El Govern de Grècia justifica els «dolorosos sacrificis»

En un Consell de Ministres emès en directe per televisió, el primer ministre grec, Geòrgios Papandreu, va transmetre la crua realitat econòmica que pateix el país en un intent de justificar el pla draconià per estalviar 30.000 milions en tres anys. «Els sacrificis d’avui són durs però necessaris» –va afirmar–.

Si no els fem, Grècia anirà a la bancarrota. Els sacrificis ens donaran el temps necessari per aplicar els grans canvis que necessitem».

El pla de sanejament de l’economia grega té com a principals perjudicats els funcionaris i els pensionistes, que patiran importants retallades en els seus ingressos. L’Executiu d’Atenes ha acordat també amb els països de la zona euro, el BCE i l’FMI sotmetre l’administració pública a una cura d’austeritat i apujar els ­impostos.

A canvi d’aquesta teràpia de ­«dolorosos sacrificis», supervisada per l’FMI, el primer ministre va ­indicar que la suma de l’ajuda financera internacional, de 110.000 ­milions, serà d’una envergadura «sense precedents en l’àmbit ­mundial».

«Ens trobem en un moment històric per salvar al país. L’única línia vermella del meu Govern és no permetre que el país caigui en la bancarrota», va remarcar el líder grec, que va dir que s’ha hagut de triar entre «la catàstrofe o el sacrifici».

Papandreu va assegurar que els diners de l’ajuda internacional ­seran suficients per cobrir les despeses del trienni 2010-2012, ja que en la situació actual «el país no està en condicions de refinançar les seves necessitats de 60.000 milions anuals als mercats internacionals». «Hem construït aquest mecanisme ­de ­suport del no-res», va declarar ­Papandreu.

Notícies relacionades

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

El Govern argumenta que la llei li permet demanar "exigències addicionals"

APROVACIÓ AL PARLAMENT / El ministre grec de Finances, Giorgos Papaconstantinu, va ser l’encarregat de detallar davant la premsa els sacrificis. «Tots coneixem la situació i estàvem cridats a triar entre el col·lapse o la salvació», va explicar. Les dures mesures encara han de rebre el vistiplau del Parlament aquesta setmana, probablement dimecres, un fet que es considera un tràmit perquè el governamental Partit Socialista Panhel·lènic (Pasok) té majoria absoluta a la cambra.

Els partits d’esquerra consideren que les severes retallades no seran només per a tres anys, i el Partit Comunista grec (KKE) ha fet una crida als ciutadans a rebel·lar-se contra aquestes «mesures bàrbares». El cap de l’oposició conservadora, Antónis Samarás, va criticar l’Executiu socialista per no haver inclòs iniciatives que recolzin la competitivitat i privatitzacions addicionals.