El racó de l¿Alexandre

Amb la mateixa vocació de «passejant tafaner» que expressa al pròleg d'un dels seus llibres, Barcelona pam a pam, Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983) exploraria avui cadascun dels racons de la plaça que porta el seu nom a Sarrià-Sant Gervasi i que acaba de ser reformada per millorar-ne l'accessibilitat, la zona infantil i integrar-la en un camí escolar que beneficia tres centres educatius adjacents.

«Estimava i coneixia pam a pam Barcelona, mai més ben dit i, sobretot, Sarrià. Li hauria encantat saber que aquesta plaça porta el seu nom», explica la seva dona, Carme Alomar. Restant els anys d'exili a França, Cirici Pellicer, escriptor, dissenyador i polític, va passar tota la vida en aquest districte, del qual diu, en un dels seus llibres, que és un poble agregat a Barcelona que no va perdre mai «el caràcter original i la pau pobletana». «Fins i tot ens vam casar aquí, a la casa on vivíem a Muntaner», recorda.

Millor sense nom

Als 94 anys, Alomar encara recorda el dia que va venir a aquesta plaça, el 29 de gener de 1984, a destapar la placa en memòria del seu marit. «Maragall em va preguntar si volia rebatejar una plaça que ja tingués nom o si en preferia una sense nom». Va triar la segona opció. En aquella època era habitual substituir els noms associats al franquisme o la guerra i Alomar va optar per un lloc sense nom, sobretot després de veure el que li va passar a Maria Macià, filla de l'expresident Macià i amiga seva: «Una vegada la Maria li va demanar a un taxista que la portés a la plaça de Calvo Sotelo, que llavors ja es deia Francesc Macià. El taxista la va renyar, però era el costum. Ella sabia millor que ningú el nom de la plaça».

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Així que quan li van proposar aquest lloc ho va tenir clar: «Aquí hi ha l'església dels Caputxins de Sarrià, ells sempre van ser amics nostres, per això em va semblar un lloc idoni». L'únic que hi troba a faltar és que hi figuri el nom de pila del seu marit. «Ell es deia Alexandre Cirici Pellicer i així firmava les obres», explica. D'això en dóna compte la inscripció que hi ha en un mur de la plaça, un vers de J.V. Foix que retrata molt bé el seu caràcter: «No pas l'atzar ni tampoc la impostura han fet del meu país la dolça terra on visc i on pens morir...».

El 18 de març Alomar va tornar a la plaça, aquesta vegada per celebrar les millores que s'hi han fet: «Hi havia molta gent i em va fer il·lusió perquè la plaça ja estava molt deteriorada».