Un nen juga al cèrcol des de fa 50 anys

A l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, a l'entrada del parc del Guinardó, un nen de 6 o 7 anys, amb els cabells curts i ben pentinats, samarreta de màniga curta i pantalons per sobre del genoll, fa rodar un cèrcol, en un joc inacabable que ja dura mig segle. Sí, el Nen de la Rutlla, la popular escultura de Joaquim Ros Bofarull (1906-1991), va celebrar el 28 de gener el 50è aniversari, i ho va fer acompanyat de la seva gent, la del barri, en una festa amb un convidat especial: Agustí Ros, el seu àlter ego humà, el nen ja no tan nen que va servir de model al seu oncle, l'escultor.

El Nen de la Rutlla, amb la seva imatge fresca, ingènua i dinàmica, d'acord amb l'estil noucentista que va caracteritzar Ros Bofarull, es va instal·lar al centre del barri el 28 de gener de 1961 i no va trigar a causar impressió en la gent. «Es va fer tan popular que de seguida van córrer llegendes: uns deien que era un nen que a finals del segle XIX va morir atropellat per un carro, d'altres, que el va atropellar un autobús», explica Joan Corbera, historiador, veí del Guinardó i representant del moviment veïnal del districte. Però la realitat d'aquest Peter Pan del Guinardó és una altra, igual d'humana, però no tràgica.

Postura impossible

El 1960, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per seleccionar vuit escultures destinades a decorar diverses places de la ciutat i al qual es van presentar 128 projectes. Un dels guanyadors va ser l'obra que Ros Bofarull va presentar amb el lema Rotllana. «La proposta perquè jo servís de model va ser una cosa molt natural; de fet, el meu oncle havia utilitzat en més d'una ocasió els meus cosins com a models per a les seves obres», comenta Ros, que recorda com el seu oncle li col·locava una caixa sota el peu per mantenir la postura. «Una postura impossible, amb un punt d'inestabilitat, que només es pot aconseguir en un pas de ball», afirma Ros. Una premonició, perquè el destí va voler que amb els anys aquest Nen de la Rutlla, el de carn i ossos, es dediqués a la dansa i a la coreografia.

Durant uns quants anys, la plaça on es troba l'escultura es va anomenar plaça de Francesc Puig Alfons, però el 2001 va passar a anomenar-se del Nen de la Rutlla. El nomenclàtor oficial reconeixia així la manera popular de designar aquest lloc. I és que aquest nen entremaliat de 50 anys és un símbol identificatiu del barri i, alhora, una escultura viva que s'ha adaptat a cada moment. Així, se l'ha vist dient No a l'OTAN, disfressat o carregat amb els llibres el primer dia del curs escolar.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

El veïnat el respecta perquè el sent seu, el Nen de la Rutlla és un més i molt pròxim, tant que «descansa a peu de carrer, no sobre un pedestal», apunta Corbera.

«Dues setmanes abans de la festa del 50è aniversari, es va retirar l'estàtua per restaurar-la. El barri estava indignat perquè va córrer el rumor que l'havien robat», recorda Corbera. Falsa alarma, el Nen de la Rutlla, amb els seus 50 anys ocults en el seu cos infantil, segueix fent rodar i rodar el seu cèrcol.