La inflació s’alenteix de cop a Catalunya i se situa en el 2,2%, la taxa més baixa des de la tardor

L’abaratiment de l’electricitat, els carburants i uns preus turístics menys tensats que en anys anteriors han fet del març el primer mes en què Espanya ha vist la inflació anar a menys des del setembre. Són especialment els primers dos elements els que han aconseguit el mateix efecte a Catalunya. L’índex de preus de consum (IPC) autonòmic reflecteix una diferència de gairebé un punt entre febrer i març, una reducció de la velocitat a què venia encarint-se la vida fins i tot més notable que en el conjunt del país, cosa que, de fet, canvia el rol que jugava fins ara aquesta comunitat a la balança inflacionista espanyola.

La radiografia definitiva que publica aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que els preus han pujat un 2,2% a Catalunya en comparació amb el març de l’any passat. Això significa, d’entrada, que la vida s’encareix ininterrompudament en la comunitat des de fa quatre anys, però també que ho fa, de nou, amb menor intensitat. Sense anar més lluny, aquesta taxa se situava en el 3,1% al febrer. És una diferència de nou dècimes, dos més de les que registra Espanya, i la taxa més baixa des de la tardor de l’any passat.

Si això és ressenyable és perquè fa que Catalunya passi a formar part del grup d’autonomies que inclinen la balança a favor del consumidor, quan feia mesos que feia el contrari. Al febrer va ser la sisena comunitat amb més inflació, amb una taxa una dècima superior a la del conjunt del país. Al gener va ser la setena, també amb un percentatge més elevat al nacional. Al desembre, una altra vegada la sisena. Al novembre, la quarta. I així successivament –sempre amb un percentatge més elevat al general– des del maig de l’any passat.

Aquesta vegada, en canvi, Catalunya passa a engrossir la part de la taula en què figuren les autonomies que tiren del percentatge global a la baixa. És la desena comunitat vist des de dalt i des de la cua, empatada amb Extremadura, totes dues amb una dècima menys d’inflació que la mitjana nacional (2,3%).

Diferències amb la radiografia nacional

La diferència rau bàsicament en el cistell de consum, que accelera el seu encariment a Espanya, mentre que el suavitza a Catalunya. En aquesta autonomia en particular, omplir el carro d’anar a comprar surt un 2,7% més car ara que fa un any (cosa que, per cert, implica que és gairebé un 32% més costós que en fa cinc), però, al febrer, aquesta diferència vorejava el 3%. A Espanya en general, comprar en un supermercat surt, de mitjana, un 2,4% més car que fa 12 mesos, un contrast que al febrer es limitava al 2,2%.

Notícies relacionades

Tres de cada cinc menors ja decideixen amb els seus pares on va la família de vacances o quina tecnologia es compra a casa

Les noves formes de consum forcen el comerç a una altra reconversió: màquines d’autopagament, producte fresc ja tallat i més plats preparats

També hi influeixen el cost del transport, que descendeix molt més en aquest territori (-1,3%) que en el conjunt del país (-0,9%), i de tot allò relacionat amb la sanitat, un encariment tres dècimes menys intens a Catalunya que fa un any, davant l’empat que registra el quadre general.

En qualsevol cas, les tendències són molt semblants: les despeses associades a la llar com l’aigua, l’electricitat i el gas són, en els dos casos, els que marquen realment la diferència d’un mes a l’altre, ja que acariciaven també aquí una inflació del 9%, que ara descendeix fins al 4,7%. Això és, segons indica l’anàlisi global, gràcies a la baixada dels preus de l’electricitat.