La recerca de l'excel.lència empresarial

L'èxit té ingredients

EADA recull en un llibre que commemora el seu cinquantenari la visió que del triomf en els negocis tenen 50 exalumnes emprenedors o directius dels més diversos sectors

Des de l’esquerra, Canela, Orce, Fernández i Planes, amb el llibre.

Des de l’esquerra, Canela, Orce, Fernández i Planes, amb el llibre. / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
AGUSTÍ SALA
BARCELONA

"La recerca d'estratègies genèriques, de receptes per a l'èxit empresarial, està destinada al fracàs. No poden existir aquestes receptes perquè el seu valor seria destruït pel mateix fet de la seva identificació".La cita de John Kay en el seu llibre clàssicFundamentos del éxito empresarial(Editorial Ariel) no pot ser més contundent.

Doncs això. L'èxit empresarial no té receptes, però sí que compta amb ingredients que abunden en els casos de triomf i que moltes vegades tenen més a veure amb el sentit comú que no pas amb complicats màsters, tot i que aquests hi ajuden. L'escola de negocis barcelonina EADA ha fet servir el fil argumental de l'èxit per commemorar el seu cinquantenari amb un llibre que recull casos de 50 exalumnes seus.

Un d'ells és Amancio López, president del grup Hotusa, que va realitzar a l'escola un programa de direcció general el curs 90-91."És fonamental la capacitat d'il.lusió, de pensar en gran i a llarg termini; és clar, després això s'ha de passar pel sedàs del rigor: els números han de quadrar. S'ha de somiar de nit i treballar de dia",conclou aquest pragmàtic gallec que va contribuir a edificar un gran grup hoteler just després d'acabar el servei militar.

És una de les50 històries d'èxit,(Editorial Granica), com la del seu paisà Julio Fernández, president de Filmax, productora d'èxits comRec,que va cursar un programa de direcció general el curs 80-81. Explica el seu èxit a partir de"donar oportunitats a gent jove amb talent"i de limitar-se a treballar"amb molta capacitat de risc però també amb molt sentit comú, intentant fer el que fan els americans, però des d'aquí i per a tot el món".

O també el cas d'Òscar Manresa (programa de direcció general curs 95-96), soci amb el seu germà dels restaurants Costa --una institució a la Barceloneta--, que adverteix que"és fàcil tirar la tovallola, però s'ha de seguir, s'ha de perseverar".Ja ho diu un proverbi:"El fracàs no consisteix a caure, sinó a evitar aixecar-se".

En això incideix el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls (programa de direcció general 70-71), que, després de tota una vida a Fichet, coincideix a afirmar que una de les claus radica"a saber aixecar-se després d'un fracàs".

L'obra recull la visió de Jordi Palomar (programa de direcció de màrqueting curs 89-90), president i conseller delegat del grup JWT, que assegura que treballa a Madrid però que procura començar i acabar sempre el dia amb la família. I els que el fitxen ho assumeixen. Segons la seva opinió, un dels ingredients de l'èxit és"l'adaptabilitat a l'entorn, la capacitat d'absorció dels canvis o la formació per afrontar-los".

Notícies relacionades

Un altre dels exalumnes i autènticself-made man,és Ramon Canela (programa de direcció general 72-73), fundador del grup DYR i home acostumat a treballar des de la base. Des del seu punt de vista, el pilar de tota organització són les persones.

Eloi Planes, per la seva part, (Executive MBAcurs 98-2000), conseller delegat i membre de la segona generació de fundadors de la multinacional del sector de les piscines Fluidra, no es veu com un superdotat."Si la matèria primera és bona, gairebé tothom pot ser bon cuiner",destaca per ressaltar la importància de l'equip humà. I n'hi ha més exemples, com el director general del RACC, Josep Mateu, o el president d'Assistència Sanitària Col.legial, Ignacio Orce.