Aclarir l'horror

L'Holocaust va ser un genocidi més, que només va passar a l'Alemanya nazi i que va ser perpetrat per Hitler i quatre feixistes. Aquest i altres falsos mites sobre la neteja ètnica més atroç que s'ha conegut mai -la maquinària nazi va exterminar dos terços dels jueus europeus, entre ells un milió i mig de nens- són els que pretén trencar l'exposició Els 13 pilars de l'educació sobre l'Holocaust.

La mostra itinerant, que ha passat per la Casa Elizalde (València, 302) i que a partir d'ara recorrerà altres districtes de Barcelona i nombroses localitats catalanes, és una de les primeres que s'han fet a Catalunya sobre el genocidi del poble jueu. Per al comissari de l'exposició i professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens, l'objectiu inicial va ser «impulsar l'educació sobre l'Holocaust». El resultat ha estat una exposició que va néixer amb la vocació d'ensenyar als visitants les vicissituds que va patir la comunitat hebrea europea entre la dècada dels anys 30 i el final de la segona guerra mundial.

«Volia explicar d'una manera molt didàctica els pilars fonamentals de l'Holocaust i que els ciutadans tinguessin tota la informació d'una manera molt estructurada, amb molts exemples i il·lustracions», assegura Torrens, un sociòleg que ha tingut el suport de l'associació B'nai B'rith, una agrupació filantròpica fundada el 1843 a Nova York i amb una delegació catalana, nascuda el 1979, que s'ha encarregat d'organitzar l'exposició.

En aquesta primera aproximació als barcelonins, la reacció dels visitants ha estat positiva, tal com corrobora la directora de la Casa Elizalde, Míriam Alcaraz: «La mostra ha funcionat molt bé. Calculem que l'han vist més de 600 persones i que més de 120 van assistir a la conferència que es va organitzar amb motiu de la inauguració».

A partir d'ara, l'exposició es podrà veure en diversos llocs de Barcelona. El pròxim serà l'Oficina de Preinscripció Universitària, al districte de Ciutat Vella. Posteriorment, la mostra també visitarà instituts, universitats i centres cívics de Catalunya.

COMUNITAT CREIXENT / La comunitat jueva barcelonina és, juntament amb l'alemanya, l'única que ha crescut els últims anys. Segons indica Torrens, una de les causes ha estat una onada migratòria que es va produir durant la primera dècada d'aquest segle, procedent del Con Sud llatinoamericà a causa de la crisi econòmica de països com l'Argentina.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

En l'actualitat, per a Aaron Azagury, membre de B'nai B'rith, la comunitat jueva de Barcelona és «bastant variada». «Cadascú de nosaltres té els seus costums. Uns són més ortodoxos i altres, en canvi, són més liberals», afirma Azagury, que afegeix: «Contràriament a la creixent idea general, no formem una pinya molt unida».

Però encara hi ha alguns prejudicis sobre aquest col·lectiu: «La gent es pensa que els prejudicis antisemites estan eradicats, a Espanya, però això no és veritat. De fet, encara s'ha de seguir educant per aconseguir una societat més fortament democràtica», opina Torrens.