unA veÏnA QUE ES DIU... Mónica López, actriu

Mónica López: «Tal com et comportes al barri,ho fas a fora»

Entre el Poble Espanyol i la Font Màgica, un àtic encantador guarda els tresors vitals de l'actriu Mónica López. Des d'allà, aquesta catalana de les Canàries disfruta d'un barri on turistes i veïns comparteixen virtuts de la ciutat.

CaixaForumSi es perd, que la busquin allàL’EDIFICI DE CAIXAFORUM ÉS UN DELS LLOCS QUE MÉS FREQÜENTA MÓNICA LÓPEZ. ADORA ELS SEUS ESPAIS

CaixaForumSi es perd, que la busquin allàL’EDIFICI DE CAIXAFORUM ÉS UN DELS LLOCS QUE MÉS FREQÜENTA MÓNICA LÓPEZ. ADORA ELS SEUS ESPAIS / edgar melO

2
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

En un dels poquíssims reductes habitables de la muntanya de Montjuïc, Mónica López repassa els seus guions. A l'hamaca que es bressola a la seva terrassa, disfruta dels seus llibres i de la jardineria que aviva els colors d'un terrat privilegiat de la ciutat, amb vistes per entretenir la mirada en un horitzó de final llunyà.

Quan el cel s'obre per descarregar, la tempesta es converteix en un espectacle. «Apago tots els llums i deixo que els llamps il·luminin la casa», diu. L'actriu sap alimentar-se de moments així, de silencis i de melodies d'ocellets, de llums i calmes de barri que només els seus horaris d'escena li permeten.

El perfil de Barcelona

Des del seu àtic, segueix el perfil i les mides a una Barcelona que, a la vegada que aixeca petits gratacels davant del mar, esborra trets de forta personalitat en algunes de les seves barriades. «Ja no puc passejar pel barri de la Font de la Guatlla», lamenta.

Ho diu pel gran solar, als peus de casa seva, on fins no fa gaire hi havia singulars casetes de gent treballadora, aquells que van arribar per construir aquesta ciutat, la mà d'obra de les seves fàbriques. El camió de la runa es va emportar un trosset del passat barceloní. «Un ficus, una figuera i un llimoner també se'n van anar amb ell», assenyala.

Notícies relacionades

Ara són les buguen­víl·lies les que parlen encara d'un barri construït a mà i decorat, humilment, amb naturalitat. «Crec que és una equivocació pensar en una ciutat més per a turistes que no pas per als propis veïns. L'estil personal d'alguns barris té encara més interès, també per al turisme. Al barri de La Boca de Buenos Aires ho van fer molt bé. Em dol perquè si els que prenen les decisions visquessin en barris més populars, potser no s'hauria fet així», opina Mónica López.

Per a ella, «el barri no és només el lloc on vius. Des del barri, mires l'exterior i et comportes d'una manera determinada. Al barri et fas. Segons com et comportes al barri, ho fas a fora», apunta ella, que lamenta no haver conegut més els seus veïns. Compensa la seva empatia amb els propietaris dels seus comerços més habituals, com la xarcuteria de Barragán Moltó. «Del seu fill, el Josep, he après tot el que jo sé de vins», diu l'actriu, que està de gira amb l'obra teatral Escenes d'un matrimoni, amb Francesc Orella.