Josep Borrell, l'artesà cerveser

En tot just un any i mig i sense publicitat, Birrart ha rebut desenes de cartes de tots els racons d’Europa demanant-los etiquetes de les seves quatre varietats de cervesa. «Arriben cartes de Lituània, Polònia, Itàlia o la República Txeca. Les envien amb els segells de tornada perquè així no hàgim de gastar-nos res en el reenviament», afirmen.

Elaborar cervesa a casa va començar sent una afició de cap de setmana per a Josep Borrell (41) i Sílvia Ivars (42) fa ara sis anys. Els seus primers clients, amics i familiars, van propagar ràpid el seu saber fer. Aquell èxit els va animar a seguir experimentant, explorant sabors i introduint noves tècniques a casa seva, a Sarrià de Ter (Gironès), que feia la funció de fàbrica improvisada. Fins que el 2008 van decidir arriscar-se.

El Josep va aparcar la seva feina en el sector del manteniment industrial per crear la seva companyia cervesera. Avui, Birrart fabrica i distribueix la cervesa Moska de Girona i forma part del selecte club de les microcerveseries catalanes, que fabriquen cervesa de manera artesanal. A Catalunya n’hi operen nou –de les 15 estatals– i guanyen popularitat, encara que estan lluny de les xifres de la resta d’Europa.«Per trobar models s’ha d’anar a països on la cultura de la cervesa està molt arrelada, com Bèlgica o Alemanya. Un dels nostres referents va ser Itàlia, que compta amb 300 microcerveseries», explica Borrell.

Birrart juga en terreny difícil. El mercat està dominat per marques amb grans produccions, inversió en màrqueting i presència garantida a la majoria de locals a canvi de la instal·lació d’assortidors. Per això Birrart aposta per obrir-se espai en cartes de restaurants, botigues de productes delikatessen i en bars especialitzats en cervesa artesanal.«Els restauradors ens diuen que noten més interès per la cervesa, i alguns introdueixen ja una carta de cerveses a més de la de vins», afirmen.

Birrart va començar a distribuir a Girona i rodalia, però ha ampliat la xarxa a Barcelona, Tarragona, Lleida i el Vallès. Ara negocia amb distribuïdores estatals i ha rebut alguna trucada de l’estranger. Produeix 600 litres setmanals, que equivalen a 1.800 ampolles de 33 cl, l’únic format que ven. Vol acabar l’any fabricant-ne 800 litres, però sempre amb una progressió d’acord a la seva infraestructura:«Treballo sol en un petita sala, optimitzant espai , tot i que haurem d’ampliar», diu Borrell.

A Birrart fan servir ingredients naturals, molts dels quals importen. El llúpol«de l’any, fresc i aromàtic»arriba del Regne Unit, i les maltes, d’Alemanya. A l’utilitzar productes naturals la data de caducitat de les seves cerveses es redueix a uns 10 mesos. Disposen de quatre varietats en catàleg, totes nascudes dels seus experiments casolans.«En volíem una de torrada a l’estil britànic, una de negra especial, més suau que les clàssiques, i tampoc hi podien faltar una lager i una pilsen estil txec». La més arriscada, amb gust de poma, va sortir a la venda amb caràcter estacional però es queda en catàleg per la seva apreciació entre els consumidors. La mosques de l’etiquetatge són homenatge a la llegenda de Sant Narcís, patró de Girona.

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

S’han donat a conèixer en fires gastronòmiques i han participat en el premi a la Innovació i Tecnologia Alimentaria (PITA), promogut per la Conselleria d’Agricultura, que els ha concedit una subvenció per comprar maquinària.«Encara que no vam guanyar en el concurs, ens vam adonar que la Generalitat mima molt el productor local, i això és important», explica aquest autodidacte, que ha après aquest ofici navegant per internet, llegint llibres i visitant fàbriques.

Està convençut que a Catalunya s’està despertant la cultura de la cervesa, encara que sap que encara queda molt per fer.«Vivim en un país de vins i la cervesa sempre ha sigut la germana pobra, ningú es mira 20 cèntims de diferència en un vi. En la cervesa, sí.»