Conegui a Jose Corbacho com la palma de la seva mà

DE PRIMERA MÀ

 Alguna ratlla de la palma de la seva mà seria la versió quiromàntica del tatuatge 'Amor de madre'. “Jo sóc molt emmarat –reconeix–. Vaig dormir amb la meva mare fins als 4 anys i mig o 5. I li agafava la mà. Molt fort”.

Jose Corbacho; Pepito, per a mig Hospitalet. 'Showman' multifunció amb cognom d’exministre. Aquest any en compleix 50. “El 12 de desembre, com Frank Sinatra”, riu. No hi ha rastre de crisi. “Com que ja sumem uns anyets de crisi, les d’edat les vas deixant de costat”, es justifica. Acaba de debutar com a novel·lista amb la seva mitja taronja creativa, Juan Cruz, amb un 'collage' humà ple de maletes, 'People from Ibiza' (Plaza & Janés). Històries encreuades de vacances amb una tornada: canvi. Eivissa també li va canviar la vida a Corba­cho. “Hi vaig conèixer la meva segona dona”.

A finals d’any, el tàndem d’Hospiwood (Goya a la millor direcció novella amb 'Tapes') estrenarà pel·lícula: 'Incidències'. Llibre i film funcionaran bé. L’hi ha dit a Corbacho el seu acupuntor. “Perquè aquest any és 9, per no sé quina numerologia, i jo sóc un 9 pur”. També li va dir que estava “desaprofitant el seu 9” amb el que feia. Un exemple de “9 potent”, va afegir, és Vicente Ferrer. “És una cosa amb la qual sempre he fantasiejat –diu el 'showman'–: anar a un lloc a ajudar la gent”.

Corbacho desprèn familiaritat condensada. No porta rellotge perquè li encanta preguntar l’hora. És generós i confessa a boca de canó que és un mentider. És casolà, assegura, però té una maleta al costat de la porta. “La vaig deixar fa un mes i em fa bon rotllo”. Compulsiu a vegades. Va veure 'El hijo de la novia' tres vegades en bucle al cine. (Ara la veu una vegada a l’any). Home amb intuïció. “Quan no la segueixo, acostumo a penedir-me’n”. ¿La seva virtut més gran? “M’agrada viure la vida plenament”.

VIDA 

Vostè va néixer amb Estrella.

Vaig néixer amb Estrella, sí, perquè, si no [riu], no hauria nascut. La meva mare es diu Estrella.

Salmantina i farinera.

De fet, el meu oncle que era el meu oncle però es deia Primo i de cognom  Nieto...

¿De veritat?

El meu oncle Primo Nieto li feia les botes de cuir a Farina. Era sabater.

La seva mare és la seva millor estilista. [Es modista].

A vegades em renya. “¿On vas així…”.

“... Pepito?”.

Per a la meva mare i la meitat del barri segueixo sent Pepito, per sort. Així et col·loquen [riu]. La meva mare planxava els texans amb la ratlla.

¿I ara?

Té una mania que em posa molt nerviós: ve per darrere i m’apuja els pantalons. “Mama, que som en un restaurant”. 

Això el fa tenir els peus a terra.

Si la teva mare t’apuja els pantalons, dius: “No sóc ningú”.

Era, ha dit, un nen orellut, escanyolit i malaltís.

Sí. Orellut, perquè m’ho recordaven els meus companys de classe. Després [riu] vaig descobrir l’habilitat de desviar el focus d’atenció. 

Va sobreviure.

Sí, vaig sobreviure. I malaltís, perquè fins que no em van descobrir l’espina bífida amb 17 anys em va provocar infeccions, malalties... Portava sabates ortopèdiques. No era Forrest Gump [riu], però… 

Va passar molt temps a l’hospital.

Sí. Amb el temps, em va agradar molt aquella experiència. 

¿Per què?

Perquè em van agafar de petit uns pediatres i a l’anar creixent em van voler portar els mateixos metges. I vaig acabar envoltat de nens. Salvant les distàncies, semblava Jesucrist. I quan els nens riuen, és una energia extrema. Era molt agradable. Dur, perquè tampoc és un lloc on vulgui estar.

¿Això deixa trauma?

A mi, més que trauma, em va deixar un bon pòsit. Una experiència vital, optimista.

El seu pare no era sever, però sí ‘sebero’.

Repartia sebo (greix). Jo estudiava BUP a la tarda i treballava al matí a la fàbrica i els divendres em donaven un sobre amb diners.

