21 set 2020

Anar al contingut

LA NOVA COMPOSICIÓ DE LA CAMBRA CATALANA

L'assemblea de Llach

El nou Parlament comptarà amb un nombre inèdit d'independents, la majoria a Junts pel Sí S'haurà de veure com fluirà la disciplina de partit en els 18 mesos previstos de legislatura

TONI SUST / BARCELONA

¿S'imaginen Lluís Llach, diputat per Girona, seguint durant un any i mig la mirada del portaveu del seu grup, probablement un exdiputat de CiU o d'ERC, per saber si s'ha de pronunciar a favor, en contra o s'ha d'abstenir-se en una votació sobre sanitat o agricultura? Doncs és un exemple del que pot passar al Parlament a partir d'ara. La Cambra catalana deixa enrere els temps en què hi havia desenes de diputats de partit que amb prou feines arribaven a ser coneguts i que complien rigorosament amb la disciplina interna. Els hi anava la feina. Ja són, en teoria, història: no hi haurà grup de CiU al Parlament per primera vegada en 35 anys, i tampoc d'ERC. El PSC el manté, però ja no té desenes d'escons.

La lliura de diputat independent va començar a cotitzar alt fa temps. Quan tots els polítics eren polítics professionals van descobrir que la gent desconfiava d'ells i van incloure independents en les seves candidatures per fer-les més digeribles. Ara aquests són legió, si no és que no han fundat un partit. Mai abans se n'havien vist tants al Parlament.

Forcadell, Casals, Reyes

Llach és el més conegut dels independents de Junts pel Sí. Però no és, ni de bon tros, l'únic. El cap de llista, Raül Romeva, n'és un altre. Seria de lògica que Romeva, que va acceptar ser l'ensenya de la candidatura, aconseguís alguna plaça destacada en el futur grup de Junts pel Sí. Acredita una llarga trajectòria a l'Europarlament, on va demostrar la seva tenacitat en camps com el de la defensa de la tonyina.

Carme Forcadell i Muriel Casals resulten encara més simbòliques, pel seu paper d'impulsores civils de l'independentisme. La veritat és que es podrien passar els 18 mesos assegudes a l'escó. Ja són pràcticament Pasionarias del procés.

Eduardo Reyes serà un diputat amb càrrega simbòlica: integrant de Súmate, representarà els que des de la immigració espanyola a Catalunya han abraçat l'independentisme d'Artur Mas i Oriol Junqueras. També s'haurà d'escoltar el número 7 de Junts pel Sí, Oriol Amat, que en les últimes hores va estar a punt de causar un conflicte internacional al donar per bona una negociació amb el Govern central com a final de festa.

Germà Bel i Toni Comín són independents relatius: tots dos compten amb una trajectòria política parlamentària prèvia en l'òrbita socialista. Bel, cap de llista de Junts pel Sí per Tarragona, va ser diputat del PSOE al Congrés del 2000 al 2004 i abans havia assessorat el Govern de Felipe González. Del socialisme va acabar passant a l'independentisme, igual que Comín, que després de ser diputat al grup del PSC-Ciutadans pel Canvi, com a representant d'aquesta plataforma durant dos mandats, va acabar ingressant en el partit socialista, per abandonar-lo més tard. Va crear Socialisme, Catalunya i Llibertat i, pròxim a Junqueras, va ser elegit per ocupar la tercera plaça disponible per a ERC a la llista de Junts pel Sí a Barcelona: anava al número 11.

Encara que les sigles hagin passat a segon terme, no deixen d'existir i es poden buscar a Junts pel Sí. Dels seus futurs diputats, 29 són de Convergència i 18 d'Esquerra.

Escriptores, tertulianes

A Catalunya Sí que Pot, el primer independent és el cap de llista, Lluís Rabell. L'expresident de la Federació d'associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona encapçalarà un grup en el qual es barreja gent d'ICV, EUiA i Podem. També és independent el seu número dos, l'escriptora Gemma Lienas. Al número 5 hi figura Albano Dante Fachín, arribat de l'activisme sanitari, camp que podrà cultivar al Parlament ja com a diputat.

Per la CUP, el seu cap de llista, Antonio Baños, és nou i compta com a independent: no és militant. El PSC i el PPC van omplir les seves llistes de gent del partit. No semblava el moment per fer experiments. En realitat, la segona de la llista per Barcelona, Andrea Levy, ve de ser tertuliana. Però té càrrec on hi ha el verdader poder del PP, a Madrid: forma part de la direcció com a vicesecretària d'estudis i programes.

Ciutadans torna a la Cambra catalana amb un grapat de cares per conèixer. No tots: al número 5 per Barcelona hi figura Sonia Sierra, que ja va ser número dos de la llista de Ciutadans en les municipals. És regidora de l'Ajuntament de Barcelona.

Josep Guardiola, que tancava la llista de Junts pel Sí, no entra, és clar. Llach hauria tingut un amic amb qui xerrar.