Horts a l'ombra d'una obra modernista

Cards, bledes, enciams i tomàquets. I quan arribi el bon temps, carbassons, albergínies, cebes i pebrots. És el que planta Rafael Valverde Vera, de 82 anys, al seu hort. No és lluny de casa seva, al barri de Trinitat Nova. «Abans el tenia en un altre lloc, però quan van començar les obres del metro me'l van prendre», explica. Ara, després d'omplir una sol·licitud a l'ajuntament, ja fa cinc mesos que té la parcel·la de l'hort urbà de la Casa de l'Aigua.

El recinte alberga, a més, un conjunt d'edificacions catalogades com a arquitectura industrial modernista que va ser construït per Pere Falqués Urpí el 1917. La propietària original va ser Aigües de Barcelona, societat anònima belga fundada a Lieja el 1867. La seva funció principal era la de dipòsit d'aigua, que després es distribuïa pels barris del nord de la ciutat de Barcelona. Constava de tres naus, però avui dia només se'n conserven dues, perquè la tercera estava en molt mal estat i va haver de ser derruïda.

Museu de l'Aigua

L'edifici més gran acollirà en el futur el Museu de l'Aigua i el més petit, que era la caseta del guarda, es fa servir per guardar les eines dels pagesos i com a vestidor. La primavera del 2008 es va inaugurar la nova etapa de la Casa de l'Aigua. Després d'uns anys d'abandonament, el conjunt es va rehabilitar i s'hi van construir els horts urbans, que consten de 37 parcel·les que només poden treballar persones de més de 65 anys compromeses amb l'agricultura ecològica i sostenible.

El projecte també inclou les escoles del barri. «La idea era integrar i relacionar els jubilats dels horts urbans amb les escoles municipals que tenen hort. Els jubilats ajuden i col·laboren amb els horts de les escoles i reben visites dels nens als seus horts», explica Maria Comin, encarregada de coordinar el projecte de la Casa de l'Aigua. Comin afegeix que la iniciativa, que és una una proposta conjunta amb l'arquitecte José Luis de la Fuente, encara està a les beceroles. Al setembre es va presentar la proposta a l'ajuntament perquè la Casa de l'Aigua sigui un centre de referència de sostenibilitat dels recursos.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

La zona que alberga els edificis modernistes ara també té un petit jardí de plantes aromàtiques. El recinte, però, està tancat al públic per evitar actes de vandalisme. Els pagesos sí que hi poden entrar amb una clau per accedir a la caseta del guarda. En el projecte de Comin i De la Fuente està previst que hi hagi espai per passejar, taules de pícnic i una àrea de jocs infantils.

Manuel Romero no té hort («encara no tinc l'edat», diu), però cada dia va una estona per allà. «A passar el matí» i, de tant en tant, dóna un cop de mà a algun amic. «Jo sempre he tingut hort, clandestí, però sempre n'he tingut. L'últim era al costat del camp de futbol», afegeix. I és que, a més, la Casa de l'Aigua ha permès regular la xarxa d'horts «clandestins» que proliferaven als vessants de Trinitat Nova.