Captada la primera imatge d’una estrella devorant un planeta

Tot a l’univers té un principi i un final. Les estrelles, per exemple, neixen gairebé per atzar per una acumulació de pols i gas, durant milers de milions d’anys desenvolupen tot un ecosistema de planetes, satèl·lits i asteroides al seu voltant, i, eventualment, en algun moment esgoten el seu combustible i moren. ¿Però què passaamb tots aquests cossos celestes que envolten un astre quan aquest desapareix? La revista ‘Nature’ publica la primera detecció directa d’una estrella moribunda devorant un planeta durant l’última etapa de la seva vida: un fenomen que en uns 5.000 milions d’anys també es produirà en el nostre Sistema Solar.

Un equip internacional de científics del Massachusetts Institute of Technology (MIT), la Universitat de Harvard i la de Caltech han aconseguit captar, gairebé de casualitat, els últims dies d’un astre moribund. Es tracta d’una estrella situada a uns 12.000 anys llum de nosaltres, a la constel·lació d’Aquila, a la nostra mateixa galàxia. El maig del 2020, durant una campanya rutinària d’observacions, els astrònoms van observar un enigmàtic esclat en aquesta regió de l’univers. «Era diferent de qualsevol altra explosió estel·lar que hagués vist en la meva vida», explica l’astrofísic Kishalay De. I va ser allà quan va començar la investigació sobre aquest succés estel·lar.

Les dades captades mostraven el següent. En l’última etapa de la seva vida, aquesta estrella emetia un senyal fred i durador (símptoma que, efectivament, estava apagant-se). De cop, segons constaten els registres, la seva brillantor es va convertir en 100 vegades més potent. I la seva mida es va expandir dràsticament. «Aquestes observacions només són compatibles amb el procés de deglució d’una estrella», expliquen els experts que han liderat aquesta anàlisi. «Fins ara teníem indicis de què passava abans o després d’aquest procés, però és la primera vegada que observem una cosa així en directe», afegeixen.

El planeta devorat

Tot apunta que el planeta devorat era, a grans trets, com el nostre Júpiter. És a dir, un món gegant i calent que durant milers de milions d’anys va orbitar aquesta estrella i que va acabar sent engolit per aquesta. Les anàlisis suggereixen que aquest planeta va anar sent atret gradualment cap a l’estrella. Una vegada va arribar a la seva atmosfera, l’astre va començar a devorar-lo i, finalment, el va absorbir del tot. Tot aquest banquet estel·lar va poder ser observat gràcies al gas alliberat durant el procés (que, perquè ens entenguem, va actuar com les engrunes que queden després de menjar una galeta).

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

«Hem atrapat l’estrella en l’acte. Això és el que fa que aquest descobriment sigui realment emocionant», explica Kishalay De. Aquest mateix procés també ha sigut observat en altres cossos celestes del nostre cosmos. El telescopi espacial Hubble, per exemple, va captar fa poc la imatge d’un forat negre devorant una estrella situada a 250 milions d’anys llum de nosaltres. En aquest cas, el tiberi còsmic també va ser observat gràcies a les engrunes que va deixar el forat negre després d’empassar-se l’astre.

Segons expliquen els astrònoms, aquest tipus d’observacions proporcionen una pista clau per entendre què passarà al nostre propi Sistema Solar d’aquí diversos milers de milions d’anys. «Estem veient el futur de la Terra», argumenten els experts. «Si alguna altra civilització ens estigués observant a uns 10.000 anys llum de distància mentre el Sol engolia la Terra, veurien que el Sol brilla sobtadament a mesura que expulsava algun material, després forma una espècie de massa de pols al seu voltant abans de tornar a ser el que era», afegeixen. Ja que a l’univers, com dèiem al principi, tot té un principi i un final.