Un balcó en la història

3 de març de 1938. Quatre canons Vickers de 105mm acabats d'instal·lar a la bateria antiaèria del Carmel, que va començar a funcionar el maig del 1937, disparen a l'aire en un intent de protegir Barcelona dels atacs dels avions feixistes.

El ressò dels bombardejos retruny gairebé 75 anys després, en el punt més alt del Turó de la Rovira, a Horta-Guinardó, convertit en un espai patrimonial imuseïtzatde gran valor històric.«L'oncle del meu marit va portar aquests canons fins aquí», afirma Anna Maria Torroella assenyalant el seu marit, Ramon Raich. L'afirmació aporta un testimoni improvisat al grup que segueix la visita guiada que organitza el Museu d'Història de Barcelona (Muhba. Reserves: 93 256 21 21). El Turó està més viu que mai.

«Aquest és un espai més del museu, integrat a la ciutat i obert al públic», diu Joan Roca, director del Muhba, que destaca la importància de l'enclavament, no només perquè explica l'impacte de la guerra civil, sinó sobretot el fenomen del barraquisme en la postguerra.«És una experiència única al món d'incorporació de la ciutat informal al patrimoni», conclou.

Crear un barri

Amb la retirada de l'Exèrcit republicà entre el 25 i 26 de gener de 1939, la bateria deia adéu al passat militar. Les quatre plataformes de tir, la comandància, el pavelló de la tropa i tots els elements en desús no van trigar a ser reutilitzats per crear un improvisat barri: Los Cañones.

Entre els anys 40 fins que es va desmantellar als 90, aquest nucli va arribar a albergar unes 110 barraques i uns 600 habitants. La ciutat informal creixia.«S'hi instal·laven com podien. Una senyora explicava que cada dia passava davant d'una obra i robava un totxo per aixecar casa seva», explica Pilar Llop, una veïna.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

El grup de la visita segueix les explicacions. Els curiosos es barregen amb els antics veïns. Pilar i Carmen Galbí van arribar al barri amb 9 i 3 anys respectivament.«Em fa pena veure'l així -comenta la Carmen-,recordo una infància bonica». «Jo, els nens amb els peus bruts i les cares llardoses i els polls»,replica la Pilar. Pilar Funes es recolza sobre la reixa que envolta el que va ser el pavelló de la tropa.«Això era casa meva»,diu. Va néixer a les barraques i va viure-hi fins al 1984.«Passàvem gana, però si pogués, tancaria els ulls i hi tornaria», apunta. Són records d'una altra guerra, la dels veïns de Los Cañones, que van lluitar per una vida millor.

La bateria i el nucli barraquista treuen el cap al balcó del Turó de la Rovira amb la satisfacció d'haver estat part activa en la història la ciutat. Barcelona... als seus peus.