«Els veïns de Sants i la Bordeta no et vigilen, et cuiden»

Vinc a presentar-me. Sóc la nova veïna. Em dic Colita». Algú que entra d'aquesta manera en un establiment i es dóna a conèixer ja dissenya la seva concepció del barri on vol habitar i la proximitat que gasta i aprecia al seu voltant. La Concha, de la cafeteria del davant de la casa de Colita, recorda aquella presentació com si hagués estat ahir. Però han passat deu anys des que aquesta fotògrafa va arribar al barri de Sants i va sentir el coup foudre, tal com ho defineix ella mateixa, l'amor a primera vista amb la casa on viu des d'aleshores.

Li va sortir bé la la jugada. Colita va vendre la seva casa de Begur (Baix Empordà) i va trobar, per una xifra similar, el fantàstic domicili que l'acull des de fa deu anys a la frontera entre els barris de la Bordeta i Sants. D'aquesta manera va ser com es va alliberar del seu lloguer a l'Eixample, on va néixer la fotògrafa i on va viure fins al dia en què va sentir que volia una casa amb jardí al centre de la ciutat.

«Vaig posar en funcionament tots els apis. A Begur m'ho havia passat molt bé, hi havia tingut sempre molt bon rotllo. Però els temps canvien», diu ella, que tantes fotografies va disparar en moments decisius de la història d'Espanya. Han estat 48 anys de feina que han deixat pas a una maduresa amb molta pau. «M'he tret un pes de sobre, la responsabilitat d'estar durant tot el dia maquinant com arribar a final de mes», assegura la reconeguda cronista gràfica.

Feliç amb gingebre i un xandall

Afortunadament, no només la seva economia és molt més estable en l'actualitat -«el meu arxiu fotogràfic funciona meravellosament bé»-, sinó que Colita -afirma- en té prou amb molt poc per sentir-se bé. «Dóna'm gingebre i un xandall i sóc feliç», diu. ¿Gingebre? «Salto bolets i fideus amb gingebre al wok i, en un moment, tinc fet un plat que m'encanta». Mentre explica la seva recepta, Colita obre la bossa i treu de l'interior dos d'aquells tronquets lligats de la planta de gingebre. És l'únic que, assegura, surt a comprar a fora del barri. «No en trobo a tot arreu». La resta de compres sí que les fa al barri. Aprofita al màxim la proximitat dels comerços del seu carrer, que té l'evocador nom del certamen literari Jocs Florals, o de les vies adjacents, «carrers simpàtics», com en diu Colita. Malgrat haver deixat la fotografia aquella d'anar amb la càmera a la mà a totes hores, a la fotògrafa no l'abandona una mirada que fixa detalls del seu entorn: l'heura que baixa com una cascada per damunt de la paret d'una casa; l'atmosfera lúgubre del pont a sota de les vies del tren, al costat de la seva estació de metro de referència, Mercat Nou; el restaurant El sibarita de Sants, on preparen calçotades.

També té detalls minuciosos. «Aquests dies he pintat unes canonades al costat de la carnisseria. Tinc una pintura especial perquè no s'hi puguin enganxar adhesius amb anuncis», explica. Són favors de veïnat ben avingut, en què tots es diuen pel nom: Rafa, el lampista; Concha, la del bar... «Aquí, a Sants i la Bordeta, els veïns no et vigilen, et cuiden», declara. «La senyora María -que viu al pis de sobre d'ella- ve sovint a preguntar com estic. Té 83 anys, i jo 70, però com que visc sola...» Sola, relativament. A Colita l'acompanyen els seus gossos Flora i Blas, els seus gats i els dels veïns que s'apunten a passar el dia al seu jardí, on també hi ha un aquari.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Els dies de Colita estan en l'actualitat immersos en la recerca, i devora interessants llibres de fotografia,desconeguts a Espanya, que encarrega per internet i que ja formen part del fons de la primera biblioteca al nostre país de dones fotògrafes. «En tinc més de 600 exemplars».

La fotògrafa Colita, que actualment disfruta d'una jubilació activament relaxada, confessa: «Després de tota la vida de viure a l'Eixample, he trobat la pau i la felicitat al barri de Sants».