Dibuixos animats de carn i ossos

Shrek

La vida de Maurice Tillet va canviar al patir acromegàlia, una malaltia que li va desfigurar el cos com si fos un gegant. Somiava ser actor o advocat, però el seu aspecte l’hi va impedir. Els anys 40 es va convertir en un popular boxejador als EUA i, al baixar del ring, cultivava la seva bellesa interior: la llegenda diu que parlava 14 idiomes i escrivia poesia, encara que sempre va viure estigmatitzat. La seva història es va mantenir en l’anonimat fins que es va estrenar Shrek.

El Geni blau

Robin Williams va concedir tres desitjos al carismàtic geni d’Aladí: la veu, la cara i un trosset de cor. Arran de les seves improvisacions al set de gravació, es van idear escenes com la metamorfosi del personatge en Jack Nicholson i Robert De Niro.

Alegria

El tallat de cabells a l’estil garçon, ulls grans i expressius i una figura esvelta amb aires de ballarina. La descripció encaixa tant amb Audrey Hepburn com amb Alegria, protagonista de Del revés. Els dissenyadors gràfics de Pixar van voler plasmar la vitalitat de l’actriu i es van basar en els seus trets, i li van tenyir els cabells de blau elèctric. Per donar forma a la resta d’emocions, van reinterpretar altres referents de la cultura popular: darrere dels ulls de Por s’amaguen els de Mr. Bean, i darrere de Tristesa, l’aura de Dimecres, de la La família Adams.

Garfi

Hans Conried (un conegut actor els 60 als EUA) va tenir un amor a primera vista quan va doblar el Capità Garfi. Va estudiar a fons el personatge i va quedar tan fascinat que es va presentar als estudis disfressat de l’enemic de Peter Pan. Davant d’aquesta declaració d’amor, els productors van decidir copiar la fesomia i gestos de Conried, que sempre defensava el dolent: “Garfi és un cavaller, no com Peter Pan que, tot i que pot volar, s’aprofita d’algú que només té una mà”.

El gat Jazz

La veu del gat Jazz de Los aristogatos (sempre amb la trompeta a la mà) havia de ser de l’etern Louis Armstrong, així que els il·lustradors es van inspirar en ell. Finalment, la llegenda del jazz es va retirar del projecte, però la seva imatge felina es va exhibir al cine.

Els voltors

Els Beatles van plantar Disney. Era l’any 1967 i els de Liverpool eren dalt de tot quan es va fer El libro de la selva. La productora els va proposar cantar el tema dels voltors, però ho van rebutjar. Les aus rapinyaires es van quedar amb les seves melenes.

Edna Moda

Edith Head va ser la modista més famosa del Hollywood daurat (va guanyar 8 Oscars) i a Els increïbles la van homenatjar amb un dibuix que té una altra similitud raonable: l’actriu Linda Hunt.

La madrastra de Cenicienta

La intèrpret Eleanor Audley va ser musa de la maldat per partida doble. Va posar la veu i va prestar els seus gestos a la madrastra de la Ventafocs i a Maléfica, de La bella durmiente.

Úrsula

Divine, la drag queen més transgressora de la història, va sacsejar les puritanes famílies dels EUA els 70. Va morir abans de l’estrena de La sirenita, sense poder veure el seu àlter ego sota el mar.

Blancaneu

Notícies relacionades

Williams tenia una malaltia neuronal

Robin Williams, homenatjat un any després de la seva mort

La fantasia de Disney també ha plagiat la realitat. Per al seu primer llargmetratge (el 1937), la ballarina Margaret Champion es passejava vestida de Blancaneu pels estudis, on hi va arribar a haver cérvols per inspirar els creatius.

Jessica Rabbit

“No sóc dolenta, és que m’han dibuixat així”, diu en una escena la dona (fatal) de Roger Rabbit. ¿I com la van dibuixar? En ella s’intueix la silueta de Rita Hayworth i l’estil de Veronica Lake i Lauren Bacall. A aquest còctel de mites clàssics, s’hi uneix la pin-up Vikki Dougan, que va reivindicar ser la font d’inspiració del personatge.