«Em sento més a gust en antics pobles com Sants»

Certament els paisatges de la infància queden gravats en la memòria i marquen. I qui estima el seu poble busca en una gran ciutat com Barcelona els racons que li recorden la seva petita localitat. Això és el que li passa al compositor Èric Vinaixa. El músic es va criar a la Ribera d'Ebre, entre Miravet i Móra d'Ebre, on va viure la infància i la joventut. Carrerons estrets, portals de fusta i petits balcons del barri de Sants on ara viu l'ajuden a refrescar diàriament«aquell punt de poble tranquil» que tan bé coneix i enyora.

«Recordo les primeres vegades en què vaig venir a aquesta ciutat en tren»,explica el músic i compositor, que va liderar el grup de rock Rodamons, abans d'emprendre la seva actual carrera en solitari.«La ciutat, per a gent com jo que veníem de pobles molt petits, era la capital, la ciutat de totes les possibilitats», puntualitza.«Però també era el lloc on ningú se saludava ni es mirava als ulls»,afegeix.

Avui, pot ser que encara continuï percebent aquesta atmosfera més freda de la capital, en el seu dia a dia com a barceloní d'adopció, però ell segueix exercint el costum dels pobles. Salutacions al carrer, encara que sigui als desconeguts i un bon dia a qui s'asseu al seient del seu costat en qualsevol transport públic. «Un llibre o una manera de parlar, un accent diferent, són suficients per a mi per iniciar una conversa. No la deixo escapar»,assegura.

Sants i Montjuïc

Èric Vinaixa ha construït gairebé una forma de vida sobre la seva passió: la trajectòria de clàssics del rock com Queen i Freddie Mercury, Beatles, David Bowie, Sting... Les dates importants per a aquests personatges ho són també per a ell.«L'any 90, quan es complien 10 anys de la mort de John Lennon, jo vaig venir per primera vegada al Saló de la Infància. Tenia 13 anys i vaig venir amb els nois del poble», rememora Vinaixa, que relaciona sempre les seves vivències amb dies i anys d'esdeveniments relacionats amb la història mundial del rock.

El músic era un tímid empedreït. Tot el que té avui d'obert, abans dels 15 anys va ser clausura al seu interior. Però això ho va canviar una guitarra.«Me'n vaig anar de colònies i em vaig emportar la guitarra. Sempre que podia, m'escapava tot sol per tocar, però va començar a venir gent i, de cop i volta, vaig sentir que, amb la música, generava empatia»,explica.

Així va començar la seva carrera com a amateur. I va ser al bar Tinta Roja de Sants on va gravar, juntament amb la seva banda, Rodamons, el seu primer videoclip promocional. I també va ser en un altre local de Sants, La Báscula, on van celebrar el seu primer concert,«el 26 de juliol del 2002», precisa.

Ara, després d'un estiu de concerts a Foixà, Ultramort, Barcelona, Tortosa, Sitges, Móra d'Ebre i el Pinell de Brai, entre altres llocs, el músic ha reprès les seves actuacions en la intimitat d'un altre dels seus racons favorits i més freqüentats en les nits de Sants: el bar Lunàtic. Allà, els dimarts, els dimecres i els dijous, a les onze de la nit, rememora en directe les velles glòries musicals, amb lletres i melodies que posen i seguiran posant la pell de gallina, emocionant el públic sense poder ni voler evitar-ho.

Combinats amb un bon whisky i un públic molt pròxim, a mitja llum, permeten a aquest veí de Sants repassar els«clàssics musicals intercalant anècdotes sobre els seus autors, entre cançó i cançó», diu Vinaixa, que, a més de cantar, toca el piano, el violoncel i la guitarra i és autor de La famosa gemma de Galveston, el seu primer disc en solitari. Ara ja pensa en el següent. «El pròxim no serà tan intimista»,avança.

Cadires a la fresca

Mentre que en la foscor de les nits de Sants hi ha un lloc on sona sempre música en directe,«dels pocs locals a Barcelona on se'n pot escoltar»,durant el dia, i sobretot als capvespres d'aquest barri amb«molts Sants diferents a dins», detalla Vinaixa, referint-se a l'arquitectura, al Sants amb ADN de poble, hi ha també alguna cosa rescatada en el temps. Són les cadires que alguns veïns treuen a les voreres, davant dels portals, per aprofitar la fresca de les hores sense sol.«Cada vegada es veu menys, però encara n'hi ha, i a mi m'encanta veure la gent xerrant asseguda a la seva cadira»,diu

És gairebé com si hagués pujat al tren i baixat després a Móra la Nova, però sense haver-se mogut de Sants.«Jo també podria viure a Sarrià, Gràcia, Horta o Sant Andreu, perquè, al capdavall, en aquesta ciutat on em trobo més a gust és en antics pobles com Sants».

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat