suficients» i no necessiten ser ampliats. El director del fons d'estabilització europeu, Klaus Regling, va destacar que l'ajuda a Irlanda representa «significativament menys del 10%» de la capacitat del fons europeu, de manera que disposa de recursos per afrontar qualsevol eventualitat possible.

La proposta formulada pel Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) d'ampliar la capacitat financera d'aquest mecanisme de rescat per deixar patent que qualsevol atac especulatiu contra la zona euro està abocat al fracàs no va trobar prou recolzament.

Alemanya s'hi va oposar amb fermesa; França, Holanda i altres països van considerar la qüestió «molt prematura», i altres delegacions van considerar que un anunci d'aquest tipus podria ser malinterpretat pels mercats com si fos la preparació del salvament de nous països de la zona euro, i per tant el seu efecte seria contraproduent.

El director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, que va participar com a convidat en la reunió de l'Eurogrup, també va recomanar al BCE que actuï de forma molt més agressiva en el mercat per comprar deute públic dels països de la zona euro més fragilitzats per penalitzar així els especuladors.

Notícies relacionades

Creix la desafecció a l'euro dels alemanys

La pujada de preus i l’habitatge centren les reivindicacions del Primer de Maig

CONTRA ELS EUROBONS / Alemanya també va rebutjar la possibilitat de crear eurobons conjunts per finançar el deute públic dels països de la zona euro i acabar amb l'especulació, com havien proposat en una tribuna conjunta al Financial Times el president de l'Eurogrup, el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, i el ministre d'Economia italià, Giulio Tremonti. Aquesta opció no va arribar ni tan sols a discutir-se en la reunió de l'Eurogrup.

Alemanya -amb un deute que es beneficia dels tipus d'interès més baixos d'Europa- s'ha oposat sempre a qualsevol emissió de deute públic col·lectiu europea, per temor que debiliti la seva credibilitat en els mercats financers. La Comissió Europea també es va mostrar escèptica sobre els eurobons, encara que fos una idea «intel·lectualment interessant», per l'oposició que desperta.