Estudi científic
Si el nostre cervell és gairebé idèntic al dels micos, ¿per què nosaltres escrivim poesia i ells no?
Un estudi de la Universitat d’Oxford indaga en les diferències entre els nostres cervells i els dels altres primats per entendre què ens fa realment humans
Els simis també fan bromes de cunyat: «Només riu qui la fa»

Els humans compartim gairebé el 98% del nostre material genètic amb les altres espècies de grans primats com, per exemple, els ximpanzés i els bonobos. I això no és tot. Els nostres òrgans són molt semblants (per no dir idèntics) als dels micos, s’organitzen de la mateixa manera i, en molts casos, fins i tot tenen una estructura anàloga. Però si som tan semblants, per què l’evolució ens ha portat per camins tan diferents? Si els nostres cervells són gairebé idèntics als dels micos per què nosaltres parlem, escrivim poesia, construïm ciutats i ells no? Un equip internacional d’investigadors liderat per la neurocientífica Katherine L. Bryant, de la Universitat d’Oxford, ha aprofundit en aquesta qüestió i ha aconseguit desxifrar aquest enigma evolutiu que ens permet entendre quina part del nostre cervell ens fa realment humans.
Per a aquest estudi, amb uns resultats que es publiquen aquest dilluns en un article de la revista ‘JNeurosci’, es van analitzar un total de 30 cervells humans i una trentena més de diferents espècies de micos. Concretament, de ximpanzés i macacos, alguns dels nostres parents evolutius més propers. D’una banda, es van estudiar ressonàncies magnètiques portades a terme per mesurar les funcions cerebrals i, en altres casos, es van analitzar cervells postmortem per desentranyar les diferències estructurals de l’òrgan. A partir d’aquí es van crear mapes del funcionament del cervell per entendre les diferències tant en qüestions anatòmiques com en les funcions cognitives de cada espècie. ¿El resultat? Tot apunta que els nostres cervells són extremadament semblants a excepció d’algunes regions concretes. Sembla ser que és allà on sorgeix el que ens fa humans.
Circuit de l’empatia
Notícies relacionadesL’anàlisi va revelar que les principals diferències entre el cervell dels humans i el dels altres primats es troben a l’escorça prefrontal i algunes regions de l’escorça temporal i parietal. Per ser exactes, a les zones relacionades amb la presa de decisions, el raonament, la planificació i l’atenció. També es van trobar diferències significatives en els patrons de connectivitat cerebral que, segons expliquen els investigadors que han liderat aquest estudi, són crucials per a la regulació emocional, la cognició social i el processament del llenguatge i, evidentment, activitats «tan nostres» com escriure poesia. En el cas dels humans s’observa que les estructures cerebrals darrere d’aquests processos estan ben connectades, cosa que no passa ni en els ximpanzés ni en els macacos analitzats.
L’estudi també va trobar que al cervell humà hi ha una connexió molt forta entre dues àrees del cervell encarregades d’integrar la informació visual amb processos socials. Aquest seria el cas, per exemple, d’ entendre les emocions i creences d’altres persones. Les connexions cerebrals que fan possible aquest procés s’observen de manera clara en humans i són gairebé imperceptibles en el cas de ximpanzés i macacos, cosa que suggeriria que la nostra espècie ha desenvolupat «circuits mentals únics» per tenir empatia, entendre millor altres persones i cooperar en societat. Això podria explicar per què tenim habilitats més avançades que els altres primats en habilitats com la comunicació o, en general, la capacitat de generar pensaments complexos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Jubilació La despesa en pensions puja un 6,2% a l’agost, fins a la xifra rècord de 13.621 milions
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- EUA Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou