Si el nostre cervell és gairebé idèntic al dels micos, ¿per què nosaltres escrivim poesia i ells no?

Per a aquest estudi, amb uns resultats que es publiquen aquest dilluns en un article de la revista ‘JNeurosci’, es van analitzar un total de 30 cervells humans i una trentena més de diferents espècies de micos. Concretament, de ximpanzés i macacos, alguns dels nostres parents evolutius més propers. D’una banda, es van estudiar ressonàncies magnètiques portades a terme per mesurar les funcions cerebrals i, en altres casos, es van analitzar cervells postmortem per desentranyar les diferències estructurals de l’òrgan. A partir d’aquí es van crear mapes del funcionament del cervell per entendre les diferències tant en qüestions anatòmiques com en les funcions cognitives de cada espècie. ¿El resultat? Tot apunta que els nostres cervells són extremadament semblants a excepció d’algunes regions concretes. Sembla ser que és allà on sorgeix el que ens fa humans.  

Circuit de l’empatia

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

L’anàlisi va revelar que les principals diferències entre el cervell dels humans i el dels altres primats es troben a l’escorça prefrontal i algunes regions de l’escorça temporal i parietal. Per ser exactes, a les zones relacionades amb la presa de decisions, el raonament, la planificació i l’atenció. També es van trobar diferències significatives en els patrons de connectivitat cerebral que, segons expliquen els investigadors que han liderat aquest estudi, són crucials per a la regulació emocional, la cognició social i el processament del llenguatge i, evidentment, activitats «tan nostres» com escriure poesia. En el cas dels humans s’observa que les estructures cerebrals darrere d’aquests processos estan ben connectades, cosa que no passa ni en els ximpanzés ni en els macacos analitzats. 

L’estudi també va trobar que al cervell humà hi ha una connexió molt forta entre dues àrees del cervell encarregades d’integrar la informació visual amb processos socials. Aquest seria el cas, per exemple, d’ entendre les emocions i creences d’altres persones. Les connexions cerebrals que fan possible aquest procés s’observen de manera clara en humans i són gairebé imperceptibles en el cas de ximpanzés i macacos, cosa que suggeriria que la nostra espècie ha desenvolupat «circuits mentals únics» per tenir empatia, entendre millor altres persones i cooperar en societat. Això podria explicar per què tenim habilitats més avançades que els altres primats en habilitats com la comunicació o, en general, la capacitat de generar pensaments complexos.