Raúl Gómez: un pont al número u

 Raúl Gómez estava molt tranquil quan es va presentar al càsting que havia convocat el programa d’Antena 3 'El número 1' a Sevilla. Amb el seu aspecte de bon noi, accentuat aquell dia per la camisa blau cel que va triar i les ulleres d’empollon que portava, va agafar el micròfon, va obrir la boca i va meravellar el jurat. "Em vaig plantar a la cua a les sis del matí. Vaig ser el 14è a actuar i el primer que va aconseguir classificar-se. Crec que per al jurat va ser una sorpresa veure un noi que es diu Raúl Gómez, de Coria del Río, un poble on es parla amb la zeta, cantant 'Feeling good'", explica. És probable: els temes que han popularitzat figures com John Coltrane i Nina Simone no acostumen a estar presents en aquest tipus de concursos, on la gent més aviat es decanta per Luis Fonsi. Però Raúl Gómez va apostar per ser fidel al seu estil, i la va encertar.

I això que no va arribar a desenfundar el violí, tot i que el portava, com sempre. Raúl Gómez li deu molt a aquest instrument. Per aprendre’l a tocar va entrar al conservatori quan era un nen, i imitant els seus girs és com ha arribat a cantar com canta. "Ara he començat a anar a classes de tècnica vocal cada setmana, però mai abans ho havia fet", assegura. La mestria que mostra al modular la veu, una barreja infal·lible de sensibilitat i recursos, és resultat d’una excel·lent oïda i de moltes hores de provar.

Així ho feia també a El número 1, que va acabar guanyant després de sis entregues (l’audiència no va acompanyar i van ser menys de les previstes) en què es va ficar el públic a la butxaca. "Tres dies abans de la gala ens donaven la maqueta de com sonaria el tema que havíem de cantar. El marge de maniobra era petit, però jo em tancava a la cambra de bany de l’hotel i aconseguia fer-me meves les cançons canviant-los coses amb la veu". Tot el que va cantar, des del Viva la vida de Coldplay fins al Temblando d’Hombres G, passant pel Your song, d’Elton John, va acabar sonant a Raúl Gómez.

Qui no el veiés al programa, ho pot comprovar al seu disc. Perquè aquest és el premi més important que es va endur d’'El número 1': l’inici d’una carrera musical que arrenca amb aquest 1, que ha gravat amb Sony. "Aquest era el meu gran objectiu: donar-me a conèixer. No pensava a guanyar. De fet, em vaig presentar al càsting sense nervis ni res, perquè una vegada et plantes davant un tribunal al conservatori t’acostumes que t’examini un jurat. Vaig pensar: 'Més a fons que m’analitzen els meus professors no m’analitzaran aquí...'. És clar que, en el càsting, al ser per a televisió, miraven a més altres coses. Però si m’hi vaig voler presentar va ser perquè havia seguit la primera edició del programa i havia vist que no era del tipus reality, sinó que respectaven l’artista i et deixaven mantenir bastant el teu rotllo, fer la teva música".

Primers concerts

El disc va sortir a la venda el 28 de febrer, i per presentar-lo Raúl ja ha passat per Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València, Bilbao i Sant Sebastià, oferint concerts acústics. "M’agrada aquest format. Quan fas un treball en acústic i sona el violí, la gent calla i escolta més atenta", somriu.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

No han estat aquests, però, els seus primers concerts. A principis de febrer va telonejar James Arthur, i allà va rebre el seu primer petit bany de masses no catòdic. "El normal quan fas de teloner és que el públic coregi el nom de l’artista principal o que no et faci ni cas. Però la gent cantava les meves cançons. Sobretot a Barcelona, on, com que plovia, tothom va entrar de seguida, i hi havia com mil persones. Em vaig quedar flipat".

Encara que no tant com quan fa quatre anys, amb només 16, va fer una escapada de dos mesos als EUA i va acabar tocant el violí en clubs de jazz i folk. "Des de petit sempre he somiat passar una temporada als EUA. Uns amics dels meus pares s’hi mudaven, i els vaig acompanyar per ajudar-los. El pare és cantant de folk, i vaig acabar acompanyant-lo al violí en diversos concerts", explica. Dos somnis complerts en un sol viatge. Ara va pel tercer: que l’èxit d’avui no sigui flor d’un dia i ell pugui ser, per molt de temps, "un pont que comuniqui la gent amb la música".