Colin Firth: "Sí, tinc esperança en la nova Grècia"

Escolti, Colin, ¿vostè vota el Partit Conservador?

¡No, per Déu! Més aviat al contrari. El Partit Conservador fa por.

Colin Firth ha acompanyat aquestes paraules amb un curiós moviment de braços que ha desenfocat la seva sòlida imatge d'anglès elegant. Però de seguida torna el refinament. A les periodistes espanyoles que l'han vist no se'ls ha escapat l'estilitzada figura que exhibeix l'actor aquesta tarda: "Està en el seu millor moment. Guapíssim", diu una. Colin Firth (Grayshott, Anglaterra, 54 anys) és a Madrid per anunciar que té uan nova pel·lícula, 'Kingsman: serivicio secreto', un divertiment d'acció que funciona com a paròdia de les pel·lícules d'espies. L'actor, amb unes ulleres de pasta d'intel·lectual, s'ha posat una americana fosca amb uan camisa blanca. Se'l veu distingit. No porta corbata (la iamtge de la dreta es va fer un altre dia), un símbo lque alguns estan polititzant en un joc que es resumeix així: vella política, els que porten corbata (Mariano Rajoy o David Cameron); nova política, els que en prescindeixen (Pablo Iglesias o Alexis Tsipras).

A Espanya hi ha un nou partit polític, Podem, amb molta empenta a les enquestes. Ells volen acabar amb el concepte d’ideologies. El debat no és dreta contra esquerra, sinó el que és nou contra el que és vell.

He sentit a parlar d’aquest nou partit. Es pot traduir per we can, ¿oi? Però no hi he aprofundit gaire, la veritat. Sí que és veritat que els termes dreta i esquerra ara són difícils de delimitar. Tot està més polaritzat. S’està intentant buscar un nou llenguatge. Per exemple, l’actual esquerra al Regne Unit no té identitat. No sé què és. Ells diuen que són progressistes i intenten manipular el llenguatge. Per tant, sí, entenc que la gent s’estigui qüestionant termes com dreta o esquerra.

¿Què opina del nou Govern grec? ¿Creu que pot ser una esperança per a Europa?

Segueixo molt de prop el que passa a Grècia. Gairebé a tot Occident estan triomfant les polítiques conservadores i austeres. I el poble grec ha contestat a aquest patiment votant un partit d’esquerra. El que passa al meu país, el Regne Unit, és el contrari: proteccionisme, reaccionarisme i por. Tinc esperança que el que passi a Grècia suposi una reacció per a altres països europeus. La situació a Grècia és precària. És necessari arribar a un acord pel que fa al deute. S’ha de solucionar de seguida. No suportaria veure una Europa obedient i sense ànim de canvi. Sí, personalment tinc esperança en la nova Grècia.

Des que es va casar amb la italiana Livia Giuggioli (45 anys, nou menys que ell), el 1997, l’actor anglès ha desenvolupat una vinculació especial amb el caràcter mediterrani. “Gràcies a la meva dona, em sento molt més pròxim al sud d’Europa, sobretot a Espanya i a Itàlia. Entenc bastant l’italià i una mica l’espanyol. Em sento una mica llatí. Si no tingués aquest aspecte de la meva vida, ara em sentiria bastant malament. Òbviament, Londres és la meva base, però també tinc una casa a Itàlia on passem molt temps”, explica. Firth i Giuggioli es van conèixer en el rodatge de la sèrie Nostromo. Ell era un dels intèrprets i ella, l’assistenta de producció. La parella té dos fills, Lucca, de 13 anys, i Matteo, d’11. Anteriorment va estar aparellat amb l’actriu nord-americana Meg Tilly, amb qui té un fill de 24 anys.

A la majoria de les biografies dels actors sempre hi acabes trobant episodis foscos. Infàncies tristes, problemes amb les drogues, embolics de família… No obstant, rastrejant la seva no és fàcil identificar-los. ¿Pot dir-me els seus episodis foscos?

Bé, si no n’ha trobat és que no n’hi ha. Potser algun dia descobrirà alguna cosa. Però, bàsicament, la meva contradicció és que no m’agrada ser una persona pública, però he de parlar de mi per promocionar el meu treball. El meu repte és parlar de la meva vida sense que ningú hi trobi res tèrbol. I me’n surto.

¿Recorda la primera paraula que diu a la seva nova pel·lícula, ‘Kingsman: servicio secreto’?

Probablement no és una paraula bonica.

En efecte, la primera vegada que obre la boca diu “merda”. I a continuació, “hòstia”. ¿Com se sent fent d’home rude?

