La majoria de treballadors no volen un ascens: prioritzen tenir temps per a la família o gaudir de la vida

Els sondejos revelen que les metes i prioritats estan canviant i que el fenomen de la "quiet ambition", que s’ha vinculat als joves, a la generació Z, és a dir, als menors de 30 anys que han visibilitzat el seu interès pel benestar personal, per damunt de l’ambició laboral, també és comú entre treballadors més grans. De fet, segons l’enquesta d’Infojobs, sis de cada deu menors de 35 anys busquen progressar laboralment, però el desig disminueix significativament a partir d’aquesta edat.

"Els joves volen ascendir perquè necessiten millorar el salari i l’estabilitat i, alhora, estan en una fase d’aspiració i creixement, mentre que els sèniors, un cop consolidats, valoren més l’equilibri entre la vida i la feina que assumir més responsabilitats. En definitiva, és una evolució natural de les prioritats professionals", opina Carlos González Reyes, professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup i2TIC-IA Lab.

Més estrès

A parer seu, el problema és que un ascens, en la majoria d’ocasions, implica "més responsabilitat, més estrès i menys equilibri personal", i encara que vagi acompanyat d’una millora salarial, "actualment aquest increment sovint no compensa el cost real". "Els professionals ja no valoren únicament el sou, sinó també la flexibilitat, el benestar i el sentit de la feina. Quan això no acompanya, l’ascens deixa de ser atractiu", rebla.

Al seu torn, Natàlia Cantó Milà, professora d’Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, experta en sociologia i investigadora del grup GlobaLS, apunta a una altra variable: la necessitat de tenir temps per cuidar fills o pares dependents, atès que l’estudi d’Infojobs indica que la meitat dels professionals rebutjaria un ascens pel seu impacte negatiu en la conciliació. "Hi ha persones per a les quals ascendir implica augmentar la responsabilitat, i això, alhora, suposa responsabilitzar-se de tasques de les quals no volen saber res: creuen que ascendir implica posar més hores a disposició de l’ocupador quan hi ha tota una sèrie de tasques de cura de persones dependents o d’un mateix que no es poden assumir", reflexiona.

Precarització

Notícies relacionades

El Sindicat Manter organitza la Segona Cursa Antiracista de Barcelona: serà el 13 de juny i recorrerà Montjuïc

El Govern ja ha concedit el grau de dependència extrema de la llei ELA a 74 persones a Catalunya

En opinió de González Reyes, "no falten persones amb capacitat de liderar, sinó que moltes no volen assumir rols que perceben com a poc sostenibles". En el canvi de tendència hi influeix, segons els experts, la precarització laboral: "Les responsabilitats i la disposició temporal augmenten molt amb l’ascens, però no tant el sou; alhora també passa que, en condicions de precarietat, tenim el fenomen de gent que cada vegada ha d’acceptar feines i dobles feines per poder sobreviure", indica la sociòloga.

En conclusió, afegeix l’investigador, "el mercat laboral encara s’està ajustant a les noves prioritats com la salut mental, la conciliació o l’autonomia", cosa que, a parer seu, obliga a repensar en l’àmbit laboral i empresarial què vol dir liderar i en quines condicions.