Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

Mai és tard per donar un gir a la vida, i moltes vegades apostar per un canvi de rumb —encara que faci vertigen— pot ser la millor opció. Sobretot si es tracta del terreny laboral. L’informe ‘Movilitat sectorial i ocupacional de la contractació a Espanya 2023’, elaborat pel SEPE i publicat al setembre de 2024, va mostrar que la taxa de mobilitat intersectorial dels treballadors espanyols va ser del 18,11 % en els contractes signats el 2023, la més alta dels últims cinc anys. Per edats, les persones entre 30 i 45 anys representaven el grup majoritari i, sorprenentment, els majors de 45 anys suposaven el 16,64 % del total.

Montse Parera és un exemple d’aquesta tendència. Amb els seus 53 anys, aquesta veïna de Gavà (Barcelona) ha passat de treballar en l’àmbit administratiu i comercial a cursar un Grau Mitjà en Auxiliar d’Infermeria (TCAE) a Davante. “Tot i que gaudia de la meva feina, els viatges constants i el ritme professional no em permetien estar amb la família. Amb els meus fills ja econòmicament independents i el meu marit prejubilat, vaig sentir que era el moment de replantejar la meva vida laboral. Sempre he estat una persona empàtica i amb ganes d’ajudar els altres, per això vaig decidir fer un gir i apostar per una feina vocacional”, explica.

Segons les dades recollides a l’edició 2024 de les ‘Estadístiques de Formació Professional del Sistema Educatiu’ del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esport, l’alumnat major de 30 anys en FP de Grau Mitjà va ser del 13,9 % durant el curs 2022‑2023, i en el cas de la FP de Grau Superior va assolir el 17,6 %.

Per què es canvia de sector professional?

Per Paco Isla, director acadèmic de Davante, els factors que desencadenen aquests girs són diversos. “Generalment, hi ha un punt d’inflexió. Pot ser un acomiadament, una saturació professional, una necessitat de conciliació o la consciència que el camí actual no porta allà on es desitja. Però també hi ha factors estructurals: la transformació del mercat laboral, la digitalització, els canvis en sectors tradicionals. Avui, no és estrany reconvertir-se diverses vegades al llarg d’una vida laboral”, explica.

En aquest sentit, el perfil ha anat evolucionant. El director acadèmic assegura que abans era una persona adulta en situació d’atur buscant una segona oportunitat, ara hi ha molt més diversos perfils. “Hi ha més joves que, després de començar estudis universitaris, es donen compte que no és el seu camí. També més professionals en actiu que decideixen redirigir la seva carrera cap a sectors amb major projecció, o persones que abandonen feines precàries per buscar una alternativa més estable”, apunta Isla.

Adrián Viñas (38 anys) és llicenciat en Filosofia i Lletres i es dedicava a l’atenció al client. Actualment és Tècnic d’Imatge Diagnòstica i Medicina Nuclear. “Em va moure la possibilitat d’entrar al món sanitari, adquirir coneixements i dedicar-me a una cosa que realment m’apassionés i m’aportés estabilitat”, afirma.

Un altre canvi significatiu va ser el de Beatriz Cros Fons (58 anys), que va optar per la mateixa via que Viñas després de més de 20 anys dedicats a la formació en cuina amb l’Aula Gastronòmica que ella mateixa havia creat. “Vaig sentir que necessitava un canvi, una cosa més relacionada amb l’entorn sanitari, on pogués estar més a prop de les persones en moments importants de la seva vida. Vaig sentir la necessitat de renovar-me, de seguir aprenent i d’aportar des d’un altre lloc. Va ser una decisió valenta, però també molt meditada”, assegura.

La FP i la reorientació professional

La Formació Professional, malgrat haver arrossegat durant molts anys l’etiqueta de “pla B”, s’ha convertit en l’eina més útil per a qui desitja canviar de trajectòria laboral. “Permet reorientar la carrera de forma àgil i eficaç. Forma en allò que avui es necessita i en el que es necessitarà demà. Tot i això, encara no està valorada com hauria de ser. Arrossega antics estigmes que ja no responen a la realitat. Avui, estudiar FP no és només una opció digna: sovint és la més intel·ligent”, defensa Isla.

