Mireia Lalaguna: "Miss Món és la meva feina aquest any. El que ve, ja veurem"

Sempre li han agradat els talons, però ara que fitxa cada matí com a Miss Món gasta peus de plom. O, més ben dit, plataformes, que amb plataformes i en texans és com es va presentar a la nostra cita. “Tinc un problema: sóc natural i transparent i tinc tendència a parlar més del compte, així que ara he de mesurar el que dic perquè no se m’interpreti malament”, adverteix Mireia Lalaguna (Barcelona, 1992, 23 anys) mentre es doma la melena per aconseguir unes ondes com a ella li agraden.

¿On ha deixat la corona? Avui no la porto. Però estic viatjant amb la corona per tot el món. Porto banda i corona en esdeveniments oficials i en actes socials. Amb les coses més informals com aquesta entrevista en puc prescindir. 

¿No la paren a l’escàner dels aeroports? No. La veuen a dins de la maleta i no diuen res. Com que tampoc salta l’alarma...

¿Es considera una ambaixadora? Sóc una ambaixadora del meu país, com Letizia.

¿Admira la Reina? Per a mi és un referent. M’agrada molt la seva elegància.

Vostè també tuiteja, com ella. Jo sóc més de Facebook i d’Instagram. 

En aquest rastre digital que vostè deixa he vist que hi ha molts ‘selfies’. M’encanten. Així transmeto el que vaig fent, el meu dia a dia. Em faig selfies i els penjo a Instagram. 

A Instagram l’hem vist amb la corona i la banda saludant el president Carles Puigdemont a la Generalitat. Va ser una trobada protocol·lària. Em va desitjar sort.

Aquí va escriure “During my meeting with the president of Catalonia Spain. I’m glad to meet him”. ¿Bon nivell d’anglès? Tinc el Proficiency.

I toca el piano. Grau mitjà, però ara només practico si tinc una estona lliure a casa. Vaig haver de deixar d’estudiar piano perquè l’any passat me’n vaig anar a viure a Dinamarca. 

Passaria per noia danesa. Sí [Riu]. Em parlaven en danès i jo: ‘English, please’. I a Catalunya pensen que sóc nòrdica, ja veu. 

¿Què li va semblar Copenhaguen? ¡Em va encantar! L’arquitectura, l’elegància de la gent, l’economia, que bé que funciona tot. 

¿Què la va portar fins allà? Me’n vaig anar a estudiar un any a la universitat. Em van donar una beca i me’n vaig anar a continuar Farmàcia. Encara no he acabat la carrera, però ho faré. Em queda poc. Miss Món és la meva feina aquest any. L’any que ve, ja veurem.

¿Es pren aquest títol com una feina? ¡És que és una feina! Una feina remunerada i, com qualsevol altra feina, amb les seves responsabilitats i els seus horaris, les seves coses bones i dolentes. Jo em vaig presentar a una feina on hi havia una plaça vacant. Estaven buscant una Miss Món per a un any i, després d’una preselecció i unes proves, em van elegir a mi. 

Explicat així és d’una lògica aclaparadora. ¿Ha fet ‘coaching’? No. I li puc explicar que vaig arribar a això per casualitat. 

Expliqui. Em van oferir presentar-m’hi i vaig pensar que era una oportunitat única. Dic que va ser casualitat perquè ho veia com un objectiu molt difícil, però a la vegada em veia amb possibilitats de guanyar. 

¿Una es prepara per ser Miss Món? La preparació no et fa guanyar. El jurat es fixa, òbviament a més de la bellesa, en la forma de ser de la persona i si encaixa en el perfil que estan buscant. Jo he guanyat perquè sóc una persona preparada i no perquè m’hagi preparat d’una determinada manera. 

Ja he llegit en alguns llocs això que té el cap ben moblat. Això m’ho diuen molts periodistes a les entrevistes [riu].

¿I a casa què li diuen? Em recolzen.Els meus pares sempre m’han donat molta canya. Em van permetre treballar de model des dels 15 anys, però sense deixar els estudis.  

¿A què es dediquen ells? Tots dos a la banca. 

Mare catalana i pare aragonès. Sí. 

¿I la seva melena i els seus ulls verds? Això és per part dels avis. Bé, la meva mare és una dona preciosa. Espero ser tan guapa com ella quan tingui la seva edat. 

¿Germans? Un de petit, de 18 anys. Es diu Oriol i m’estima moltíssim. Una de les coses més boniques que m’ha passat és que guanyar Miss Món ens ha unit més. Ara em troba a faltar i em pregunta sempre com estic.  

