Julianne Moore: "Els actors ens donem massa importància"

Tots la donen com a favorita a l'Oscar a la millor actriu. Ja es va endur el Globus d'Or per ficar-se en la pell d'una professora que s'enfronta a l'Alzheimer: ‘Siempre Alice’. “Si algun actor diu que no li importa, està mentint –confessa a ‘Dominical’ sobre la seva futurible estatueta-. Intentes que no t'importi, però és molt difícil no pensar: ‘Seria bonic emportar-me l'Oscar’. Tots busquem reconeixement, està en la nostra naturalesa”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

L'actriu encara està sorpresa per la repercussió de la pel·lícula dels directors Richard Glatzer i Wash Westmoreland, tan necessària com petita. “ La vam rodar sense diners i en pocs dies. I parla de la mortalitat, una cosa de la qual solem fugir com de la pesta”, assenyala Moore en la revista. Encara que no creu que rodar una pel·lícula com aquesta pugui convertir-se en una experiència reveladora.  “Tampoc exagerem –respon–. Jo no crec haver après gran cosa de la vida gràcies al meu treball. He après de la vida i he aplicat aquestes ensenyances al meu treball, que és diferent. El cine no fa res de particularment original, no crea res. Es limita a projectar un reflex de la societat en el seu conjunt. A vegades els actors ens donem massa importància. El nostre treball és un dels més simples que hi ha”.

‘Dominical’ també entrevista el grup escocès Belle & Sebastian, que s'atreveix amb el pop ballable en el seu últim disc, ‘Girls in peacetime want to dance’, i viatja a una dimensió que escapa a l'ull humà: la nanotecnologia. A més, la revista descobreix com ha crescut la 'Esther' de Purita Campos, que es retroba amb les seves lectores amb 40 anys, i descobreix un paisatge monumental de cine: Arizona.