Conegui a Nancho Novo com la palma de la seva mà

DE PRIMERA MÀ

Té tres noms, com la reialesa: Venancio Manuel Jesús. Solia ser Veni. Veni Venereo. “Aquests noms que et posaves quan eres melenut, rocker i mala persona”, recorda. Ell segueix sent melenut. “Un melenut de merda [ensenya la coroneta]; rocker, sí; i mala persona, també”, deixa anar una riallada.

Té la veu greu, profunda. Agafen ganes d’escoltar-lo amb el cap rendit sobre el puny dret. Veu de narrador o de mag a punt de fer-te entrar en trànsit. És “madrileiro”, que diu ell. Un gallec amb accent de Madrid, però supersticiós i indecís fins a límits de sitcom. “Em puc tirar 20 minuts pensant: ‘¿Me’n vaig per l’esquerra o per la dreta?”. Nancho es mira la palma de la mà. “¿No posa aquí que sóc un desastre?”, riu. “A vegades faig coses impensables i fora de lloc per no pensar”. No és capaç de posar-ne exemples. També té mala memòria.  

Fins al dia 31, estarà al Poliorama de Barcelona amb El cavernícola, treballada adaptació d’un monòleg de Rob Becker (8 milions d’espectadors a 32 països). Un meditat estudi antropohumorístic sobre la parella. Humor fi i clarificador amb rialles des del principi fins al final. Novo fa més d’una llicenciatura amb màster que intenta entendre les dones: 9 temporades, sis de consecutives a Madrid. Després d’una gira per Galícia, anirà per la setena. És una marca en el currículum d’aquest home multifunció. L’any passat va celebrar el 20 aniversari de la seva banda de rock, Castigados sin postres, ha publicat tres llibres, dirigeix microteatre i al juliol rodarà una sèrie, el nou thriller de Mediaset Sé quién eres. Un dels secrets per ser feliç, assegura, “és no plantejar-s’ho”. Ell està  començant a ser familiar amb 56 anys. El motiu es diu Paulo i té 15 mesos. Paràs tardà. És a dir: “Destrossat”, afegeix. “Tinc tendinitis per tot arreu”.  

VIDA

El podrien santificar: va ressuscitar una dona.

Podrien santificar la dona per haver tornat de la mort [riu].

Li van servir per a alguna cosa cinc anys de Medicina [li va fer un massatge cardíac].

Si el cel existeix, me’n vaig guanyar el meu trosset per això. Per això i per una altra cosa.  

¿Quina?

Haver fet riure tanta gent. 

Fa 1,90, segons la Viquipèdia. 1,86. 

¿Està a l’altura?

[Riu]. Acostumo a estar a l’altura menys quan em trobo amb gent molt llesta. Aleshores em sento acomplexadíssim. 

¿Per què?

Potser és un complex d’inferioritat que tinc. Sento que no tinc res a dir. 

És tímid.

Patològicament tímid. 

¿Fins a quin punt?

Fins al punt d’estar 20 minuts a la barra d’un bar esperant que m’atenguin per no aixecar la veu i cridar el cambrer. De no ser capaç de sortir d’una botiga sense comprar res per la vergonya que em fa. 

¿I com se sobreviu a la timidesa patològica?

Fent teatre. L’únic lloc on no sóc gens tímid és a sobre d’un escenari. 

És curiós. És on el veu més gent.

Això és perquè el meu ego és superior a la meva timidesa. 

Plora al veure ‘Toy story’.

¿I qui no?[riu]. Sí, ploro amb molta facilitat. Ploro veient les notícies. Ploro veient una senyora gran que vol travessar el carrer i algú l’ajuda. 

¿Quines manies té?

Totes. No passar per sota d’una escala. Em poso de mala llet si veig algú de groc al pati de butaques. Si un gat negre em passa per davant de dreta a esquerra, sóc capaç de fer la volta a la ciutat per arribar al punt que tenia a 100 metres. Això ho he fet. 

El seu germà capellà diu que és “creient no teista”.

No crec en res però sospito de tot [riu]. 

Als Maristes, assegura, va aprendre a tenir sentiment de culpa.

Sí. És una cosa molt cristiana.

¿De què es penedeix últimament?

