Dos de cada cinc ‘e-commerce’ manipulen el consumidor perquè compri

Pràcticament un 40% dels comerços electrònics que operen a la Unió Europea inclouen a les seves pàgines web algun element que manipula el consumidor per forçar-lo a comprar. Des d’incloure temporitzadors amb compte enrere que en realitat és fals fins a ocultar deliberadament informació que encareix la compra. Així ho ha constatat la Comissió Europea en un dels seus «escombratges», un procediment pel qual s’han analitzat unes 400 botigues de venda ‘online’ i que els ha portat a concloure que al voltant d’unes 150 fan servir alguna d’aquestes pràctiques que Brussel·les qualifica de «patrons foscos».

En total, segons aquesta anàlisi, 42 dels ‘e-commerce’ vigilats utilitzen compte enrere fals per apressar el comprador a decidir-se; 54 pàgines web fan servir el disseny o el llenguatge per portar el client cap a opcions d’entrega més cares o cap a subscripcions a productes, i fins a 70 oculten o eclipsen informació important per al consumidor com per exemple els costos d’entrega, la composició dels productes i l’existència d’una alternativa més barata.

«El cribratge mostra que gairebé el 40% dels llocs web de compres ‘online’ es basen en pràctiques manipuladores per aprofitar les vulnerabilitats dels consumidors o per enganyar-los», va introduir en un comunicat el comissari de Justícia, Didier Reynders, al fer públics els resultats de la inspecció. «Ja disposem d’instruments vinculants per ajudar a afrontar aquest tipus de qüestions i demano a les autoritats nacionals que facin ús de les seves capacitats d’execució per adoptar les mesures pertinents i lluitar contra aquestes pràctiques», demanava el mateix responsable, que va confessar en aquest text que està revisant la legislació en matèria de protecció dels consumidors per garantir la seva adequació a l’era digital.

Sobretot, tenint en compte que els últims escombratges d’aquest estil han arribat a conclusions semblants. Per exemple, la Comissió Europea ha descobert recentment que un 43% de les ofertes associades al Black Friday són fraudulentes perquè no s’adeqüen al que estableix la Unió Europea. La mateixa Generalitat de Catalunya va arribar a una resolució semblant aquí, on el frau més comú és aplicar el descompte sobre un preu que no és el més barat dels 30 dies previs, com dicta la norma.

Sofisticació de la pràctica

Aquest tipus de mecanismes estan tan estesos que no sorprenen en absolut el professor de màrqueting d’EADA Business School, Antony Pool. «[El 40% identificat per la Comissió Europea] és un percentatge sorprenentment baix, probablement és molt més que això, perquè aquest tipus de pràctiques s’han sofisticat», planteja aquest expert. «Són les famoses empentes psicològiques que connecten amb biaixos mentals que tenim, que al comerç físic estan molt controlades però que en l’‘e-commerce’, que és la ciutat sense llei, és pràcticament impossible llevat que tinguis el mateix desplegament tecnològic», apunta.

Es refereix a l’avís que apareix a la pantalla al reservar seient en un avió o habitació en un hotel indicantque només queda aquell o aquella que mires. O a missatges que indueixen a pensar que un preu és la millor oferta, quan en realitat no ho és. La Comissió Europea ha acusat recentment Amazon d’aquest frau i el gegant del comerç electrònic ha reconegut indirectament la pràctica al comprometre’s a deixar de fer-ho.

Frau directe

Notícies relacionades

El sector logístic reclama a l’Administració més espais per créixer

Saldos per rebaixes

La qüestió és que en aquest còctel hi falta el frau directe, aquells comerços electrònics (en aquest cas habitualment menors) que, per exemple, promocionen articles amb imatges gens ajustades a la realitat. I el problema actual és que això podria anar a molt pitjor atès el complex moment que viuen les plataformes tecnològiques, que estan enfrontant la conjuntura macroeconòmica acomiadant gent i ajusten costos. Aquestes companyies, explica el professor d’EADA, estan retallant despeses en publicitat, amb la qual cosa estan començant a acceptar campanyes i anuncis de pitjor qualitat que no haguessin tingut cabuda a la seva plataforma tot just uns mesos enrere.

«M’agradaria pensar que [denunciar-ho] genera algun tipus de rebuig, però no ho sembla: és molt còmode comprar ‘online’, estem en la societat que estem en termes de consum, així que aquestes coses tenen poc efecte real sobre el consumidor», sosté Pool, que sí que reconeix haver percebut que cada vegada més gent tendeix a intentar esquivar aquest tipus de manipulacions navegant en ocult o comparant preus. ¿Aires de millora, llavors? «A Europa tenim sort, perquè la Comissió Europea ha sigut bastant agressiva amb el tema, comparat amb d’altres, i ara als Estats Units, els dos nous responsables de control de competència són també molt agressius contra això, així que penso que sí que veurem un intent de fer-ho», conclou Pool. «Crec que fins a cert punt canviarà, el meu temor és que passi allò de sempre: que quan regulin una cosa, això surti per una altra banda».