L’Ainara, la menor desapareguda a Màlaga, contacta amb la mare: «Mare, estic bé, només necessito temps»

«Mare, estic bé, només necessito temps». L’Ainara, la jove desapareguda des de fa tres mesos, després de no tornar al centre de menors en el qual estava ingressada a Alhaurín de la Torre (Màlaga), ha contactat amb la mare. «Dona’m un vot de confiança, només necessito temps».

Ha sigut una conversa breu, explica la Virginia, la mare, però «almenys sé que la meva filla està bé». La jove ha transmès que necessita recuperar-se i ha insistit en alguna cosa, «no vull tornar al centre».

L’Ainara va desaparèixer el 5 de setembre després de no tornar al centre en el qual estava ingressada (en règim semiobert) des de feia dos mesos. Passava un moment difícil i la seva situació a Alhaurín no era fàcil. «Dormia cada nit al sofà per no ser a l’habitació amb la seva agressora, una noia que no estava bé. Va avisar les monitores poc abans de marxar: ‘Sisplau, estic al límit, em disparo un tret o me’n vaig. I així ho ha fet...», explicava aquest mateix dimecres la mare a aquest mitjà. 

Notícies relacionades

El final de la banda que seduïa i drogava gais en bars de Chueca: nou víctimes, un coma, dos infarts i un assassinat

Macrooperació policial al laboratori investigat per pesta porcina: 40 agents i 12 hores previstes de registre

«Ha sigut la difusió generada en tants mitjans», tots els del grup Prensa Ibérica, al seu portal CAS OBERT, el que l'ha fet trucar, m’ha dit, s’ha desconcertat». En aquests, la Virginia feia una crida directa a la menor. «Que digués: ‘Mare, no em busquis més. N’estic farta...’. Un àudio, que li senti la veu, un vídeo, que li vegi la cara. ‘Mare, estic bé, no tornaré’. Si està bé, i se n’ha anat per la seva voluntat, contactaria amb mi. Tot i que sigui per dir-me que ho deixi. El meu temor és que la tinguin retinguda, drogada, coaccionada, que estigui contra la seva voluntat».

Després de tres mesos sense contacte, l’Ainara ho ha fet. Ha trucat a la mare. «Insisteix que necessita temps, que confiï en ella. La meva confiança la té, l’únic que jo vull és que la meva filla estigui bé. M’ha dit que està cuidada, menja bé, té un lloc per dormir, hi ha més gent jove amb ella». La Virginia respira, tot i que la tranquil·litat arriba a mitges: «T’espero, filla. Les portes de casa meva estan obertes».