La crisi de les finances // Les conseqüències

Discrecionalitat o previsibilitat

La crisi financera no hauria de canviar l'enfocament de la política monetària

3
Es llegeix en minuts
ISABEL Cairó Blanco
ANALISTA DE BANC SABADELL

Ha passat més d'un any des de l'inici de les turbulències financeres. Malgrat això, els mercats financers encara es troben en una situació d'estat d'excepció. En aquest context d'inestabilitat, les autoritats monetàries s'han vist obligades a intervenir de forma agressiva i, en molts casos, fins i tot sorprenent.

El que va començar com una crisi localitzada en hipoteques de baixa qualitat als EUA el mes d'agost de l'any passat, ha derivat en una crisi financera internacional en tota regla. El procés d'innovació i globalització financeres viscut en els últims anys ha contribuït que el ventall d'actius i mercats infectats creixés a ritmes exponencials. Els problemes inicials de liquiditat s'han convertit ràpidament en problemes de solvència als Estats Units, tal com han posat de manifest els successos de les últimes setmanes. Fa dos diumenges, per exemple, el quart banc d'inversió nord-americà més important anunciava la seva suspensió de pagaments. Fa a penes 15 dies, el Tresor nord-americà va haver d'intervenir a les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac.

Però potser el més preocupant és que l'economia real s'ha començat a ressentir de l'enduriment de les condicions de crèdit, agreujat al mateix temps per uns elevats preus de les matèries primeres. Així, algunes economies desenvolupades han experimentat creixements negatius en els últims mesos i algunes locomotores emergents, per la seva banda, han començat a mostrar signes de desacceleració.

La serietat de la situació ha requerit una resposta immediata i contundent per part dels bancs centrals, sobretot als Estats Units, on s'ubica l'epicentre del problema. La falta d'una acció decisiva hauria pogut ser considerada una negligència, a causa de les implicacions negatives que la crisi actual pot tenir sobre l'activitat econòmica i la creació d'ocupació. D'aquesta manera, la Reserva Federal (Fed) va reduir de forma substancial el tipus d'interès, des del 5,25% fins al 2% en poc més de sis mesos.

Així mateix, va oferir quantitats massives de liquiditat al sistema de forma innovadora recorrent a potestats d'emergència no apel.lades des de la Gran Depressió. A més a més, la màxima autoritat monetària va haver d'aportar finançament perquè el banc d'inversió Bear Stearns i la primera asseguradora als Estats Units evitessin la fallida i no ocasionessin un col.lapse financer.

Certament, sembla que la Fed està improvisant a mesura que els esdeveniments es van succeint. En conseqüència, els participants en el mercat han tingut serioses dificultats per anticipar-se als seus moviments i s'han limitat a entendre les complexes mesures que anava anunciant. De totes maneres, també s'ha de tenir present que les decisions dels bancs centrals no acostumen a sorprendre. En realitat, com més fàcil resulti per als agents eco- nòmics anticipar les seves accions, millor estaran fent les autoritats la seva feina.

Els bancs centrals han d'actuar de la forma més sistemàtica i consistent possible, a causa de l'entorn macroeconòmic i financer, i sempre d'acord amb el seu últim objectiu que és l'estabilitat de preus en el mitjà termini. En conseqüència és desitjable, des del punt de vista de l'eficiència econòmica, que els responsables de la política monetària ofereixin els senyals correctes sobre l'evolució futura dels tipus. Això facilita enormement la tasca del públic de preveure una variable que resulta imprescindible a l'hora de prendre decisions òptimes d'estalvi i inversió.

Notícies relacionades

La crisi financera actual representa una d'aquestes situacions excepcionals que permet als banquers centrals deixar de ser éssers monòtons per convertir-se en impredictibles i, en certa manera, discrecionals. Així, com que l'estat d'alerta persisteix, les autoritats monetàries ens poden continuar sorprenent d'ara endavant. No obstant, quan la tònica en els mercats financers torni a ser de més calma i assossec, quan no ens despertem cada matí sobresaltats pels esdeveniments que han tingut lloc durant la nit, les accions de política monetària tornaran a ser tan avorrides i previsibles com ho eren abans de l'esclat de la crisi.

Ara, més que mai, el que s'ha d'evitar és que la particularitat de la situació actual canviï l'equilibri que havíem aconseguit, entre la rigidesa de les regles irrefutables, que pressionen i encadenen, i la inestabilitat de les polítiques discrecionals, que desorienten i confonen.