Cameron Diaz: 'He agafat camins equivocats i molt fotuts'

Remenant sobre els seus alts talons, corrent, demanant perdó i, és clar, rient. Així entra Cameron Diaz (San Diego, 1972) a l’habitació de l’hotel de Los Angeles on té lloc aquesta entrevista. Tal com entraria qualsevol dels personatges de comèdies romàntiques responsables que el seu nom figuri des de fa anys a la llista de les actrius més ben pagades. Demana perdó perquè arriba una mica tard, i riu perquè és incapaç de no fer-ho durant tota la conversa. “Sóc una noia feliç”, dirà més tard, seguit d’una riallada.

Per això en la seva carrera han tingut més pes els papers de noia una mica pallassa i sempre encantadora. Des d’'Algo pasa con Mary' i aquell serrell de gomina dubtosa fins a 'No hay dos sin tres', la pel·lícula que ara estrena, juntament amb Leslie Mann i la model Kate Upton. “Fa exactament 20 anys estava asseguda en aquest mateix hotel i em van preguntar com em veia d’aquí 20 anys, i si llegeixes aquelles entrevistes, jo deia: ‘Em veig feliç, espero’. Aquest és el meu objectiu. Sóc una persona que viu el moment, no projecto, no planifico on vaig ni què faré”, assegura.

L'actriu amb més de 40 anys millor pagada

Fa exactament 20 anys promocionava 'La màscara', la seva primera pel·lícula, amb què va abandonar la seva carrera de model i de la nit al dia (i de la mà de Jim Carrey) es va convertir en l’actriu de moda a Hollywood. Llavors tenia 22 anys. Avui, asseguda en aquest mateix hotel, 45 pel·lícules després (més tres en producció), amb què ha recaptat més de 2.000 milions d’euros, ha aconseguit aquell objectiu i un que potser ni es va plantejar: ser l’actriu amb més de 40 anys més ben pagada de Hollywood.

A diferència de la majoria de les actrius que veuen com les seves carreres s’apaguen a mesura que es van fent grans, ella encara pot triar els seus papers, fer entre una i tres pel·lícules a l’any i arribar a taquilles milionàries. Diaz és el millor exemple que alguna cosa a la meca del cine està canviant, que ja no els busquen parelles de repartiment de 20 anys als actors que superen els 50 i que els bons personatges femenins no s’acaben als 30. Encara que tampoc s’ha d’abaixar la guàrdia. “Necessitem replantejar tot això. Els papers més interessants són per a dones de més de 40 anys. I no ho veiem així perquè no són papers sexis. Però mira les nominades a l’Oscar de l’última dècada: Meryl Streep, Helen Mirren, Judi Dench…”.

Des de la seva posició privilegiada en la indústria, lluita per acabar amb el mite de l’eterna joventut, que, per descomptat, és especialment dur amb les dones. “Jo tinc ganes de ser més gran”, diu orgullosa i somrient. I te la creus quan ho diu, comprovant que aquest matí no porta gens de maquillatge. “És com si haguéssim fallat per no tenir 25 anys tota la vida. ¡Oh, perdona’m per no anar en contra de la naturalesa!”, feia broma al xou d’Oprah Winfrey mentre parlava del seu llibre d’autoajuda, 'The body book', en què es presenta a si mateixa com a paladí de l’envelliment sense complexos: no (gaire) cirurgia, però sí molts tractaments.

Cuidar-se, la base per sentir-se bé

“El llibre se’m va acudir fa dos anys –explica–. En aquell moment estava molt centrada a entrenar-me cada dia, perquè crec que cuidar-se és la base per sentir-se bé, però sense matar-se a fer exercici perquè t’hagis de posar el biquini de torn… Jo em cuido diàriament. I les dones del meu entorn em preguntaven: ‘¿Com funciona?, ¿Què fas per mantenir-te…’?. Així que vaig decidir unir la meva passió pel benestar amb el meu desig d’ajudar els altres a entendre’l. Vaig trobar una editorial i una persona que em va ajudar a escriure’l, encara que tot el que es diu al llibre és el que jo penso i sento. És la meva veu i estic molt orgullosa del resultat”.