Jo em penedeixo de milers de coses. Hi ha una pel·lícula, no li diré quina, que va suposar el llançament d’un actor perquè jo no la vaig voler fer. Perquè tenia un compromís moral amb una pel·lícula de merda. I vaig deixar de fer una pel·li que va ser el llançament d’un actor que està dalt de tot. 

¿Un Bardem?

No tant, però el coneix tothom. I me n’he penedit molt. Però també penso: si hagués fet aquella pel·lícula, no hauria conegut la meva noia i no tindria el meu nen. ¿Me n’he de penedir? No. 

Però se’n penedeix.

Però no vol dir que no me’n penedeixi. 

Vostè ha sigut molt de bars.

Sí. 

Ja no.

Jo vaig deixar la vida nocturna pel meu gos. 

¿Perdoni?

Al meu gos li dec la vida tan formaleta que porto.

¿Per què?

Perquè jo sortia moltíssim. La meva vida era pencar i els bars. I vaig agafar un gos. 

¿Quin gos?

Un golden retriever. Socio, es diu. Acabava la funció i volia anar a casa a veure el meu cadellet. I vaig començar a deixar de sortir.

¿Com titularia la seva vida en un monòleg?

Desventures d’un home aventurat.

FEINA

Volia ser futbolista.

Sí. I pallasso. 

Va arribar a treballar de pallasso.

Sí.

I ha passat la gorra al carrer.

És clar, tocant la guitarra. Al carrer, al metro i en bars.

Ara és actor, escriptor, músic, monologuista, comentarista d’esports. ¿Per quin ordre?

Tot es resumeix en una cosa: narrador d’històries. 

Als 40 deia: “Triomfaré als 50”. ¿Què dirà als 60?

“Triomfaré als 60” [riu].

¿Què és triomfar?

Considero que a certs nivells he triomfat. En altres no, perquè un també és ambiciós. Per a mi, triomfar és aconseguir metes que un es proposa. 

¿I quina és la seva meta?

La meva meta és viure d’aquesta professió i viure bé. Poder mantenir la meva família sense problemes i, sobretot, fent el que m’agrada. De moment, vaig fent el que m’agrada. ¿Que vull fer més coses que encara no he fet? També és veritat. 

¿Què guarda a la recambra? 

Vull tornar a fer més cine.

AMOR

“Lo cortés –solia dir– no quita lo caliente”.

Sí. 

¿Segueix sent un ‘guarromántico’?

Sííííí, evidentment. 

¿El més ‘guarromántico’ que ha fet per una dona?

Tenir un fill [riu]. No vulgui saber el que enguarrina el nen. La gent es pren el terme guarromántico al peu de la lletra. Fer guarromanticismo és fer humor poètic. 

¿Té algun gag autobiogràfic?

El que tinc és molt mala memòria i pocs reflexos. 

Diu que ha conegut dones que ronquen com Shrek.

Sí, això sí. I hi va haver una època en què com més dones coneixia, menys coneixia les dones.

¿Per què?

Perquè insistia a desxifrar-les.

Ja li ha escrit un llibre al seu fill per explicar-li com són les dones.

'El cibernícola'.

¡Paulo només té 1 any! 

I quan el vaig començar a escriure, era un granet dins de la seva mare. 

Diu que no vol que cometi els mateixos errors que vostè.

Sí.

¿L’error més gran?

El més reiterat ha sigut intentar buscar la perfecció. Anar a sac a buscar, com un boig. Se’m veia venir a vegades. 

¿Sí?

Sí. La recerca de l’amor. Sí, sí, sí, sí, sí. Jo crec que el meu defecte més gran ha sigut buscar, buscar, buscar. I un dels consells que li dono al meu fill és que no el busqui.

¿Així es troba?

Estant, sent tu i no preocupant-te de buscar-lo. 

¿Així el va trobar vostè?

L’amor de veritat, l’amor gran, l’amor bo de la meva vida l’he trobat quan ja no tenia gens ni mica d’interès a trobar-lo. 

La seva dona ideal, deia, havia de ser futbolera.

Sí, però la meva dona ideal és la que tinc ara i no és gens futbolera.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Però li deu haver marcat algun gol.

Uns quants. I m’enganxa fora de joc moltes vegades [riu].