El primer Bárcenas.

[Riu]. Els Corbacho hem sigut uns avançats repartint sobres.

Del seu pare va heretar la màxima “els diners són per gastar-los”.

Totalment. Quan tens diners, te’ls  gastes, i quan no, doncs no.

¿Ara en quin moment està?

Tinc diners, però els he de donar a Hisenda [riu].

Diu que és important ser viciós per disfrutar de la vida.

Jo crec que s’han de tenir vicis. Tot el que ens agrada, com deia Pata Negra, és il·legal, immoral o engreixa.

Vostè té els set pecats capitals.

Sí, encara que no els sabria enumerar tots.

¿Què és el més excèntric que ha fet?

He fet coses que, des del meu punt de vista, són normals. Despertar un amic a les quatre de la matinada pintats com Braveheart i portar-lo a Glasgow a una final de la UEFA.

Resumeixi la seva vida amb un gag.

Que en aquests 50 anys els cabells han anat cap avall [riu].

FEINA

La seva millor definició, ha dit, l’hi van dir al festival de Màlaga: “Aquest és el tio que fa això”.

Sí. Em vaig quedar tan satisfet que no vaig ser capaç de preguntar: “¿Pots concretar una mica més?”.

¿Pot concretar?

No. Sóc el tio que fa coses. 

Actor, director, guionista, ‘showman’, còmic, presentador, empresari, ara escriptor.

Sí. 

Ningú diria que el que li agrada més és no fer res.

Això és veritat. Últimament m’agrada un verb del cine: localitzar. Em pots veure estirat a Eivissa amb un mojito, però estic localitzant.

¿Per això ha fet un llibre sobre Eivissa? ¿Per justificar-se?

Per justificar 10 anys localitzant en aquella illa [riu]. M’agrada no fer res, però també perquè no fent res t’inspires. 

¿El moment més vergonyós de la seva vida?

Me’l va fer passar Buenafuente. Jo feia una secció que era una entrevista amb bena i ell un dia me la va fer a mi. I va dir: “¡La teva mare!”. I llavors vaig pensar: “¿On és el pause?”. És un botó que no existeix en la vida, però a vegades el busques [riu].

¿I ha buscat el ‘delete’?

El delete, no. Les coses es fan per alguna cosa. Sempre són una conseqüència i són per bé. El pitjor és per bé.

AMOR

Va perdre la virginitat davant d’una màquina de pollastres.

No recordo si exactament va ser la virginitat, però va ser la primera vegada que vaig jugar a “això sembla que entra aquí”. Tenia 7, 8 anys.

¡7 anys!

Fins als 16 no vaig tornar a tenir relacions. Vaig passar un parèntesi de la meva vida pensant: “¿Això deu passar un cop cada 10 anys?”. Ella era més gran: en tenia 10, 11. Amb la calor dels pollastres, ho recordo com entre meravellós i infernal.

¿Per això li agrada tant muntar pollastres?

Exacte. Per fer-me feliç, inviti’m a un pollastre a l’ast.

Li agradaria saber com és parir.

M’agradaria parir, sí. També potser ho dic perquè com que sé que és bastant difícil... [riu]. 

¿Entén les dones?

Noooo. Però m’agrada no entendre-les. M’encanta no entendre-les perquè una part de la seva virtut és aquesta complexitat.

¿Vostè és fàcil d’entendre?

Jo crec que sí, però potser la meva dona opina una altra cosa [riu].

¿Quina és la bogeria més gran que ha fet per una dona?

Canviar de vida radicalment. Divorciar-me de la meva dona anterior.

Té un fill.

D’11 anys. Adisu. És el nom que tenia. El vam adoptar a Etiòpia i tenia aquest nom, que en etíop significa “el nou”.

Va anar a buscar-lo a Etiòpia i a l’hotel es va trobar amb Rubianes.

Va ser un dels primers que va tenir el meu fill als braços. Deia: “Aquest nen és molt seriós”. I encara avui segueix sent molt seriós [riu]. La mirada etíop és molt potent.

¿Com és el Corbacho pare?

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

El Corbacho pare probablement és… Amb molts defectes [riu], com el Corbacho normal. Aprens a ser pare, perquè no n’hi ha cap manual.

¿N’hi hauria d’haver un?

Els nens els haurien de fer Ikea [riu]. Et deixaries una clau Allen, però tindríem més clar el funcionament.