Aquest estigma el patia Estiven Ballesteros (33 anys), un colombià que, després de viure a l’Argentina i a Mèxic, va venir a Espanya el 2020, poc abans de la pandèmia, i va cursar el cicle en Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE). “Abans pensava que la FP era una opció ‘menor’, una cosa que es feia quan no hi havia més sortides. Però això va canviat completament. Vaig descobrir que la FP és una via molt sòlida, pràctica i orientada al món laboral. És una formació exigent i de molta qualitat”, explica el colombià.

Parera destaca que l’experiència li ha permès adquirir coneixements tècnics de TCAE, a més de desenvolupar habilitats personals com l’escolta activa, l’empatia i el tracte respectuós amb els pacients. “També he millorat la capacitat d’organització i treball en equip, i he après a gestionar situacions emocionals amb serenitat i responsabilitat”, afirma. Coincideixen amb ella Ballesteros i Cros, i en el cas de Viñas afegeix:“He descobert la meva habilitat per ensenyar, exposar i explicar continguts”.

Estudiar a Davante

Parera, Cros, Ballesteros i Viñas van optar per Davante per cursar les seves titulacions de FP. La institució, nascuda de la unió de MEDAC i MasterD, compta amb 120 centres presencials a Espanya, vuit d’ells a Catalunya. “Per a mi, l’escola ha estat com casa. La implicació dels meus professors, els directius i els companys en moments difícils que vaig viure durant el curs va ser crucial per aconseguir les meves fites”, explica Viñas, que actualment treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, on també va fer les pràctiques. Davante compta amb més de 30.000 acords i convenis amb empreses top, i el 90 % dels seus alumnes aconsegueixen feina en sectors concrets abans de sis mesos. Parera i Cros destaquen que, tot i la diferència d’edat amb els seus companys, la seva experiència va ser molt positiva.

“Em vaig sentir molt integrada”, explica la segona. Parera ressalta especialment la qualitat dels docents: “A més d’estar molt ben preparats, saben transmetre els continguts de manera clara i accessible”. En aquest sentit, el director acadèmic de Davante subratlla: “Treballem per oferir una formació flexible, acompanyada i accessible, que s’adapti a diferents realitats vitals. La clau està en l’acompanyament: ningú hauria de sentir-se sol en un procés tan important”. La institució ofereix recursos per potenciar habilitats personals, així com orientació laboral i networking des del primer dia.

Primer pas per canviar de professió

Isla recomana no resignar-se si algú se sent atrapat laboralment. “Estar perdut és el primer pas per trobar-se. L’important és no quedar-se paralitzat. És fonamental buscar orientació, parlar amb professionals i explorar opcions sense prejudicis. A Davante som aquí per acompanyar aquests canvis amb realisme, però també amb confiança en les capacitats de cada persona”, afirma el director acadèmic.

Ballesteros recomanaria l’aventura a tothom. “A qualsevol persona que senti que la seva vida necessita un nou rumb, que vulgui aprendre alguna cosa nova o trobar una vocació, li diria que no és tard. L’edat no és un límit. L’important és la voluntat de començar. Ho vaig fer amb por, però avui estic agraït per haver-me donat l’oportunitat de canviar”.

Notícies relacionades

El BBVA manté obert continuar amb l’opa pel Sabadell, desistir i portar el Govern a la justícia

El Sabadell presentarà el 24 de juliol el pla estratègic amb què espera convèncer els seus accionistes que rebutgin l’opa del BBVA

Per la seva banda, Cros afirma: “No és fàcil, no és ràpid i no és per a qui busca una sortida còmoda. Però si hi ha una vocació veritable i ganes d’implicar-se, val moltíssim la pena. Aprendre, canviar, arriscar-se… sempre suma”. Viñas també posa en valor el canvi a través de la FP: “La FP et permet no només aprendre un ofici, sinó viure’l de forma directa i poder valorar sensacions personals sobre allò que serà el teu futur treball”.