zona franca // MERCEDES Pizarro

Vaga

2
Es llegeix en minuts
MERCEDES Pizarro

L'economista valora segons el criteri del cost-benefici. Les relacions voluntàries solen ser de suma positiva, amb guany per a les dues parts implicades. Altres, com el pòquer, són de suma zero, o sigui, el guany d'un és la pèrdua d'un altre. L'opció menys favorable és la de suma negativa perquè suposa que la pèrdua d'una part és superior al guany de l'altra o, encara pitjor, que les dues parts hi perden. Una vaga mal organitzada pot encaixar en aquesta tercera opció. El dret de vaga està reconegut i regulat per garantir el manteniment de serveis bàsics i els drets dels ciutadans i, per aquest motiu, no està autoritzat qualsevol dany.

Notícies relacionades

La vaga es convoca per millorar respecte a la posició de la qual es parteix, però, convé tenir present que a Espanya, amb la jornada anual de 250 dies, cada dia en vaga suposa una pèrdua del 0,4% dels ingressos anuals. Si es demana un 6% d'augment i l'oferta que es rep és d'un 4%, la durada màxima de l'aturada vindria donada per la diferència entre els ingressos de l'any que ve menys els dies perduts. En aquest cas, l'empat està al voltant de set dies, en què el que es deixa de guanyar ara gairebé igualaria la millora que es percebrà a poc a poc al llarg de l'any següent. El refrany diu que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa. I convocar una vaga no se n'escapa. Però xifrar-ne el cost va molt més enllà de considerar l'ingrés que deixa de meritar el vaguista mentre dura aquest conflicte. Afecta l'empresa, els clients, els proveïdors i, amb fre- qüència, tercers aliens a l'empresa o el sector. Si les accions afecten altres, s'ha de comptar també la pèrdua social.

Una vaga no és un boicot. Una aturada tampoc, però el tall de carreteres i la violència, sí. Encara que el canvi en les condicions de mercat i l'encariment d'algunes matèries primeres perjudiquin sectors concrets i justifiquin moralment emprendre mesures dràstiques, el boicot no està emparat per llei. El seu exercici origina un dany pel qual s'han d'exigir responsabilitats. Encara que estiguin molt de moda els eufemismes, dir les coses pel seu nom és bo per a tothom, encara que només sigui perquè serveixi per saber a què atenir-se i poder actuar en conseqüència.