Josep Cararach Ramoneda: «La clínica fa 83 anys que és a Sant Andreu»

El ginecòleg Josep Cararach Ramoneda (Barcelona, 1942) és la imatge perfecta del cognom Cararach, lligat a Sant Andreu i la medicina. El seu avi va ajudar a fundar el 1928 la clínica Sant Jordi en una torre neoclàssica que encara acull algunes de les funcions del centre mèdic. El seu pare també va ser metge. Josep Cararach Ramoneda ja pensa en una pròxima jubilació, però mentre segueix amb satisfacció el projecte d'ampliació de la clínica, al qual no posa data de finalització. Aquesta saga de metges té el seu futur garantit gràcies a un fill metge generalista i una neboda ginecòloga.

-Vostè ve d'una estirp mèdica centenària.

-El meu avi, Josep Cararach Mauri, a més de metge va ser regidor. Va modernitzar Sant Andreu, al qual va donar una urbanització adequada. El meu pare també va ser metge, un ginecòleg que va donar empenta professional a l'obstetrícia i la ginecologia. Tinc un germà ginecòleg que ha estat professor titular de la Universitat de Barcelona, un fill metge generalista i una neboda que també és ginecòloga.

-¿Què és el que va portar el seu avi i els seus socis a obrir la clínica a Sant Andreu?

-Perquè la família és de Sant Andreu de tota la vida. Hi va haver dos metges més, amics del meu avi, Agustí Mari Guinart i Josep Dencàs, gendre del meu avi i que havia estat conseller de la Generalitat republicana de Sanitat i Governació. Ells dos van crear la clínica i el meu avi els va finançar i va comprar la casa perquè hi instal·lessin la clínica. A aquest grup s'hi va ajuntar el meu pare i també el doctor Francisco Prats, molt conegut al barri.

-Han tingut un arrelament molt fort.

-Sí, fa 83 anys que som aquí i a més no hi ha altres clíniques. Fa anys n'hi va haver una altra, però va acabar tancant. Estem sols en una zona on viu el 43% de la ciutat. Es va parlar de fer un hospital públic als antics terrenys de la fàbrica Mercedes Benz, però dubto que s'arribi a fer.

-Tenen el projecte d'ampliar la clínica per fer-la gairebé nova. ¿Quin espai i quins equipaments tindria?

-Ocuparíem prop de 25.000 metres quadrats, gairebé cinc vegades més que l'espai actual. Tindríem entre 100 i 120 llits, un nombre adequat per justificar unes cures intensives. Volem que la clínica sigui sostenible, socialment i econòmicament.

-¿I què faran amb la torre antiga?

-No em puc definir. No es pot tocar, està protegida com a patrimoni. Estem parlant amb l'Ajuntament. Podrien ser instal·lacions del mateix consistori.

-Vostè va presidir del 1996 al 2009 l'Associació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES), patronal de la medicina privada de Catalunya. Des del sector privat, ¿com veuen la situació de la sanitat pública?

-Tenim un bon model, però fa falta una revisió, s'ha de veure si es pot mantenir com fins ara. És un tema complex. El més senzill seria implantar mesures com ara el copagament, malgrat que els que paguen una mútua privada i no fan servir la sanitat pública ja ho fan.

-Sent president d'ACES, ¿va preveure que el model sanitari podia estar en risc?

-Sí. Vam fer un estudi amb PIMEC el 2004 en el qual advertíem que entraria en fallida el 2015. I ha estat abans. Només hi ha tres solucions. Una, augmentar impostos, una opció difícil perquè el nivell d'impostos ja és bastant alt. Una altra és redistribuir la despesa, decidir si fem carreteres o sanitat, ja que no ho podem fer tot. L'última solució és més deute i el 2004 ja dèiem que la capacitat per endeutar-se de Catalunya estava en uns límits que Europa no permetria.

-¿Les retallades són necessàries?

-La retallada en si no és bona, però potser és l'única alternativa a l'actual crisi econòmica.

-Quan no treballa, ¿quin és el seu racó preferit de Sant Andreu?

-Em passo gairebé 12 hores diàries a la clínica. Però si surto, m'agrada anar al Sant Andreu de sempre: passar per la plaça del Comerç, la plaça del Mercadal, el carrer de Malats, el barri antic.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-¿No té previst retirar-se?

-Sí, d'aquí un temps, no determinat. He reduït les meves atencions assistencials, però m'agradaria deixar l'ampliació preparada.