No és la primera vegada. He fet algunes vegades de tipus dur. I tampoc és la primera vegada que actuo en pel·lícules violentes. Però, en realitat, hi ha una escena que potser sí que és el més extrem que he fet.

Suposo que es refereix a una de molt salvatge en què vostè mata desenes de persones en una església. Sembla un episodi de la sèrie ‘The walking dead’.

Una de les coses que vam cuidar amb Matthew [Vaughn, el director] és que hi hagués poca sang. No és com aquelles pel·lícules on es mutila la gent i surt la sang a raig. És veritat que hi ha molta acció i molts morts, però és una cosa semblant als dibuixos animats.

¿Creu que és una pel·lícula per als seus fills?

No gaire, la veritat. En tinc un de 24 i, és clar, amb ell no hi ha problema. Però per als altres dos, de 13 i 11, crec que no és adequada. Depèn dels pares, però jo no recomanaria que els nens veiessin aquesta pel·lícula.

És clar que amb aquesta pel·lícula no gua­nyarà un Oscar. ¿Què busca fent aquesta mena de films? ¿Diversió? ¿Diners?

No pretenc fer diners. Crec que és un divertiment. Matthew [director también de Kick-Ass o X-Men: primera generación] fa unes cintes molt entretingudes. Pots veure pel·lícules realistes, altres de més experimentals, o de por, o pornogràfiques, o romàntiques… Aquesta és especialment per entretenir-se i oblidar-te per un parell d’hores del teu dia a dia. I jo també me la prenc així.

Hi ha una pàgina de Facebook que es diu: “I like you very much just as you are” (m’agrades molt tal com ets). No ho sabia.

Com sap, aquesta frase és de la seva interpretació a ‘Bridget Jones’ [l’hi diu el personatge de Firth al de Renée Zellweger]. S’ha convertit en una espècie de dita feminista.

Jo no la vaig escriure. Estava escrita al guió i el dia del rodatge la vaig haver de dir. Va ser fa 15 anys. Ja no tinc relació amb aquesta pel·lícula. Ho sento.

¿És una càrrega pesada dins de la seva carrera aquest personatge a ‘Bridget Jones’?

¿Sap què passa? Jo vaig a treballar, intento fer-ho bé i després torno a casa. I l’endemà començo un altre projecte. Aquest es va acabar fa 15 anys. Entenc perfectament que algunes pel·lícules i escenes siguin significatives per a certes persones i que estableixin relacions emocionals amb elles. La memòria és un complement meravellós. Però és difícil per a mi tenir aquest mateix sentiment. Perquè jo em moc. No miro aquestes pel·lícules. Una de les coses que m’agraden de la meva professió és que em puc moure constantment. Aquesta és la meva decisió. Així doncs, no estic en una bona posició per analitzar el que va passar fa 10, 15 o 20 anys. Em disculpo si no el puc satisfer amb la meva resposta, però és difícil per a mi.

Potser a pesar seu, aquell pàmfil nòvio de Bridget Jones ja queda a la memòria de molts espectadors. Però Colin Firth va fer un gran salt de qualitat. Va ser nominat a l’Oscar pel seu paper d’homosexual a Un hombre soltero (2009) i, sobretot, va gua­nyar l’estatueta per la seva commovedora interpretació del rei tartamut, Jordi VI, a El discurs del rei (2010).

¿Se sent incòmode quan es relaciona amb els oripells de Hollywood?

¿Sap què? Ja em sento una mica gran per a això. He conegut molta gent i he hagut d’anar a moltes festes d’aquesta mena. Si hi vaig, sempre hi trobo algú amb qui tinc una bona connexió. I passo una bona estona. Però no estic a gust en aquest ambient. No és la meva prioritat per passar una bona estona.

Una de les seves aficions és tocar la guitarra. ¿Quina nota es posa?

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Només sóc un aficionat. M’encanta el jazz. Sóc un enamorat del west coast jazz, de músics com Chet Baker, Gerry Mulligan o Art Pepper. ¿Ha vist el documental de Pepper? És absolutament fantàstic.

Sí, el vaig veure. I també vaig llegir la seva biografia, que és impressionant. I molt dura.

Oh. Encara no he llegit el llibre, però ho faré aviat. El tinc a casa. ¿Ha llegit la biografia de Charles Mingus? Ell ho va inventar tot. L’ha de llegir. Es diu Beneath the underdog. Crec que el seu disc The black saint and the sinner lady és el meu preferit de tots els temps.