María del Mar Raventós, presidenta de Codorníu: "Hi ha moltes oportunitats per comprar cellers"

OLGA GRAU: La seva empresa, una de les més antigues, ha viscut moltes crisis. ¿Aquesta és una de les pitjors? MARÍA DEL MAR RAVENTÓS:

És una crisi important. Per mi, és de les més fortes que he vist dins de la companyia. A més a més és un moment en què hi ha molta competència. Però al llarg de la història, com a empresa, n'hem tingut moltes. Però penso que el més important és que se superen i això és una bona manera d'anar creixent. Totes les petites crisis que hem anat tenint ens han fet superar més les coses i aprendre'n.

AGUSTÍ SALA: ¿Què és el que li permet a una empresa familiar navegar millor en situacions de crisi? M. M. R.

Acostumen a tenir un nivell d'endeutament molt menor i es veuen les coses d'una manera més prudent. A Codorníu aquest any hem baixat moltíssim el nostre endeutament. Tothom se sorprèn que ho fem en un moment en què tothom amplia els seus crèdits. I és perquè tenim una altra manera d'afrontar les coses. Som ambiciosos però prudents a la vegada. A més estem en un negoci difícil. Des que es compra o es munta un celler i es comencen a plantar vinyes i s'obté el producte hi ha un període molt llarg. Estem acostumats a esperes més llargues per obtenir rendiments. I això permet ser més cauts.

ENRIC HERNÀNDEZ:¿Pateixen com els altres les dificultats per accedir al crèdit?M. M. R.La veritat és que no les patim i això ens encanta perquè així no tenim problemes. I, al revés, ens n'ofereixen. Això dóna molta satisfacció: veus que el mercat està complicat, però que a tu els bancs t'ofereixen finançament.

E. H. ¿I això té a veure amb la reducció de l'endeutament?M. M. R.I amb el fet de presentar un pla estratègic prudent i coherent. I, sobretot, Codorníu sempre ha sigut una empresa de paraula i aquest pla estratègic es complirà. Això els bancs ho saben.

A. S. M'imagino que la paraula borsa l'han desterrat del seu vocabulari com altres empreses familiars...M. M. R. Jo abans era més taxativa i ara, a mesura que em vaig fent gran, sóc més prudent i més flexible en el sentit que s'ha d'estar obert a tot. Jo mai dic que no a la borsa. El que sí que dic, en aquest moment, és que tenim un pla estratègic i sabem on arribarem d'aquí tres anys i, durant aquest període, no estarem en ­borsa.

O. G. ¿I on els porta el pla?M. M. R. Ens centrem en creixement en marca en el segment de 10 euros cap amunt, que per a nosaltres és l'important. Ens basarem en el creixement orgànic i la internacionalització. En facturació, l'activitat exterior encara està per sota del 50% , en el 47%, però en volum, ja està en el 51%.

SALVADOR SABRIÀ: ¿I només venen als països on són o també exporten? M. M. R.

A l'Argentina venem el 10% del que es produeix en aquell país i la resta, a l'exterior. Des d'allà venem molt als EUA, caves i sobretot vins, encara que hem iniciat un línia de caves amb el nom de María. Després el celler de Napa (Califòrnia) és per vendre en el mercat dels EUA. També hem comprat una distribuïdora als EUA.

O. G. I no tenint problemes de finançament, ¿no es plantegen aprofitar les oportunitats que hi pugui haver en el mercat per comprar?M. M. R.Plantejar-nos-ho sí.

O. G. ¿I seria a l'exterior? M. M. R.

Home. Hi ha moltes oportunitats avui dia. Se'n plantegen ­moltes i es van estudiant. Però també és veritat que en una empresa ­familiar has de ser molt caut perquè som molts i qualsevol comentari ­ràpidament és informació ­pública.

E. H. ¿Però hi ha algun objectiu en compres en el pla estratègic?M. M. R. Sí, sí, sí. S'està mirant, l'objectiu és créixer. Has d'arrencar quota de mercat o comprar fora, depèn del que sigui més convenient i del que et van oferint. Ens trobem amb bastants cellers que te'ls ofereixen. Hi ha molts cellers en venda a Es­panya.

