Montse Velasco: «Cada cop hi ha més i millors sommeliers»

Allà on els carrers del Guinardó comencen a tenir un pendent considerable és on hi ha el millor nas vinícola d'Espanya. Montse Velasco (Barcelona, 1978) va guanyar el mes passat el premi Nas d'Or, màxim guardó espanyol que pot rebre un sommelier. El va aconseguir després d'imposar-se a prop de 300 especialistes en vi procedents de tot el país. El seu vast coneixement del món dels vins el posa cada dia al servei de La Cuina del Guinardó, la botiga d'alimentació i també restaurant que regenta el seu pare. El negoci està establert en aquest barri d'Horta-Guinardó des de fa 17 anys.

-Suposo que al barri la deuen haver felicitat…

-Sí. M'ha felicitat moltíssima gent: clients, amics, gent del barri... He tingut molt bona resposta. La gent que em coneix sap el que costa. No és el mateix que guanyi un sommelier d'un lloc petit i desconegut que un d'un restaurant de 3 estrelles, que darrere té molt de màrqueting.

-Dels nou finalistes al Nas d'Or, tres eren de Barcelona. ¿Hi ha bona escola a la ciutat?

-De bons sommeliers n'hi ha a tot Espanya. D'Alacant també en van passar dos o tres. És una cosa puntual. Les escoles poden ser tan bones aquí com a Madrid. Els programes dels cursos de sommelier són tots cosins germans. Són molt semblants aquí a Barcelona o en qualsevol altra ciutat. Després del curs has de fer més coses. No s'hi val fer el curs i dir «ja està, ja sóc sommelier».

-¿Hi ha bona formació per als aspirants a sommelier?

-Sí, la formació és bona. Cada vegada hi ha sommeliers millors. És una professió que guanya nous membres i el nivell està cada vegada millor.

-¿Quina va ser la part més dura del concurs?

-La final. Quan vam quedar els nou finalistes i llavors en sis minuts has de resoldre què hi ha en cinc copes negres. Tens molts nervis. És la prova més complicada. I ho has de fer només olorant, mai tastant el producte.

-El nas és la seva eina essencial de treball ¿Què s'ha de fer per mantenir-lo ben entrenat?

-Has d'estudiar per ser sommelier i a part t'has d'anar formant. A més a més dels cursos, has d'anar tastant vins, repassar apunts i fer tastos. Per poder-te presentar a premis com el Nas d'Or has de fer proves olfactives, practicar de tant en tant amb una copa negra, en la qual no veus el color del vi i amb la qual has de desenvolupar molt el nas sense la guia del color. I has de vigilar que quan arribi el concurs no estiguis constipat o amb al·lèrgies. Si arriba el dia i et passa, no hi pots fer res. Tots som humans i alguna vegada ens posem malalts.

-¿Quants vins pot estar tastant cada dia?

-Depèn de la jornada. No em llevo al matí i em dic que he de tastar 25 vins en un dia. Jo senzillament estic treballant. Hi ha dies en què tasto entre quatre i cinc vins perquè he anat a un tast. Després un altre dia només un. No és qüestió de plantejar-te quants vins pots tastar en un dia, sinó al llarg de molt de temps el que tu puguis anar fent per acumular experiència.

-Els seus pares regentaven un restaurant més gran a l'Esquerra de l'Eixample. ¿Per què es van decidir a traslladar-se al Guinardó?

-Els meus pares sempre havien tingut un restaurant gran; l'últim va ser al carrer de la Diputació, vora Casanova. Senzillament van voler buscar un altre barri i tenir botiga i taules. Tenim una estructura que és petita, però tenim bastanta clientela, treballem molt i no ens podem queixar. Hem fidelitzat molt els clients en 17 anys. Hi ha una gran feina al darrere. No és el mateix estar aquí que al passeig de Gràcia, on sempre tens molta gent de pas.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-Quan el 2008 Juan Marsé va guanyar el premi Cervantes, dotat amb 125.000 euros, va dir que el gastaria en «vi i dones». Per una quantitat semblant, ¿quin vi compraria?

-No ho sé, no m'ho plantejo, el més segur seria buscar algun vi francès, algun Chatêau d'aquests molt específics d'una collita en particular, per provar una cosa diferent. O potser un Romanée Contí, un d'aquest tipus. Però ara mateix no m'ho puc plantejar. Jo no disposo d'aquests diners.