Banc Sabadell obre la primera sucursal a Casablanca, capital econòmica del Marroc, per atendre les empreses espanyoles al Magrib

Empreses espanyoles amb producció al Marroc, les que exporten i importen, més les poques marroquines amb plantes a Espanya i d’altres amb projectes comercials constitueixen el mercat potencial del Banc Sabadell a Casablanca. Uns 200 o 300 clients actius seran suficients per assolir el punt d’equilibri de la seva inversió a Casablanca.

La deslocalització industrial, agradi o no, és un fenomen imparable. Algunes empreses espanyoles ho fan buscant costos baixos a l’Extrem Orient i altres elegeixen mercats més pròxims, on a més a més de mà d’obra barata els costos logístics ajuden a millorar els marges. La banca vol mantenir els seus clients, per això és fàcil seguir l’estela del seu creixement internacional: operen allà on treballen les seves empreses.

«Des de fa 25 anys, el Banc Sabadell és líder en serveis internacionals. Hem seguit els nostres clients en la seva internacionalització». Amb aquestes paraules explicava ahir Josep Oliu, president del banc espanyol, la seva presència a Casablanca, on avui obre les portes la seva primera sucursal a la capital econòmica del Marroc, una oficina dotada amb 18,5 milions d’euros desemborsats amb els quals iniciarà la seva activitat.

També és la primera sucursal en un país emergent, la quarta a l’estranger després de les de París, Londres i Miami, on s’han consolidat les marques del mateix Saba-

dell, les d’altres entitats absorbides i les adquisicions directes.

Al Marroc s’han instal·lat unes 500 indústries espanyoles, mentre que 2.000 més tenen interessos comercials. Malgrat que les empreses que tenen producció al regne alauita pertanyen a tots els sectors, probablement les que tenen més presència pertanyen al tèxtil i a la indústria auxiliar de l’automòbil. Fins fa poc, les empreses constructores hi tenien gran presència, però la crisi immobiliària ha obligat a abandonar el país a moltes, mentre que d’altres han quedat en mans dels seus socis locals.

A més a més, l’emergència del Marroc i el seu posicionament davant la crisi global –s’ha vist poc afectat per la crisi financera– permeten suposar que té un potencial de creixement important que es veurà recolzat per la irrupció de nous emprenedors, com li va passar a Espanya després de les onades migratòries de les dècades dels 50 i 60, i pel seu desenvolupament com a pol d’atracció turística per a molts espanyols.

El Sabadell va començar a estudiar el projecte marroquí el 2006, i després d’un primer període de reflexió el 2007 un equip del banc ha estat analitzant el mercat i negociant amb les autoritats financeres del país el seu desenvolupament. Ara es disposa a operar amb la base dels seus recursos propis i nodrint-se bàsicament del mercat interbancari local, que és excedentari i que en aquests moments manté uns preus del 3,5%, cosa que permet un marge més còmode que a Europa.

Oliu considera que el Sabadell

Notícies relacionades

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

El Govern argumenta que la llei li permet demanar "exigències addicionals"

està en bones condicions per afrontar la nova etapa en què entra l’economia, que és de recuperació, tot i que serà lenta. A alguns dels seus clients les coses els van millor del que s’havia previst inicialment perquè el mercat internacional comença a funcionar. La liquiditat que el banc ha aconseguit atresorar durant aquests dos últims exercicis li dóna pulmó per emprendre nous projectes precisament en aquests moments de crisi.

Segons les previsions de l’entitat, el PIB espanyol creixerà el 0,3% l’any que ve –tot i que altres analistes ja parlen del 0,7%–, un exercici en què la banca haurà de destinar bona part dels beneficis a enfortir les seves ràtios i la seva liquiditat per recolzar l’enlairament de l’activitat. Encara que el creixement dels pròxims anys se situarà al voltant de la meitat del període d’esplendor de l’última dècada, n’hi haurà prou per estabilitzar l’economia; l’assignatura pendent serà la desocupació i les seves repercussions en el dèficit públic.