Per a algú que fa dues dècades que eludeix amb el millor dels seus somriures les preguntes personals, escriure aquest llibre en què ha exposat tots els seus secrets ha estat un gran pas endavant. “Estic molt orgullosa d’ella –diu la seva amiga de l’ànima des dels 16 anys, Drew Barrymore–. “Cameron no ha parlat mai d’ella mateixa, no sabem gaire res de la seva vida personal. Òbviament, quan ha sortit amb algú s’acaba sabent, però sempre ha sigut molt reservada, d’una manera molt intel·ligent, gens fosca, com és ella: l’ésser humà més dolç i efervescent. Estic molt orgullosa que hagi tret tantes coses a fora [amb el llibre], això és molt personal per a ella”.

Em nego a pagar per una sabata el que demanen a vegades les marques

La confiança i la seguretat que li donen les dues dècades de treballar sense descans l’hi han permès. Cameron Diaz viu la millor època de la seva vida i ho deixa caure sovint al llarg de l’entrevista. “L’any passat vaig fer tres pel·lícules, vaig escriure un llibre i vaig dissenyar una línia de sabates”, explica rient i sospirant, cansada però no farta de la promoció que tota aquesta feina exigeix. I afegeix sense pausa: “Amb la línia de sabates em vaig divertir molt, també. Se’m va acudir perquè sóc la primera que es nega a pagar els diners que a vegades demanen les marques. Però m’encanten, així que vaig pensar que estaria bé dissenyar sabates i bosses boniques i assequibles. El millor del moment que visc ara és que puc crear coses per a la gent, ajudar altres dones amb coses tan senzilles com aquestes”.

A Diaz li agrada envoltar-se de dones tant en la seva vida com en algunes pel·lícules ('La cosa més dolça', 'Els àngels de Charlie', 'La decisió de l’Anne' o la que ara estrena, 'No hay dos sin tres'). “Odio la competitivitat entre dones. Jo no sóc gens competitiva, prefereixo aplaudir els èxits de la gent i que tothom triomfi i ho celebro quan els passa a altres. No he estat mai gelosa d’una altra dona per la seva bellesa o el seu talent”.

A No hay dos sin tres, interpreta una advocada d’èxit que, després de descobrir que el seu nòvio està casat, el deixa i es fa amiga de la seva dona (Leslie Mann) i d’una altra amant (Kate Upton). “El que em va fer acceptar aquest paper va ser, precisament, aquesta celebració de les relacions molt improbables entre tres dones. No la vaig fer per profetitzar sobre si els homes enganyen més que les dones. Són coses que passen, tots hi hem passat. Això només és un vehicle per parlar d’aquestes tres dones, de la seva amistat i, al final, una excusa per fer el tonto”, diu.

Com sempre, al final és del que es tracta: riure. Encara que en la seva filmografia també hi hagi títols seriosos ('Cómo ser John Malkovich', 'Gangs of New York' i, més recentment, 'El consejero'), Cameron Diaz està en aquest ofici i en aquesta vida per riure i ser feliç. “La gratitud és l’única actitud; aquest és el meu lema vital”, repeteix.

Estar  agraïda per tot el que li ha passat en aquests 20 anys de carrera i ser feliç per això és una cosa que difícilment m’hauria imaginat de petita. “On jo vaig créixer [un barri humil de Long Beach], les opcions eren nul·les. Cada any, set de cada 10 noies de la meva escola es quedaven embarassades, moltes deixaven d’estudiar, algunes han acabat a la presó o han mort per les drogues. Però també hi va haver gent que va tirar endavant, com Snoop [Dogg, el raper] i jo”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Diaz va tenir la sort de tenir una família que sempre la va recolzar. “El meu pare [un cubanoamericà, de qui prové el seu cognom] em va animar a fer el que volia. Vaig tenir uns pares genials. No érem una família privilegiada, més aviat al contrari. Recordo que ajuntàvem llaunes per vendre-les, perquè 20 dòlars significaven molt per a nosaltres. Però érem molt feliços”. A ells els atribueix aquesta actitud vital. 

“Sigues agraïda, és el que sempre dic. Si ho ets, no necessites res més. Em sento afortunada amb tot el que tinc i no dono res per fet. He buscat el meu propi camí cap a la felicitat, sent autèntica, fent el que m’agrada. I no sóc perfecta. He agafat camins equivocats, creu-me, equivocats i molt fotuts [riu], però sempre intento trobar el camí de tornada. És la meva equació en la vida: més felicitat que tristesa”. També és la seva equació en el cine: ser la noia divertida de Hollywood (també en els seus pròxims films: Bad teacher 2, Sex tape i l’adaptació del musical Annie). “Si em preguntes on em veig en els pròxims 20 anys, diré el mateix: espero estar contenta i feliç fent el que m’apassiona, com ara”.