Catalunya se situa a l'avantguarda en dret successori de la parella

la viuda de Stieg Larsson, l’autor de la multimilionària trilogiaMillenium,no es quedaria a Catalunya amb un pam de nas i sense tocar ni un cèntim dels drets d’autor del seu company desaparegut, com li ha succeït a Suècia. Després de més de 30 anys de convivència, la llei d’aquest país va negar a Eva Gabrielsson qualsevol dret sobre l’allau deroyaltiesprovinents de les novel·les del seu company

--més de 10 milions d’euros--, mort d’infart el 2004 sense deixar testament, així com sobre la resta de béns que van compartir durant tres dècades. El patrimoni comú ha anat a parar a mans del pare i del germà de l’escriptor.

Des d’aquest mateix any, aquesta situació no es podria produir a Catalunya. L’entrada en vigor el gener passat de la reforma del quart llibre del codi civil català relatiu a les successions intestades equipara els drets hereditaris de la parella estable amb els del matrimoni, independentment del sexe. És una autèntica fita que no deixa de cridar l’atenció en la comunitat autònoma, a més d’Extremadura, on les herències carreguen amb un gravamen més elevat, que arriba al 32,98%.

AVANTATGES PER AL CÒNJUGE / «És una legislació molt avançada que han posat en marxa altres autonomies amb competències en matèria de dret successori, però que a Catalunya té una importància més gran pels avantatges dels quals disfruta el cònjuge», explica Joan Carles Ollé, degà president del Col·legi de Notaris de Catalunya. A més, a diferència del que passa amb les herències, les donacions entre cònjuges i parents directes tributen a Catalunya fins a un màxim del 9%, cosa que suposa un enorme avantatge fiscal.

Malgrat el seu caràcter gairebé avantguardista que «atorga els mateixos drets que a un matrimoni a tota mena de parelles» i que s’adequa a les necessitats i realitats de la societat actual, segons fonts de la Conselleria de Justícia, la promotora dels canvis legislatius no és una norma gaire coneguda pels ciutadans, afirma el màxim representant dels notaris catalans.

Com va explicar la titular del departament, Montserrat Tura, a l’aprovar-se aquestes modificacions, es tracta d’una regulació de les successions «més moderna, més avançada i amb un punt de vista més obert».

Amb les reformes que s’han portat a terme, en el supòsit que no hi hagi fills implicats, s’entén com a parella estable aquella que hagi conviscut durant un període mínim de dos anys.

ELS FILLS, PRIMER / La legislació civil catalana atorga al viudo o viuda en les herències intestades prioritat en el llegat davant dels pares del desaparegut. En el supòsit que hi hagi fills, són aquests els primers i el cònjuge supervivent passa a ser usufructuari universal de l’herència. En el cas que no hi hagi descendents, la parella supervivent és l’hereva. Si no hi ha testament, el supervivent pot optar per l’usdefruit de la vivenda en comú i la quarta part de l’herència. Aquest canvi es va realitzar per facilitar la gestió patrimonial de l’hereu.

A Catalunya destaca l’amplitud del concepte de parella de fet estable. En el cas de les unions heterosexuals només cal tenir fills en comú o bé la convivència ininterrompuda al llarg de dos anys.

Notícies relacionades

El repte d’atraure talent jove marca l’obertura del SIL

Bon Preu construirà un centre logístic a Parets del Vallès

La reforma del llibre segon del codi civil català, en tràmit al Parlament, tancarà el cercle en aquesta matèria. Les parelles d’un mateix sexe es regulen per una llei catalana del 1998. És per això que es pot regularitzar la seva situació mitjançant una escriptura pública. En canvi, el 2005 va entrar en vigor la primera norma que permetia els casaments entre dos homes o dues dones. Això serà el que s’adaptarà mitjançant la reforma del llibre segon.

A les notaries temen que es produeixi un augment dels plets relacionats amb les proves per poder demostrar que dues persones tenien un mínim de dos anys de convivència quan va morir una d’elles. En aquest sentit, s’accepten certificats d’empadronament o les manifestacions per part de testimonis. Tota aquesta situació «pot acabar judicialitzant aquestes relacions»·, segons indica Ollé.