Premsa vella per regalar

Una olor de paper vell i tinta es desprèn de cada racó d'En la prensa de aquel día... (Joaquín Costa, 44). Allà només es venen diaris i revistes antics. Des de fa 20 anys, el seu amo, Roberto Costantini; la seva dona, Rosa Maria, i més tard les filles, Ágata i Angélica, es dediquen a vendre exemplars de premsa als seus clients perquè aquests al seu torn els regalin als éssers estimats el dia de l'aniversari.

En un enorme magatzem a la part del darrere de la botiga es conserven diaris des del 1900. «Posem el diari en una carpeta amb un certificat d'autenticitat i la història de l'editorial», explica l'Ágata, a càrrec de la botiga.

Una idea belga

Els fulls que acullen notícies antigues es planxen abans de ser venuts per 44 euros l'exemplar. Es conserven en bosses de plàstic per protegir-los de la humitat. «Per això ens vam traslladar aquí. Buscàvem un lloc ampli i alt, sense finestres, per poder-hi emmagatzemar els diaris. El local del carrer del Tigre, on vam obrir la primera botiga, es va quedar petit», explica Roberto Costantini,

L'aventura d'En la prensa de aquel día... va començar com una afició, al seu pis del carrer de Sepúlveda. «Fa anys, un amic que vivia a Brussel·les em va comentar que allà hi havia una botiga de premsa antiga. Amb la dona, la vam visitar i ens va encantar», segueix. Al tornar van obrir la seva botiga, única a Espanya, tot i que n'hi ha de semblants a Londres, París, Brussel·les i els EUA.

«Conservem més de 300.000 exemplars -explica l'historiador Ricard Fernández - recopilats entre col·leccionistes». Van començar a funcionar amb anuncis als diaris, tot i que ara treballen molt a internet, on es fan la meitat de les vendes.

Notícies relacionades

Cop de volant al 'vintage'

«Els que vinguin al concert seran mecenes de la ciència»

El sistema per buscar un exemplar no és digital. Uns fulls amb tots els dies de l'any des del 1900, quadriculats, estan plens de punts marcats en llapis. Buscar un diari significa buscar un punt concret. Una vegada venut l'exemplar, l'Ágata esborra el signe marcat en llapis amb una goma. «Són fulls dissenyats pel meu pare i formen part de la identitat de la botiga», somriu.

Les dates rodones, de qui compleix 50 o 60 anys són les més buscades, encara que sovint arriba algú amb comandes més estranyes. «Una vegada ens van demanar una nota gràfica de La Vanguardia, on un client va trobar una foto de la seva mare esquiant», diu Costantini. També els pregunten per notícies de l'enfonsament del Titanic o sobre els Beatles. «Estem emmarcats al Raval Cultural, un lloc perfecte per a la identitat de la botiga», sentencia el seu responsable.