El centre de dia que atén unes 40 persones sense sostre al dia a Badalona busca un nou espai a la ciutat

No en va, els responsables del projecte assenyalen que, malgrat la consolidació, Folre es troba avui amb «llistes d’espera que evidencien la necessitat d’ampliar recursos i reforçar la resposta» al sensellarisme a la ciutat. És per això que l’entitat prepara la creació d’un nou espai que complementi els serveis que des de fa cinc anys s’ofereixen al local del carrer Mossèn Anton de Badalona, al barri del Centre. «Folre ofereix un espai digne, segur i de descans on les persones puguin cobrir les necessitats bàsiques i iniciar processos de recuperació personal i d’autonomia», declaren els responsables del projecte.

La necessitat d’ampliació va trobar resposta tant en la regidora del govern municipal com en la consellera de Drets Socials. Martínez Bravo va indicar que «és un orgull tenir projectes com aquests a Badalona, a Catalunya» i va assenyalar que «quan hi ha moviments que volen deshumanitzar les persones, cal aferrar-se a l’esperança, ja que tots i totes som éssers humans». La regidora Guillén, per la seva banda, va afirmar que el govern municipal vol que «el projecte continuï sent un referent». «Ens afegim a aquesta necessitat d’ampliar el projecte per acompanyar i oferir oportunitats a més persones de Badalona».

30 anys de feina

Folre va néixer fa 30 anys a partir de l’impuls d’un grup de joves voluntaris de la parròquia de Sant Josep de Badalona que volien oferir una resposta a les persones que dormien al carrer. En els seus inicis, el projecte funcionava en una petita estança parroquial, i una de les primeres accions va ser el repartiment d’entrepans. «Érem sis joves de quatre parròquies de Badalona, amb molta il·lusió i una voluntat d’ajudar totalment altruista», va recordar Xavier Oncins, conseller de Càritas Diocesana de Barcelona i un dels impulsors del projecte. Actualment, el centre disposa d’una sala polivalent, servei d’esmorzar, dutxes, bugaderia, armariet per guardar pertinences o carregar el telèfon mòbil, així com un espai d’informació i assessorament social. La iniciativa forma part del Programa d’Inclusió Bisbe Carrera, que té com a objectiu atendre les persones en situació de sensellarisme a Badalona i avançar cap a la seva plena recuperació. El programa ofereix actualment acollida residencial a 28 persones a 26 pisos d’inclusió, a més del centre de dia Folre.

El problema del sensellarisme

Per la seva banda, Mar Alsamora, responsable d’Acció Social de la Fundació Roca i Pi –entitat que amb l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu i Càritas Diocesana de Barcelona impulsa el centre de dia Folre–, va recordar que segons l’últim recompte de persones sense llar, 110 persones dormen al carrer a Badalona (un 22% més que en el recompte anterior), cosa que evidencia una situació cada vegada més greu i cronificada. «El sensellarisme és una vulneració de drets i no una realitat inevitable; és necessària una resposta coordinada, estructural i sostinguda en el temps entre administracions i entitats socials».

Notícies relacionades

Albiol anuncia l'obertura el 2027 del primer menjador social municipal de Badalona després de mesos de crítiques per la gestió política del sensellarisme

L’oposició a Albiol a Badalona forçarà un ple extraordinari després de les dues morts de persones sense sostre d’aquesta setmana

De fet, el problema del sensellarisme a Badalona ha sigut el centre de múltiples polèmiques que han enfrontat al govern municipal de Xavier Garcia Albiol tant amb l’oposició com amb algunes entitats socials que treballen sobre el terreny, fins al punt que a finals del mes de març, una cinquantena d’entitats locals va firmar un manifest en què instaven el govern local a prendre mesures contra el sensellarisme, en la batejada com a ‘Declaració de Badalona’. Des de l’anunci del tancament de Can Bofí Vell,l’únic alberg municipal per a persones sense sostre a la ciutat, i que va portar la Síndica de Greuges de Catalunya a obrir una actuació d’ofici; les vicissituds relacionades amb el sensellarisme s’han succeït a la ciutat, fins al punt de traspassar les fronteres locals i convertir-se en un tema de debat nacional, com va passar amb la desocupació de centenars de migrants que malvivien a l’antic institut B9, el desembre del 2025, i la posterior gestió dels desallotjats.

Tot just estrenar-se el 2026, l’obertura del poliesportiu de la Colina per acollir persones sense sostre durant l’operació fred també va despertar crítiques de l’oposició, (en la primera nit no hi havia mantes ni llits). Amb el pas dels mesos, el recompte de persones que van morir mentre dormien al carrer va escalar fins als sis casos, cosa que va provocar que l’oposició en bloc forcés la convocatòria d’un ple extraordinari perquè el govern d’Albiol donés explicacions sobre això. L’alcalde va aprofitar aquella sessió plenària per anunciar la pròxima obertura del primer menjador social municipal de la ciutat.