Canut: "La vida de barri, sense cotxes i jugant al carrer, és irrepetible"

un pallarès nascut a la ciutat i un barceloní autènticament de la comarca del Pallars. Així de reversible és la vida de l'actor Carles Canut que, després de passar una dècada de la seva vida en escenaris veneçolans fent carrera teatral, es va donar a conèixer aquí, a la televisió, el 1985 -per al gran públic, ja que no ha abandonat mai el teatre-,

amb el personatge del Rafeques, al programa Vostè Jutja (TV-3). En aquest programa Canut feia tàndem amb el periodista Joaquim Maria Puyal, moderant la deliberació d'una sentència en què un jurat popular analitzava el cas fictici que presentava un problema ètic o moral.

Amb l'esperit crític d'aquella edificant recreació televisiva, l'actor, i actualment director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques, recorre els seus llocs més habituals a la Nova Esquerra de l'Eixample, on viu des de ja fa 26 anys. «La meva germana va decidir deixar el pis on vivia en aquest barri, i ens el vam quedar nosaltres», explica Canut, referint-se a ell i a la seva dona i mare dels seus quatre fills. «Va ser una casualitat, que ens quedéssim aquí, encara que jo, al tenir la presó Model tan a prop de casa vaig pensar: mira, si algun dia hi sóc dins, la meva família em podrà portar entrepans», comenta amb humor.

Equipaments socials

Recuperant el fil crític sobre les polèmiques instal·lacions de la presó, que Canut tria per fer-se una de les fotos del recorregut pel seu barri, l'actor es mostra clar.«En el terreny, hi ha lloc suficient per aixecar un CAP, un asil, una zona interior enjardinada, un cinema i un teatre i també més equipaments per a la ciutat», apunta.

Una ciutat de la qual l'actor qüestiona alguns dels seus monuments.«El monument a Companys, aquella escala a la plaça de Catalunya, i el que homenatja, teòricament, Tarradellas, els presideix el mal gust», opina Canut. El monòlit a Josep Tarradellas, l'actor el pateix cada dia quan abandona el seu carrer amb el cotxe.«No el puc esquivar, vagi on vagi, el veig. I, ¿algú sap què representa? El Guernica, et pot agradar o no, però és un símbol. Veus claríssimament què representa i es fa respectar. Però, ¿el monument a Tarradellas, què té a veure amb ell?»,qüestiona l'actor.

«I no és una qüestió subjectiva. A més a més, quan el veig penso ¿on són les línies estètiques d'aquesta ciutat?

Exceptuant el seu particular punt negre -a la confluència dels carrers d'Entença, Berlín, París i l'avinguda de Josep Tarradellas-, Canut s'hi sent a gust.«L'Eixample és comodíssim, i té unes bones voreres àmplies en què es pot caminar bé, fins i tot si hi ha algunes terrasses de bars», afirma.

«A la cantonada de Calàbria amb Rosselló hi tinc la botiga de la roba que m'agrada. Les sabates a París amb Rocafort i la cafeteria on m'agrada esmorzar cada dia, la tinc a Rocafort amb Còrsega», explica l'actor, que amb prou feines surt fora del barri a buscar més coses. «Llibres de teatre, a la llibreria Millà, al carrer de Sant Pau, que és una de les poques meravelles que queden a Barcelona, i el restaurant 18 de octubre, al carrer de Romea, on vaig si vull quedar bé amb algú. Hi fan menjar de casa una miqueta sofisticat», explica.

Tertúlies i amistat

«¿Que no es viu ambient de barri a l'Eixample? ¡I tant que sí! Els matrimonis que hem portat els fills a la mateixa escola ens continuem veient i jo a la cafeteria on m'agrada esmorzar, hi tinc les meves tertúlies amb els amics»,assegura Canut.«Però la vida de barri, sense cotxes i jugant a futbol al carrer, això és irrepetible», afegeix.

Mentre la Nina o la Sara -als matins- o la Raquel -a la tarda- li serveixen l'esmorzar o el berenar, l'actor s'endinsa en interessants debats amb el Juanma i el Leo, alguns dels bons amics que té a la ciutat. «El més sa és tenir amics fora de la professió i jo, a part dels de Gerri de la Sal -el seu poble, al Pallars Sobirà-, on em sento segur i estimat tal com sóc, no pel que sóc, ni per la meva condició d'actor, és aquí, en una taula de La Pla, amb els amics del barri»,assegura.

«Jo sóc com els camaleons, podria viure a qualsevol lloc, però aquí hi estic molt bé. L'Eixample és molt lluminós, estic encantat amb els arbres i els jardins Montserrat.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Això sí, a l'estiu, i tots els caps de setmana que no tinc teatre, me'n vaig a Gerri de la Sal», declara. Al Pallars, Carles Canut hi té el paradís, on estudia guions i ara prepara la nova temporada del Romea.

«El 19 de setembre, Artur Mas la inaugurarà. I el 2 de novembre, torna la lectura de Don Juan Tenorio»,ens avança.