PRÒXIM DESALLOTJAMENT

"D'aquí 12 dies estaré amb 2 fills al carrer"

ALMENYS QUATRE FAMÍLIES del Gornal s'enfronten a demandes de desallotjament per ocupar vivendes oficials buides al barri. Sense feina i amb escassos ingressos, totes comparteixen un mateix temor: perdre la custòdia dels seus fills per no tenir una casa. No comprenen per què l'Administració manté pisos buits mentre se'ls neguen a famílies necessitades.

La dona amb l’ordre de desallotjament al balcó de casa seva.

La dona amb l’ordre de desallotjament al balcó de casa seva. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
DAVID PLACER

És veïna del Gornal des de fa més d'un any però aviat haurà d'abandonar el pis protegit d'Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat, que ocupa de forma il·legal. Amb una filla de 5 anys i un bebè de 2, no sap on anar. Desocupada des de fa més de dos anys, sobreviu amb les ajudes econòmiques de la seva família i el que recull a la ferralla i a les escombraries. Aquests dies ha començat a embalar les seves coses personals però no sap on podrà dirigir-se.«Estic molt preocupada perquè d'aquí 12 dies estaré amb dos fills al carrer. Vaig estar prenent pastilles pels nervis que tinc, però ho he deixat perquè em feien dormir molt. Tinc dos fills i a la gran l'he de portar al col·legi»,assegura la veïna que prefereix mantenir l'anonimat.

La dona, de tot just 30 anys, viu amb el temor que la Generalitat li retiri la custòdia dels seus fills si no aconsegueix trobar una altra casa. Per ara, ha aconseguit que uns amics li ofereixin una caravana, que utilitzarà només en cas d'emergència, perquè té por que el seu fill asmàtic, i amb constants afeccions respiratòries, torni a recaure en un lloc on no tindrà calefacció.

Càrrega familiar

«Intento veure el costat positiu de les coses perquè si no t'acabes ensorrant i he de continuar lluitant pels meus fills. Ja no busco feina perquè no podria. He d'estar cuidant el meu fill amb asma i se me n'ha anat el temps buscant vivenda, anant a Adigsa i demanant ajudes a l'ajuntament»,explica la imminent desnonada.

Lapatadista, el nom amb què són coneguts els ocupants que fan caure a puntades les portes d'aquests habitatges, assegura que no es nega a pagar un lloguer, però que demana a l'Administració que li assigni un lloguer ajustat als seus ingressos. L'ocupant no hi entén de llistes, ni de processos ni d'avaluacions dels serveis socials. Li costa entendre per què els processos legals de tramitació són molt més lents que la seva necessitat d'aconseguir un lloc on poder viure.

Fins fa pocs mesos, la dona a l'atur pensava a tornar-se a ficar en un altre pis oficial buit, però ara aquesta opció és molt més complicada per la vigilància que ha contractat Adigsa per evitar que es produeixin noves okupacions.

La família compta amb un complicat historial de vivenda. Després de casar-se, la jove dona va comprar un pis amb el seu exmarit, però no va poder afrontar els pagaments de la hipoteca. Després de fallar en el seu primer i únic intent per obtenir una vivenda pròpia, va optar per ocupar de manera il·legal un local fins que van ser desallotjats. Després d'aquell capítol van aconseguir una casa barata que li van llogar uns coneguts, però al cap de poc temps van haver d'anar-se'n perquè el propietari va decidir llogar-la a uns familiars.

D'inquilina a 'okupa'

Llavors, i guiada pels coneguts del barri que controlen els pisos de protecció oficial buits, va entrar en un pis que ja tenia«patadistas a dins». La dona va aconseguir donar d'alta els serveis de llum i aigua al seu nom tot i no tenir un contracte legal de lloguer. També es va poder empadronar.«Un patadista em va llogar una habitació però al cap de poc temps va marxar. Llavors vaig prendre el control del pis i així fins avui»,explica la dona.

Notícies relacionades

Últimament acostuma a sortir amb una altra veïna del bloc (també patadista) a buscar menjar als supermercats o als contenidors.«Tinc una germana que treballa en un forn i a vegades em porta llet o galetes. La seva és una ajuda molt important per a nosaltres, però tampoc em pot ajudar gaire més perquè també està ofegada amb la seva hipoteca per la qual paga ara més de 1.000 euros»,assegura.

Malgrat la seva situació, no ha pogut aconseguir mai un dels pisos que Adigsa manté buits per a«emergències socials».