Sonda espacial
La NASA capta «el batec» de la perduda Voyager 2 i prepara una maniobra per recuperar el seu senyal

El 20 d’agost de 1977, l’agència espacial nord-americana NASA va llançar la segona sonda espacial de la generació Voyager per entendre què hi ha més enllà del nostre sistema solar. Però després de gairebé cinc dècades de recorregut, un simple error humà dels últims dies ha fet témer el pitjor per a aquesta emblemàtica missió que, a hores d’ara, ja es troba a gairebé 20.000 quilòmetres del seu planeta mare. Divendres, l’enviament d’un comando equivocat va desviar l’antena de la sonda almenys dos metres i, d’aquesta manera, va tallar les comunicacions amb la Terra. Però segons acaba d’anunciar el Jet Propulsion Laboratory de la NASA, aquest dimarts s’ha aconseguit captar «un batec» d’aquest nau i, amb sort, aviat es podrà confirmar «si segueix amb vida».
Earth to Voyager... 📡
— NASA JPL (@NASAJPL) 1 de agosto de 2023
The Deep Space Network has picked up a carrier signal from @NASAVoyager 2 during its regular scan of the sky. A bit like hearing the spacecraft's “heartbeat," it confirms the spacecraft is still broadcasting, which engineers expected. https://t.co/tPcCyjMjJY
L’equip tècnic d’aquesta missió explica que «durant la seva exploració rutinària del cel», l’anomenada xarxa de l’espai profund (és a dir, la xarxa internacional d’antenes de ràdio que serveixen de suport a missions interplanetàries i que, en part, també té seu a la serra madrilenya) ha aconseguit captar alguns senyals de la Voyager 2. Això confirmaria, d’una banda, que la sonda espacial continua transmetent malgrat la desviació d’una de les seves antenes. També confirma el pronòstic dels enginyers que, ja al seu dia, van advertir que probablement la missió seguia el seu curs tot i que no es poguessin captar bé els seus avenços.
En els pròxims dies, els enginyers a càrrec d’aquest projecte intentaran enviar un altre senyal cap aquesta nau espacial per intentar corregir l’error anterior. És a dir, s’intentarà que la seva antena torni a apuntar cap a la Terra. «Si això no funciona, haurem d’esperar fins a l’octubre, quan el software a bord de la nau espacial li indiqui automàticament que restableixi la seva direcció», comenten des de l’agència espacial nord-americana en un comunicat remès durant la tarda de dimarts.
Missió històrica
Les missions de la generació Voyager són considerades algunes de les més longeves i exitoses de tota la carrera espacial. Les dues sondes d’aquest programa, llançades amb tan sols dues setmanes de diferència, es van dissenyar per durar tot just una dècada i explorar planetes com Júpiter, Saturn i Urà però, atès el seu enorme èxit, es va decidir utilitzar l’impuls gravitacional d’aquests cossos celestes per ‘catapultar-les’ fora del sistema solar i dirigir-les cap a l’anomenat espai interestel·lar. La Voyager 1 va aconseguir aquesta fita l’agost del 2012 i la seva bessona, la Voyager 2, ho va aconseguir el novembre del 2018. Es tracta dels primers objectes humans a superar aquest llindar còsmic.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Víctima mortal Mor un auxiliar forestal que treballava en l’extinció de l’incendi de Paüls després de caure 20 metres
- Estiu de 2026 MediaMarkt ocuparà la gran botiga de FNAC al Triangle de plaça Catalunya
- Canvis després del congrés Lorena Roldán deixa el seu escó com a senadora i obre el ball de cadires al PP català
- Nova ordenació de jutjats Catalunya comptarà amb 109 unitats judicials noves, de les quals 34 són prioritàries
- En un informe El jutge rastreja el finançament del PSOE i requereix informació sobre les donacions d’Ábalos