Marisol López, Les Liantes de la Troka: "El millor és que entre totes aconseguim fer coses que ens semblaven impossibles"

El discurs pessimista diu que són temps d'individualisme salvatge, que a ningú li importa ningú, que tothom va a la seva. La realitat ens demostra que cada dia hi ha més persones que tenen ganes d'estar amb altres persones, de compartir aficions i recursos, de donar el millor de si mateixes, d'aprendre d'altres i deixar que altres aprenguin d'elles. A continuació us oferim quatre exemples que proven que junts no només ho fem millor: també ens ho passem millor

Les cosidores de Les Liantes de la Troka, a Sabadell.

Les cosidores de Les Liantes de la Troka, a Sabadell. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
IMMA MUÑOZ / Barcelona

Que són una artistes tenim una prova irrefutable: la nostra portada. L'han fet tota elles, de cap a peus, amb la profusió de tècniques que s'ensenyen les unes a les altres: patchwork, ganxet, mitja, punt de creu, granny... Aquesta portada dóna fe d'una altra cosa: la seva generositat. Fins a l'última puntada s'ha fet, i mai més ben dit, per amor a l'art. Per diversió. Per ganes de participar. Pel pessigolleig del repte, això que diu Marisol López, una de les components del grup de labors, que és el millor de formar-ne part: “Veure que entre totes aconseguim fer coses que ens semblaven impossibles”. Com aquesta portada, ni més ni menys.

Les Liantes de la Troka, com han batejat el col·lectiu aquestes dones que es reuneixen els dissabtes al matí a Sabadell o a Sant Quirze, va néixer fa un parell d'anys, de la mà de Dolors Gomà i amb un quòrum reduït: les seves cunyades i algunes amigues, com Maite Rufat, que segueix formant-ne part. Quedaven cada dues setmanes, i a vegades es trobaven que només eren un parell. Tot i així, la Dolors en deixava constància en un blog: www.eltallerdebielisa.com. L'arribada de Lídia Cruells, responsable del portal de labors més important d'Espanya, Portaldelabores.com, amb més de 10.000 seguidors a Facebook, i de Mari Carmen Rodríguez (elcalaixdelarosseta.blogspot.com) va ser providencial: a través de les xarxes socials van dinamitzar el grup fins a arribar al moment dolç que viu avui, ja consolidat i en contacte amb altres grups similars.

Oblidar els problemes

Diversos són els al·licients que troben aquestes dones en les seves kedades, com elles les anomenen, però es resumeixen sobretot en l'evident camaraderia que tenen i el fet que aprenen molt les unes de les altres. “Totes tenim els nostres problemes, però durant dues hores els deixem a la porta”, diu la Dolors. “És una estona per a nosaltres”, afegeix Montserrat Carrés, que sovint ve acompanyada per la seva neboda Berta, artista en potència que li pren a Feli Guardiola, de 33 anys, el ceptre de l'assistent més jove.

Notícies relacionades

La Feli, que també té un blog de labors (elpuntdelafeli.blogspot.com, que amb les seves propostes va captar una de les incorporacions més recents, Carina Pijoan), es va aficionar al punt durant la llarga convalescència d'una operació d'esquena. “Em va servir per suportar un mal moment”, diu. Del valor terapèutic d'aquestes activitats també en pot parlar la Lídia, que, com a voluntària de la Fundació Ànima, ensenya a fer punt i altres labors a les mares ¿i els pares que volen, que algun n'hi ha¿ dels nens ingressats a nefrologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron. “Tenen moltes estones d'angoixa, i els ajuda compartir-los i omplir-los així”, explica.

Fer labors no és barat, però, per a elles, val la pena fer la inversió. I, a més, com diu la Mari Carmen, tot és qüestió de prioritats: “Jo he canviat les botigues de roba per botigues de labors”. I està encantada. “No hi ha cap satisfacció més gran que fer alguna cosa tu mateixa”.