Tornant a la competició, ¿com és l’experiència de passar un mes tancada pràcticament amb 120 noies més en un hotel a la Xina? Doncs entretinguda. Teníem una agenda bastant dura, plena d’actes. Però conviure amb noies de tots els països està bé. Hi ha gelosia i hi ha rivalitat, no ho negaré, però mires cap a una altra banda i et centres en el que has de fer. Encara que no hagués guanyat, m’hauria conformat. 

Uns mesos abans, en el concurs de Miss World Spain que vostè va guanyar en Estepona, va compartir habitació amb Ángela Ponce, Miss Cadis 2015, que aspirava a ser la primera Miss World Spain transsexual. ¿Es van fer bones amigues? Sí. L’Ángela em cau genial i l’admiro. De fet, seguim en contacte. A més de ser guapíssima, aspirava a la visibilització d’aquest col·lectiu en la nostra societat i es mostrava amb una naturalitat increïble. També tenia moltes qualitats per guanyar.

Abans parlava de les coses dolentes d’aquesta feina. ¿A què es referia? Bé, jo he tingut sort, però a vegades tens gent per sobre o que s’acosta a tu i no saps bé amb quines intencions. Per això m’he fabricat una mena de cuirassa i no m’obro a tothom. He vist de tot i no vull que ningú s’aprofiti de mi.

¿Ho han intentat? El que jo faig és observar molt al meu voltant i analitzar bé les coses. Des que vaig guanyar, fa cinc mesos, he caigut en alguna petita trampa d’algú que ha abusat de la meva confiança. Però, bé, de les coses dolentes també se n’aprèn. I això és nou per a mi.

¿La seva feina està ben remunerada? Sí. Tinc un molt bon sou. I entenc que part de la seva feina és recaptar diners. Doncs sí. Participo en moltes gales i sopars benèfics per recaptar fons per a diverses causes. També assisteixo a les gales de coronació de cada país. Des de l’organització em van planificant les accions. I el calendari no està tancat, sorgeixen coses sobre la marxa i a vegades t’avisen d’un dia per l’altre.

Per Setmana Santa almenys va poder estar uns dies a Barcelona. Sí, em van donar vacances. Però segueixo fent la volta al món. Ja he recorregut els Estats Units: Nova York, Miami, Los Angeles, Iowa, Chicago, Puerto Rico. He estat a Jakarta, Bali, Londres, Madrid... Un no parar.

I això que de petita va tenir problemes d’autoestima. És que em veia diferent. Era alta i amb trets diferents de les altres noies. L’adolescència és una etapa en què ets molt vulnerable, però se supera.

I va provar com a model. Sí. Sempre m’ha agradat la moda.

En aquesta sessió de fotos l’ha vestit Tina Olari, que li va fer també els vestits de Miss Món. ¿Com és la seva relació amb ella? Ella era patrocinadora ja des de Miss World Barcelona. Ens vam conèixer allà. I el que va començar com una relació professional va desembocar en una amistat. M’està ajudant molt amb el meu vestuari i m’agrada el seu estil. Per sort, tinc moltes ocasions per lluir aquests vestits.

¿S’hi troba natural? Sí. Sempre m’han agradat les princeses.

Ja li han adjudicat diversos prínceps, començant per Neymar. No tinc nòvio i ara mateix és que no tindria temps de tenir-ne. Si ve, ja es veurà. I si tingués parella, no tindria cap problema a dir-ho.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, gairebé la meitat de les adolescents de 15 anys (el 43%) creuen que estan massa grasses. ¿Què n’opina? És una pena que les nenes es deixin arrossegar per un ideal que et venen per tots costats i que no és real. Se les ha d’ajudar a madurar i a tenir confiança en si mateixes.

¿Hi ha un ideal de Miss Món? Cada una té el seu perfil, però s’acosta més a la imatge d’una noia guapa i saludable.

¿Per què creu que els concursos de bellesa aquí no tenen aquí tant de ganxo? De fet, cap cadena va retransmetre la gala final. Perquè no s’ha gestionat bé en el passat. Sempre havia estat en contra dels concursos de miss perquè no m’agradaven certes pràctiques que tots coneixem perquè s’han fet públiques. Però m’hi vaig posar i, finalment, he vist que tot s’ha fet correctament. 

Llavors, ¿les seves llàgrimes quan la van coronar eren reals? És clar. Llàgrimes naturals. 

Com els seus llavis. Sense retocar. Tot el que veu és meu. I que consti que no estic en contra de la cirurgia plàstica. 

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

¿Li ha canviat aquesta feina la relació amb la seva gent? Els veig menys, però la relació és la mateixa. Cada cert temps organitzo sopars i els explico les meves aventuretes.

¿I per desfogar-se? Corro i també practico 'kick boxing'. Sóc una persona aparentment tranquil·la, però en el fons sóc tot nervis. Fer esport m’ajuda molt a controlar-los.