Parets mitgeres amb poemes, escultures i plantes

Als veïns de Sants-Badal i la Bordeta, que resideixen a la zona més afectada per les obres de l'AVE, se'ls ha de cuidar perquè tinguin com menys impacte mediambiental, millor. Per això, el districte de Sants-Montjuïc, l'Oficina de l'Habitatge i l'Institut Municipal del Paisatge Urbà han aprofitat que la zona està dintre d'una Àrea Especial de Rehabilitació Integral (AERI) per impulsar la restauració de les façanes de 90 edificis i de quatre parets mitgeres, a les quals aviat se sumarà una cinquena.

Aquestes intervencions de sutura urbana han suposat, a més a més de l'aïllament tèrmic i acústic dels edificis, una millora en l'aspecte exterior de les finques i l'embelliment de l'entorn. Per mirar de trobar una solució harmònica, Paisatge Urbà va proposar treure la uralita i les xapes metàl·liques de les mitgeres, que estaven bastant deteriorades, fer una nova capa de pintura a la paret i decorar-les amb poemes del Bestiari de Pere Quart i il·lustracions de Xavier Nogués.

PAÓ METÀL·LIC/Així, al número 139 del carrer de la Riera Blanca, un graciós paó metàl·lic, amb la cua sobresortint de la façana, acompanya el poema que Quart va dedicar a aquests animals. «Sol de gran gala d'un paradís, on l'ona és dolça, la platja or llis, vellut la molsa i el cel postís», diuen els versos de Paó escrits a la part inferior de la paret.

A l'altra mitgera del mateix edifici, una tortuga que porta una llança guerrera saluda el transeünt. I al carrer de la Constitució, al barri de la Bordeta, uns pingüins neden, «com un peix amb frac i armilla blanca», il·lustrant les paraules del poeta de Sabadell. Els veïns d'aquest carrer només van fer una petició a l'ajuntament: que no eliminés el banc de pedra, procedent d'una masia, que hi havia sota la mitgera. El banc, per a la seva tranquil·litat, es va integrar a la façana.

Encara que la intenció és utilitzar el Bestiari per donar una unitat a les restauracions, la paret que hi ha a la rambla de Badal no segueix l'estela de les altres tres, i es va projectar com un jardí vertical. La mitgera està decorada amb una estructura metàl·lica que estarà coberta per plantes enfiladisses d'aquí un any i mig, segons càlculs dels responsables de la idea.

L'estructura incorpora un sistema de reg automàtic que facilita el bon estat de la vegetació. És el mateix projecte que s'ha escollit per a la cinquena paret mitgera, també de la rambla de Badal, que es començarà a remodelar abans que arribi l'estiu. Una altra de les actuacions que Paisatge Urbà ha portat a terme en aquestes parets ha consistit a arreglar el cablejat que penjava de qualsevol manera, i ara tot queda més ordenat i visualment més net.

CONSENTIMENT/ Però l'objectiu principal de la reforma no és únicament estètic, també és social, ja que busca reforçar el sentiment de pertinença a uns barris que sempre s'han sentit perifèrics respecte als seus veïns Sants i Hostafrancs. Per això, a l'hora d'intervenir en els edificis, s'ha posat especial atenció a aconseguir el consentiment i la complicitat dels seus habitants. De fet, quan Ignasi Conesa, director de l'Oficina de la Vivenda del districte de Sants-Montjuïc, detecta una mitgera en mal estat el primer que fa és anar a parlar amb els afectats i resoldre els seus dubtes. «El que més els acostuma a preocupar és el cost de la reforma, encara que els tranquil·litzem dient que la cobreix una subvenció pública», assegura el tècnic.

Obtingut el permís, el pròxim pas és encarregar als arquitectes el projecte de restauració, que mostren als veïns per recollir-ne les opinions i objeccions. Conesa assegura que la gran majoria dels afectats estan encantats amb aquesta idea i el cert és que així és encara que n'hi ha alguns, com Juan, de 76 anys, que pensen que «la reforma ha quedat bé, però al barri hi ha qüestions més urgents en les quals invertir el diner públic».

El pla AERI en què hi ha inclosos Sants-Badal i la Bordeta des del 2008 compta amb una inversió de 17 milions per millorar la qualitat urbana de l'entorn, reformar carrers i places i rehabilitar els edificis. A més, el programa d'ajudes de l'AERI cobreix fins a un 50% de l'import de la reforma de façanes, terrats, celoberts i instal·lació d'ascensors, amb un límit de 6.000 euros per pis o local. També contempla ajudes de fins a un 30% per a reformes a l'interior dels pisos, amb un límit de 3.000 euros.

Segons l'informe dels tècnics, l'objectiu de les ajudes és cobrir les necessitats estructurals i funcionals dels 14.000 edificis afectats i millorar la qualitat de vida de les famílies que hi resideixen. Per començar, s'han reduït els sorolls que generen les obres de l'AVE. D'aquesta manera, amb els 9,12 milions que l'ajuntament va aportar al projecte, s'ha finançat el 100% del cost d'aïllar tèrmicament i acústicament les vivendes, a més a més de convertir en vies per a ús prioritari de vianants els carrers de Sants, Bonvehí, Autonomia, Eusebi Planes i Premià. Aquest any, a més a més, el consistori preveu destinar una partida de 8 milions addicionals a l'AERI, amb l'objectiu de continuar, entre altres, el projecte de reforma de les parets mitgeres de les zones afectades.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Vídeo de la reforma de mitgeres a

www.elperiodico.cat