José María Fidalgo: "L'immigrant que no tingui feina, millor que no vingui"

LLOC I DATA DE NAIXEMENTLLEÓ, 18 DE FEBRER DE 1948.

PROFESSIÓ METGE ESPECIALISTA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA.

TRAJECTÒRIA AMB 29 ANYS VA INGRESSAR A CCOO I EL 2000 EN VA SER ELEGIT SECRETARI GENERAL.

--¿Està preparat el país per assumir un augment de l'atur?

--No sé si ho està o no, però s'haurà de preparar. Els aturats, com que han pagat la seva quota de desocupació, han de disposar de dues coses. La primera és una cobertura econòmica i la segona són uns serveis públics que funcionin una mica millor que ara, amb l'objectiu que ells estiguin en atur el mínim temps possible, que se'ls busqui llocs de treball alternatius.

--¿Què li plantejarà al nou ministre de Treball i Immigració i al president del Govern?

--Primer que ens expliquin ells què faran. Ells estan cridats a governar i ens han de dir quines polítiques fiscals aplicaran, quines prioritats es marcaran, com coordinaran les diferents administracions. A Espanya no hi ha un únic sector públic, n'hi ha un de central i 17 autonomies que s'han de coordinar. Després ja parlarem d'altres coses.

--¿Què opina de les mesures que ha adoptat el Govern?

--Són un senyal del ministre d'Economia als mercats per dir-los que no es quedarà de braços plegats. Però són molt lleus.

--¿També les fiscals?

--S'ha de ser molt selectiu en les polítiques fiscals i incentivar uns tipus d'empreses i de sectors més que altres. S'ha d'invertir en les persones, en l'educació, en investigació. CCOO no ha estat d'acord amb reformes fiscals d'Aznar i de Zapatero perquè eren procícliques. La política fiscal ha de ser anticíclica. Si fos ministre d'Hisenda, a algunes empreses els aplicaria impost zero perquè donen resultats en el front de la competitivitat i de la qualitat en l'ocupació. Però a altres, que s'estan forrant, no els abaixaria res.

--¿Veu fàcil canviar el model?

--La gent no és tonta i no convé que se la faci tornar tonta. No se'ls pot dir que això es pot governar sense esforç, sense coresponsabilitat i sense cohesió. Coresponsabilitat significa que les administracions reben impostos per donar serveis. El que no es pot fer és demanar més gestió i després menysprear les fonts que els han cedit els impostos. Cohesió a Espanya significa que hi ha d'haver una sola partitura i una sola orquestra.

--¿Ja no s'ha de millorar la qualitat de l'ocupació?

--La qualitat en l'ocupació depèn de tot el que li he dit. El Govern no crea ocupació. Millorar la qualitat en l'ocupació significa millorar la qualitat de les empreses. La passada legislatura va començar amb una declaració d'intencions: millorar l'economia, la qualitat en l'ocupació i la cohesió. I s'ha fet poc.

--¿I pel que fa a la immigració?

--La política de porta entreoberta ha anat molt bé per a aquest model productiu de mà d'obra barata. Però sabem des de la Bíblia que hi ha vaques grasses i magres. ¿Ara què fem? Abans de discutir qualsevol reforma del mercat de treball s'haurà de discutir d'immigració, de regular bé els fluxos. La regla és tractar-los igual que a nosaltres mateixos i això només és possible si són capaços de trobar llocs de treball decents. Si no, és millor que no vinguin aquí, és millor invertir en el desenvolupament dels seus països. Ja parlaré d'això amb el senyor Corbacho. Em sembla molt bé que hi hagi un Ministeri de Treball i Immigració. El president del Govern treballa molt bé amb els símbols. La immigració ha de ser bona per a l'immigrant, per als espanyols i també per a les empreses.

--¿Per què la conciliació de la vida personal i laboral no és una reivindicació sindical?

--Deu ser perquè resulta difícil d'aconseguir. El que no es pot és demanar això i rebutjar la flexibilitat laboral. La gent ha d'optar. ¿A veure com es cogoverna una flexibilitat que permeti a la gent estar fora de l'empresa quan ho necessita i dins quan ho necessita l'empresari? És complicat. Molts treballadors que parlen, fins i tot molts periodistes que parleu, tenen mentalitat de treballador de gran empresa. Bona part del món laboral és invisible.

--¿Quin és aquest món invisible, potser els becaris?

--Són els joves, els immigrants i les dones. Aquests són més invisibles que els becaris. Els becaris necessiten un estatut laboral i no han de ser substituts d'un titular.

Notícies relacionades

Ametller Origen frena les obres de l’Agroparc per una àguila en perill

Multa a Engel & Völkers per tenir els seus comercials com a falsos autònoms

--¿Es tornarà a presentar en el congrés de CCOO aquest any?

--No ho he decidit. A mi el que m'importa és que CCOO segueixi funcionant com ara. En l'ordre de les meves deu preocupacions, no hi ha el meu futur a CCOO.