David Solans: "No havia pensat mai que fer una pel·lícula fos una feina tan bèstia"

 

El debut com a director de Jesús Monllaó i el seu com a actor. ¿Content d'haver anat a aquell càsting a Tarragona?

Molt satisfet. Vaig veure l'anunci a internet i vaig insistir als meus pares perquè m'hi portessin encara que no tenia ni idea de què anava la pel·lícula ni res. Vaig passar una primera prova i la segona van ser set hores davant de la càmera, improvisant. Volien veure la resistència que tenia abans de començar el rodatge. Lògic, amb tot el que va venir després. Van ser tres mesos de feina. Per no perdre els estudis, vaig tenir un professor.

¿S'imaginava així el cine per dins?

No pensava que era una feina tan bèstia. Vaig haver de treballar molt l'evolució del meu personatge, Nico.

Un adolescent cabronet que vol fer-li escac al rei al seu pare, José Coronado. ¿En sap de jugar a escacs?

Només sé les regles bàsiques. Sóc molt dolent. Per rodar les escenes que es veuen a la pantalla vam haver de memoritzar els moviments de les partides ràpides. Són partides reals de campionats.

¿I com va anar amb Coronado?

És un gran senyor, encantador. Però amb qui comparteixo més escenes és amb Julio Manrique, al qual ja admirava de les sèries de tele com 'Porca Misèria' (TV-3). És una llàstima però no el vaig poder veure a 'Incendis'.

¿Va llegir la novel·la d'Ignacio García Valiño en què es basa la pel·lícula?

No. Jesús, el director, em va dir que no ho fes, perquè m'influiria. L'autor va estar amb nosaltres en la presentació al festival de cine de Màlaga. Ara sí que ho faré.

¿L'acollida allà va ser molt bona?

És un públic molt entregat. Tot l'equip es va sentir molt acompanyat. Allà va agradar molt.

¿Quin cine li agrada?

Sóc una mica friqui i m'agrada el terror, però més el psicològic que el 'gore'. Pel·lícules com 'La boira' o 'El silenci dels anyells' em semblen grans pel·lícules. També un clàssic com 'La naranja mecánica', de Kubrick. M'atrau el costat fosc.

El rodatge d'aquest 'thriller' mediterrani ha estat a la Costa Daurada. ¿Bon escenari?

Les localitzacions són increïbles. La casa de Tamarit davant del mar on vam rodar, amb una piscina que es confon amb el mar, és una passada. La veritat és que he descobert racons increïbles de Tarragona.

Té 16 anys. Estudia primer de Batxillerat. ¿La seva intenció és estudiar...?

Vull fer cine a l'ESCAC. M'interessa molt el treball darrere la càmera: el guió, la direcció de fotografia, el muntatge... En aquest rodatge també he estat parlant molt amb els tècnics.

¿És una cosa nova?

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

No, gens ni mica. A Vilassar de Mar, d'on sóc, sempre estava des de petit gravant amb una càmera de vídeo i fent els meus muntatges. He crescut amb això. No m'agradava el futbol. De fet, amb un amic tenim entre mans el guió d'una pel·li de terror.

¿Alguna afició més, a part d'espantar el personal?

Bé. La música. Toco la bateria. Sóc percussionista del grup El veïnat de Vilassar de Mar. Fem reggae i ska català.