A. S. ¿Pensen diversificar-se? M. M. R.

No. En el pla estratègic està definit que aquests tres anys ens centrarem en caves i vins.

O. G.¿Com es combaten els preus baixos? M'Imagino que aquesta és la gran batalla, ¿oi? M. M. R.

Nosaltres apostem per un segment alt. Primer, per la qualitat, que sempre ens ha distingit. És molt difícil oferir qualitat a preus baixos perquè la matèria primera, que és la base de tots els nostres productes, té un preu. També és una qüestió de prestigi: no pots posar el nom de ­cava a un producte que realment no tingui la qualitat que ha de ­tenir.

A. S. ¿Quines són millors, les perspectives per al cava o per al vi? M. M. R.

El vi està estancat, però hi creiem més. Abans parlàvem de les crisis, i quan se'n produeix una el que has de fer és innovar. Nosaltres vam treure l'any passat en vins el Pomal Cri­anza, amb un creixement realment ­espectacular i després dos Ribera de Duero, de Legaris, el Legaris Roble i el Legaris Verdejo i han tingut una acceptació molt gran. Això ens ha aportat un creixement important a la part de vins. Aquesta és ­l'a­posta.

A. S. Llavors, les fonts de creixement els pròxims tres anys seran... ¿Més el vi que el cava? M. M. R.

Preveiem potenciar les dues coses, però realment preveiem creixements més importants en el vi. A més a més, el cava està molt menys fragmentat. En cava tenim una quota de mercat molt més alta que en vins, on pocs arriben a dos dígits i, per tant, tenen un potencial de creixement més gran.

E. H. La quota de mercat perduda amb l'anterior boicot al cava, ¿s'ha arribat a recuperar?M. M. R.No. Una part important va passar al xampany francès. I un cop es perd és difícil de recuperar.

S. S. ¿I pel que fa a caves de la resta d'Espanya?M. M. R. Sí que s'ha recuperat. Va ser un moment molt puntual. Molts cellers van aprofitar per fer coses fora que després no han tingut l'èxit que pretenien. Nosaltres tenim per exemple el Royal Carlton, el cava de Bodegas Bilbaínas, i ha seguit la mateixa línia.

O. G. Després de la victòria al Mundial, ¿han utilitzat la marca Espanya?M. M. R. Nosaltres som marquistes, el que potenciem sempre són les marques, Codorníu, Bodegas Bilbaínas, Viña Pomal, les marques. Tenim una estratègia molt clara de marca, marca nostra.

O. G. ¿Faria falta més suport de l'Administració per exportar com els italians o els alemanys?M. M. R.Fa falta qualitat de producte. A la llarga, té els seus beneficis. I el cava ha de ser de qualitat. No lluitem per genèrics. Amb preus molt baixos ens estem carregant la imatge. Aquí penso que ens estem equivocant.

A. S. ¿Quin és el secret per acontentar tants accionistes familiars?M. M. R.Sabent que no els acontentaràs a tots. I partint d'això, fer-ho tan bé com puguis. Primer, sent una empresa que rendeixi. I després que tracti bé els seus accionistes amb transparència, informació i donar-los facilitats perquè, si no volen quedar-se a l'empresa, se'n puguin anar.

S. S. ¿I com es fa?M. M. R. Els accionistes ho diuen abans d'una data i després s'aprova en junta i es recompra el percentatge. No s'obliga a quedar-se a ningú. Un pot marxar en qualsevol moment. Quan ho vam implantar, fa uns tres anys, molts dels que deien que se n'anirien després no se'n van. És una solució. La transparència és molt important. Tenim un portal de l'accionista, un departament per a ells.

Notícies relacionades

La pujada de preus i l’habitatge centren les reivindicacions del Primer de Maig

Madrid celebra una jornada atípica sense Díaz ni els líders sindicals

O. G. Podem dir que gairebé estan preparats per sortir a borsa... M. M. R.

Penso que la informació i la transparència són bàsiques en la companyia que sigui, surti o no ­surti a borsa. Bodegas Bilbaínas, de la qual tenim la majoria, cotitza en borsa i més o menys donem la ­mateixa informació en tot el grup. És lògic que l'accionista vulgui saber què es fa amb els seus diners.