Pere Montserrat: «Tinc més de 300 receptes de cafès»

Pere Montserrat és la tercera generació que treballa a La Queixalada d'en Marcelino (Freser, 128), que el seu avi va obrir el 1929. Ara, aquest expert, que té més de 300 receptes, impulsa la cultura del cafè mitjançant cursos, esdeveniments i la seva nova empresa, Baristes BCN, un projecte en ple creixement.

-¿Per què porta aquest nom, el bar?

-Va néixer dient-se Sport i després, com a homenatge al meu avi, li vam posar La Queixalada d'en Marcelino. És un lloc per menjar i per degustar tota mena de cafès. Aquí vaig descobrir aquesta infusió quan tenia 4 anys.

-Fa cafès molt especials...

-Sí, com el cafè de la iaia, en què una branca de canyella fa de cullereta i el sucre caramel·litzat evoca la crema catalana que feia la meva àvia. També preparo el cafè de cactus, que porta mel de palma i melmelada de cactus, que compro a Canàries. Entre les receptes clàssiques i les meves he reunit uns 300 cafès diferents.

-¿D'on surt tanta passió?

-De petit ja em fascinava veure el meu avi barrejar el cafè a les caixes de fusta i respirar l'aroma que n'emanava. És la meva passió; no podria viure sense cafè. És una beguda estimulant amb la qual es pot innovar en textures, ingredients... i sense perdre mai l'essència.

-A vostè li van els reptes.

-Sí. Vaig començar fent el repte dels 50 cafès en cinc minuts al programa La columna, de Júlia Otero. Després, vaig provar amb 300, 500, i el 2003 vaig aconseguir el rècord Guinness: 3.000 cafès en cinc hores i mitja. Els 3.000 euros obtinguts es van destinar a la Marató d'aquell mateix any. I va ser el 2006 quan em vaig especialitzar com a mestre barista, la meva verdadera vocació.

-¿Barista?

-És el nom que defineix el professional que s'ha especialitzat en el cafè d'alta qualitat i que l'innova usant llets, licors, essències... També és el responsable de la presentació de les begudes.

-Ara ha nascut el seu projecte.

-Sí, Baristes BCN. L'any 2013 volem fer el salt i oferir nous serveis integrals relacionats amb l'àrea del cafè. Hem participat en reunions del tipus Mobile World Congress, en què treballàvem amb cappuccinos, latte macchiattos, bombons... Vam arribar a fer fins a 6.000 cafès en tan sols quatre dies.

-També imparteix cursos.

-Funciona molt bé. Són grups reduïts d'estudiants i se'ls explica teoria, i després, darrere de la barra, la pràctica. Obtenen un certificat del curs i apliquen els coneixements al sector on treballen: l'hostaleria i el turisme. Són cursets que solen agradar molt.

-¿Quin és el secret del bon cafè?

-Personalitzar-lo. Donar-li el toc que li agrada a cadascun. Prendre'l amb calma. El món es mou molt ràpid, però aquí, a La Queixalada, volem recuperar l'ambient de tertúlia que es creava abans. Aquí no hi ha televisors ni màquines escurabutxaques, només fil musical. Volem que la conversa flueixi.

-¿On és l'origen del ritual?

-S'ha d'anar fins a Etiòpia, on únicament les dones poden portar-lo a terme, el ritual. Tenen dos fogons: un amb mirra i encens, i un altre amb cafè, una mescla d'aromes. Quan s'ha torrat i infusionat, se serveix en tres petites tasses i l'acompanyen amb crispetes.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-¿Algun projecte al cap?

-Avançar amb Baristes BCN. Un somni seria tenir un espai a televisió per difondre la cultura del cafè. He estat a la ràdio i crec que a la tele seria una cosa molt més atractiva. Un altre desig seria escriure un llibre amb les meves receptes ¿Per què no?