«A la Sagrada Família donem aliments a 150 famílies al mes»

Lluís Bonet va néixer al carrer de la Princesa, a Ciutat Vella. Però, d'una manera molt especial, la Sagrada Família ja formava una part destacada de la seva vida. El seu pare, Lluís Bonet, era arquitecte i deixeble d'Antoni Gaudí i no hi havia dia que no es colés en les converses familiars l'admiració a l'ara postulat a sant.«El meu pare sentia molta devoció per Gaudí i els meus germans i jo bevem de l'herència paterna»,assenyala Lluís Bonet, rector de la parròquia de la Sagrada Família i vicepostulador en el procés de canonització d'Antoni Gaudí.

Fa 17 anys que habita a la rectoria d'aquesta basílica, Patrimoni de la Humanitat. És l'únic habitant que hi ha a la majestuosa obra d'un geni«que ja ho deia: Vindrà gent de tot el món a veure la Sagrada Família», destaca Bonet. Des de l'habitació on dorm, pot contemplar la façana de la Passió, que és obra del seu pare.«Recordo que el primer dia, vaig pensar: 'Mira, et quedaràs aquí, sota aquests campanars que va fer el teu pare, serviràs aquesta parròquia a la qual t'ha enviat el bisbe i faràs la feina que has de fer'.Està molt bé, perquè jo des de ben petit he estimat aquesta basílica, però he estat bé a tot arreu», confessa.

Orientació sociolaboral

Precisament pel fet d'habitar a les entranyes d'aquest punt neuràlgic de la Sagrada Família, Lluís Bonet

-com els passa als pares amb el creixement dels seus fills- és una de les persones que menys perceben l'avanç de les obres del temple. «La televisió mostra que hi ha una nova estructura metàl·lica, però ningú diu que els divendres a la tarda es reparteixen aliments a gent necessitada. Cada mes ajudem unes 150 famílies»,destaca Bonet.«També hi ha un servei de l'arxiprestat d'orientació sociolaboral. Es fan cursets de capacitació per a atenció geriàtrica. La feina a la Sagrada Família no és només alçar pedres», precisa Lluís, que és sis anys més petit que el seu germà Jordi Bonet, arquitecte en cap de les obres del temple.

Els coneixements d'arquitectura del seu pare i del seu germà també troben la manera de colar-se en les explicacions que el rector ofereix en les visites que ell guia per«la catedral de la naturalesa, com la denominen els japonesos», apunta.«Molts guies expliquen anècdotes, però es perd el significat de fons. És com predicar per entretenir, sense aportar-hi contingut. Jo explico la iconografia. Si no es parla del significat de la família per a Gaudí, malament», indica Bonet, per a qui la dispersió és el pitjor mal.«Hi ha massa coses que ens dispersen. Al final no saps on ets. Un altre mal és anar de pressa. Si passes per tot tan ràpidament, ¿què et queda?», qüestiona el capellà.

«Una parròquia, ¿què és? És el culte». Bonet es refereix així a la vida parroquial, paral·lela a les cues que fan els turistes per veure el temple.«Això és un espectacle, un no parar. Després de la visita del Papa, en dos dies van contactar amb nosaltres 200 entitats de tot el món per organitzar una visita al temple i oferir el seu donatiu. Els donatius són en gran part de grups que vénen, fan una col·lecta i l'entreguen», explica.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

«La visita del Papa va accelerar els treballs per poder alliberar el temple de bastides. El centenari de la mort de Gaudí, el 10 de juny del 2026, pot ser una altra data clau per avançar més de pressa»,apunta Bonet, que té present la seva jubilació.«Al setembre compliré 80 anys. Als 76, ja m'havia d'haver jubilat però, com que no hi ha prou efectius eclesials... no ho vaig poder fer». Ara, les seves misses a la cripta han estat interrompudes, temporalment, per l'incendi intencionat que va destrossar la sagristia poques hores després d'aquesta entrevista i del recorregut que vam fer amb Bonet.

L'incident ha trastocat la vida de la parròquia i la dels que hi preparen cants, lectures i ornaments per a la missa, la catequesi i l'ajuda als pobres. També la dels membres del Cor Jove i la Cantisela i la dels veïns del barri com Arturo Visco, o el gadità Sebastián López, als quals Bonet saluda, de camí cap a la residència de gent gran que en el seu moment va cobrir un buit com a servei social.«Perquè aquesta parròquia és de la gent del barri», recalca Lluís Bonet.