«Al Guinardó he llegit molt amb la ciutat als meus peus»

Un gran angular. És el punt de mira que utilitza Oriol Tarrasón per contemplar la seva ciutat. La privilegiada ubicació del pis que els seus pares van comprar quan ell va néixer -al número 69 de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat- permet veure Barcelona amb tota mena de detalls.«No vam fer mai vacances a l'estiu i, com que la calor era horrible, fèiem vida entre la piscina -travessant el carrer- i la terrassa, al capvespre i a la nit»,rememora l'actor deLos misterios de Laura (TVE), la tercera temporada de la qual està previst que es comenci a emetre el mes de desembre.«Aquí he llegit molts llibres, amb la ciutat als meus peus», diu.

El gran parc del Guinardó, poc conegut pels barcelonins, i la magnífica perspectiva aèria de Barcelona que hi ha des dels àtics de l'avinguda de Montserrat, com el dels seus pares, són les dues perles que Oriol Tarrasón ressalta del barri on va viure fins que es va independitzar. No se'n va apartar gaire -actualment resideix a Gràcia-, però no es va quedar al Guinardó,«pels grans pendents del barri», reconeix.«Jo faig molta vida al centre i, quan surts tard, del teatre per exemple, fa moltíssima mandra pujar fins aquí a dalt. En bicicleta, ni pensar-ho», puntualitza Tarrasón.

La compensació

«Encara ara, quan la meva mare em convida a dinar i estic treballant a casa, em fa molta mandra, però després quan sóc aquí a dalt no me n'aniria. I sempre hi porto els meus amics. Quan sortim a la terrassa sempre és la mateixa reacció: increïble»,explica l'actor, a punt d'estrenar a MadridStockmann,l'adaptació teatral d'Un enemigo del pueblo, de Henrik Ibsen, que ja va estar en cartell a Barcelona, a la Sala Muntaner. És una de les produccions de la companyia que dirigeix Oriol Tarrasón, Les Antonietes, que el dia 9 de gener estrenaràOncle Vània, d'Anton Txékhov, a la sala petita del Teatre Lliure de Montjuïc.

Del Guinardó, Tarrasón també en destaca els preus.«Aquí el preu dels pisos és més econòmic i, per exemple, la barra de pa és més barata que a Gràcia»,puntualitza. L'actor compara el cost de la vida en barris i districtes. «La vida en aquesta ciutat es mou entre Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia», diu l'actor. «Després hi ha altres barris perifèrics, com el Guinardó, que són grans desconeguts per a molts barcelonins, per això els preus canvien»,justifica.

Al parc del Guinardó, on ara va a passejar i a desconnectar, s'hi va passar la infància jugant.«És fabulós, a mesura que vas pujant des de la plaça del Nen de la Rutlla, es fa cada vegada més salvatge, vas entrant a la muntanya i vas deixant enrere la ciutat»,declara.«Havíem jugat moltíssim aquí quan érem petits. Jugàvem a polis i a lladres. Ens passàvem el dia al carrer, entre el camp de futbol del Martinenc i aquest parc», recorda Tarrasón, que també va participar en un grup d'escoltes que tenia la seu a l'Hospital de Sant Pau, un altre dels monuments que es poden veure des del balcó del pis on va créixer.

Oriol Tarrasón va anar creixent a mesura que la ciutat anava aixecant els seus gratacels al costat del litoral.«Aquesta terrassa ha sigut com un observatori. Hem vist com s'aixecava l'edifici de la torre Agbar, tota la Vila Olímpica i, fins ara, l'Hotel Vela», repassa.

El misteri de la piscina

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Una de les curiositats que només poden explicar els veïns del Guinardó de tota la vida és que traspassant el local on avui s'ubica una botiga de la cadena Schlecker, a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat,«hi ha una piscina de 20 metres»,explica l'actor, que també ha intervingut a Gran Nord(TV-3).«Jo vaig aprendre a nedar en aquesta piscina, que era part d'un gimnàs que ja va desaparèixer, però la piscina hi segueix sent», confirma l'exveí, que també de petit tenia controlada, des de dalt, la finca del costat de la piscina descoberta del Martinenc, on«criaven gossos buldog»,afirma.

Un altre dels seus records d'infància al barri són les xocolatades que se celebraven al teatre parroquial de l'església de la Mare de Déu de Montserrat. «Recordo que un dia ens van regalar pollets»,explica al mateix espai, on avui s'ha instal·lat l'equip de NunArt,«un pulmó d'oxigen cultural per al Guinardó», agraeix l'actor.«És que sempre ens oblidem que, en barris com aquest, també hi ha molta gent».