Junichi Masuda, el Darwin dels Pokémon

Fa anys que van passar a la immortalitat de les celebrities de masses: van aparèixer a Els Simpson. També s'han passejat per South Park, han estat portada de la revista Time i tenen els seus propis pokeparcs d'atraccions. Fins i tot han rebut la benedicció del Vaticà, va airejar la revista People. Els videojocs de Pokémon "no tenen efectes secundaris perjudicials per a la moral", amén. Un alleujament per a la integritat de la humanitat: des del 1996, la saga de consola ha venut 245 milions de jocs a tot el món. 7,2 milions només a Espanya.

La-prova-del-cotó de la popularitat: si es googleja pokémon, apareixen 136 milions de resultats. Això vol dir que el seu caixet virtual estaria entre Paris Hilton i Déu. Hi ha tests on line per saber el nivell de pokeaddicció (diuen que t'has de preocupar si ets capaç d'entendre Pikachu). Hi ha gamers –confessa alguna mare a internet– que dormen amb les taules d'atacs dels pokémon sota el coixí.

Els jugadors parlen de les seves criatures de consola com si s'intercanviessin apunts d'un màster. I sí, la seva saviesa de videojoc podria donar per a una llicenciatura: Wikidex, l'enciclopèdia comunitària sobre els pokémon, acumula més de 10.000 articles. Parlen d'"evolucions" i "megaevolucions" dels pokémon, com si fossin becaris de Darwin. Aquesta és la raó que la seva entrada a la Wikipedia inclogui un apartat sobre "moralitat". El concepte "evolució pokémon" va molestar religiosos creacionistes a finals dels anys 90. Traduït al món dels negocis = publicitat mundial gratuïta. Es van multiplicar les llegendes urbanes, suposats missatges subliminals i la típica frase: "Els-meus-pares-diuen-que-són-diabòlics". El Vaticà va haver de sortir a desmentir-ho i a donar-los la seva benedicció.

Nota a peu de polèmica: sota la pila de frases sensacionalistes s'hi pot trobar una notícia autèntica. Víctimes d'epilèpsia televisiva, ho van titular els diaris. Més de 600 nens van ser hospitalitzats l'any 1997 al Japó amb atacs epilèptics després de veure un capítol de l'anime basat en els videojocs. Va passar a la posteritat com el "xoc pokémon" i va catapultar la franquícia a la fama mundial. Ara la sèrie s'emet en més de 160 països en 30 idiomes.

Com si fossin droga dura

Als no iniciats segurament tot això els deu sonar a xinès. En realitat és un invent japonès: de la companyia Game Freak. Un dels seus fundadors ha estat tot el matí tancat en un petit hotel de París tunejat amb cartells de Pokémon. Es palpa ambient de secretisme. Falten dos dies per al llançament. Dues consoles de Nintendo 3DS passen de mà en mà com si fossin droga dura: en una habitació aïllada, gairebé mirant de reüll. Start. Apareix a les minipantalles en primícia la nova regió marca Pokémon: Kalos, d'inspiració francesa i amb una torre d'estil torre Eiffel. Per aquí està amagada la nova generació de criatures –i van per la sisena– de l'última entrega de la saga: Pokémon X i Pokémon Y. Dies després de sortir a la venda els jocs, la Pokémon Company encara mantenia com a secret de sumari el nombre exacte de noves criatures. Sense precisar gaire, ja n'hi ha pel món més de 700 (sota aquestes línies, una petita mostra, des del veterà 'Pikachu', el número 25).

L'home més buscat del dia és Junichi Masuda. 45 anys. N'aparenta 10 menys amb la Nintendo a la mà. L'enveja de qualsevol treballador: es guanya la vida jugant a la feina. Ment creativa darrere de tots els videojocs de Pokémon (des del 1996). Dissenyador, productor, director, compositor. Hi ha qui l'anomena el "déu de la música de videojocs". No porta el compte dels jocs que ha venut en la seva vida. Respon parlant del títol anterior: Pokémon Blanco i Pokémon Negro (2011) van vendre més de 15 milions de còpies a tot el món. Si ens basem en els estadístiques de la Pokémon Company, podem afegir que és el joc que més ràpid s'ha venut en la història del Japó: 2,5 milions d'unitats en 48 hores. ¿Això significa que és ric? Masuda es ruboritza al sentir la pregunta. Riu i contesta amb un regat. "Tingui els diners que tingui, me'ls gasto tots en vi". 

És un home hiperexpressiu. Vénen ganes d'assentir al sentir-lo parlar en japonès. A vegades el traductor deixa anar entre rialles un "¿molesto?". Mira als ulls, riu cada dos minuts. Sembla pròxim, però guarda les distàncies. 

