Dunkin' Coffee, cafè i després... rosquilles

William Rosenberg no es va inventar el dònut, però gairebé. Aquest empresari de Nova Anglaterra va ser per a la rosquilla el mateix que Ray Kroc, fundador de McDonald’s, va ser per a l’hamburguesa. Esperonat per la duresa de la Gran Depressió americana, es va fer a si mateix i va muntar un negoci de càtering per als operaris de les fàbriques als afores de Boston. Va advertir que el dònut generava bona part de les vendes, així que el 1950 va obrir una botiga dels famosos pastissets amb forat.

Han transcorregut 59 anys i ja són 9.000 punts a tot el món els que enarboren les ensenyes Dunkin’ Donuts i –només a Espanya– Dunkin’ Coffee.

Al nostre país el grup nord-americà Dunkin’ Brands –també propietari de les gelateries Baskin Robbins– fa servir el terme rosquilla, tantes vegades utilitzat en el doblatge espanyol del televisiu i llaminer Homer Simpson. La paraula dònut està vetada. De fet, el titular de la marca Donut al nostre país és Panrico, empresa amb la qual els americans van tenir una societat a mitges per desenvolupar la cadena Dunkin’ Donuts. Això va ser del 1995 al 2007, any en què Dunkin’ Brands va comprar el 50% dels catalans a Dunkin’ Española SA i va haver de rebatejar la xarxa amb el nom de Dunkin’ Coffee.

«A diferència de Panrico, Dunkin’ Brands es volia expandir amb més rapidesa: durant 12 anys es va basar tot el creixement en botigues pròpies i subfranquiciats (un franquiciat, una botiga). El multifranquiciat, que podria haver accelerat el ritme d’obertures, es va deixar al marge», apunta José Carrillo, director general de la filial.

En els anys d’entesa amb Panrico els competidors havien posat el turbo. Les cadenes de cafeteries –inclòs el fenomen Starbucks– es van disseminar per la geografia espanyola. Carrillo admet que s’havien adormit als llorers. Ara no hi ha presses, però sí uns ambiciosos plans d’expansió que només es compliran amb permís de la crisi econòmica. L’ensenya suma un total de 42 botigues, més del doble de les 17 que tenia quan es va comprar la participació de Panrico. A Catalunya es preveu obrir 42 establiments en cinc anys, mercat prioritari juntament amb Andalusia (46 obertures en aquest termini) i la costa est (42). En total, confien obrir unes 200 noves botigues en tot el país.

Més importància al cafè

Notícies relacionades

Red Eléctrica prepara una reforma per accelerar parades forçoses de fàbriques

Aigües de Barcelona posa en valor el seu impacte sociali d’innovació

Ja per lliure, Dunkin’ Brands ha aprofitat per redefinir el model de negoci de les seves cafeteries, en sintonia amb la filosofia seguida a la resta de mercats. «Als EUA, el 70% de les nostres vendes són de cafès. I a Espanya, en canvi, es potenciava sobretot la rosquilla. Vam canviar el xip i vam donar força al cafè. Així mateix, i en contrast amb Starbucks, vam reafirmar un concepte de cafeteria local, no turística. També en ciutats com Palma de Mallorca, on el 85% del públic és autòcton».

El canvi de nom a Dunkin’ Coffee, encara que forçós, va venir de primera per expressar aquesta aposta pel cafè. «El que fideliza és el cafè: pocs consumeixen diverses rosquilles al dia, però sí diversos cafès». Aquest enfocament els ha anat bé en mercats com el berlinès, on Dunkin’ Donuts va entrar el 2001. Amb 42 centres, avui és la cadena que més cafè ven a la capital alemanya, una ciutat que el seu propi alcalde ha definit com a «pobra però sexi». «Som un concepte econòmic», diu Carrillo: «Rosquilles entre 95 cèntims i 1,1 euros. I el cafè amb llet, al voltant d’1,2 euros». Uns preus que garanteixen l’esmentada vocació de cafeteria de barri.