Hidden power of Masuda. Així es diu el seu blog. El poder ocult de Masuda. Encara que ell no dóna cap pista entre línies. "Poder ocult" és un moviment pokémon. L'efecte canvia en el joc segons el tipus de criatura, aclareix. "Seria genial si es pogués utilitzar aquest atac en la vida real", somriu. La seva arma secreta sense consola: "Sé tocar el trombó", diu entre rialles. "M'agradaria poder despertar la gent mentre dorm tocant el trombó". Riallada general.

Sorprès per Gaudí

És lluitador a dins i a fora de les consoles. "Sóc el director dels jocs. Hi ha molta gent i tots tenen opinions sòlides. El dissenyador gràfic diu: "Vull fer això'. O un programador diu: "No ho puc fer això'. I tu hi has d'insistir: "Sí, ho pots fer, ho pots fer". No arriba a les mans en la vida real. "No, no he de lluitar de veritat. Però aquest tipus de discussions internes i debats són bons en aquest context. Perquè l'objectiu és fer un joc divertit que sorprengui a tothom". ¿I què sorprèn Masuda? El dissenyador posa els ulls en blanc. S'ho pensa 1, 2… 7 segons. "Hi ha una cosa que sempre em sorprèn: l'arquitectura. A França, per exemple, Notre Dame va ser una gran sorpresa per a mi. A Barcelona, em sorprendrà Gaudí".

Barcelona. És una de les parades del seu passeig mundial amb l'última creació pokémon sota el braç. Diumenge que ve serà el convidat estrella del XIX Saló del Manga. Respondrà als fans, firmarà autògrafs i s'enfrontarà, amb la consola a la mà, a l'aficionat que guanyi aquell dia un torneig 3DS de Pokémon X/Y. Per fer menys pesada l'espera, divendres el saló deixarà entrar gratis de 10 a 13 hores tots els que arribin disfressats d'alguna criatura pokémon.

Després de 17 anys, Masuda encara es posa nerviós. "I tant que sí", respon. ¿El seu èxit més important? "Ser capaç de llançar un joc simultàniament a tot el món el mateix dia", diu d'una tirada. Això va passar per primera vegada en l'univers pokémon el dia 12 d'octubre. En 48 hores, Pokémon X i Pokémon Y van vendre més de quatre milions d'unitats, va informar Nintendo.

La idea va sorgir d'un bosc

No totes les idees milionàries comencen en un garatge. Aquesta va sortir d'un bosc. "Tot l'equip de Game Freak en aquella època érem de la mateixa edat, així que vam tenir infàncies semblants", recorda Masuda. "De petits, anàvem al bosc a capturar insectes i petits crancs als rius –continua–. I aquest concepte de capturar es va convertir en un tema clau en els jocs de Pokémon. En els jocs, captures els pokémon en un Poké Ball com si anessis a pescar, però en lloc d'anar a casa i menjar-te'ls, pots fer que els pokémon combatin. Aquesta influència en la creació del joc és bàsica, perquè ha fet que la forma de relacionar-nos i comunicar-nos dins de l'equip sigui bastant fàcil. Perquè hi ha aquesta experiència comuna de capturar insectes i crancs".

Passada la fase de capturar insectes, l'adolescent Masuda va ser carnassa dels recreatius. Una altra "influència clau", diu. "Em vaig adonar que com més jugava, més difícil era progressar en el joc. I això va influir directament en el disseny dels pokémon. Em va portar a intentar fer jocs més accessibles per a tothom. Qualsevol pot començar un joc de Pokémon", promet el dissenyador.

A Masuda li ha quedat mirada de Robocop: mira, observa, analitza, tres en un. "M'interessa molt el disseny, descobrir per què les coses estan fetes d'una determinada manera", es justifica. 

No crec en cap religió

Al Japó s'ha convertit en referència teen. Una de les actrius idols del moment, Hinata Kashiwagi, de 14 anys, el compara amb el pokémon Darkrai "perquè és cool i atractiu". I un home de família fins i tot en les consoles. Una joveneta anime d'un dels seus videojocs porta el nom de la seva filla: Kiri.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Juga a la feina, sí. Però abans de llançaments mediàtics ho ha de fer "del matí a la nit", esbufega. "A Game Freak, juguem a la feina i a casa també –explica–; en el meu cas, a casa jugo i bec vi", continua la broma amb la qual ha començat l'entrevista. "És molt difícil trobar temps i hobbies fora dels jocs", es torna a posar seriós. "Una cosa que m'agrada fer és cuinar. Estar en una situació en què no hagi de pensar. Enfocar-me només a fer un àpat deliciós". I en el vi, es dóna per fet. Masuda riu el comentari. Una persona de l'equip assenyala el seu got: "Està prenent cafè, ¿eh?".

El més rocambolesc que ha sentit en tots aquests anys sobre els seus pokémon: la benedicció del Vaticà, assegura. No sembla alleujat per no anar a l'infern. "He estat al Vaticà i em sembla molt interessant. Però no crec en cap religió". Sona coherent venint del Darwin dels pokémon.