Troballa científica

Així sona el «crit» d’una planta estressada

  • Un equip d’investigadors israelians registra el so que emeten les plantes estressades per la deshidratació o pel tall d’una tija

Així sona el «crit» d’una planta estressada

Ohad Lewin-Epstein

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

«Fins i tot quan sembla que tot està en silenci, en realitat estem envoltats de sons que no sentim». Aquesta és la premissa amb què comença un curiós estudi presentat aquest dijous per un equip israelià d’investigadors. El treball, publicat a la revista científica ‘Cell’, ha aconseguit registrar el «crit» d’unes plantes estressades per la deshidratació o pel tall d’una tija. Segons explica la biòloga Lilach Hadany, autora principal d’aquest estudi, el soroll que emeten les plantes és tan fort que es pot sentir fins a un metre de distància. Això sí, no el sentim perquè la seva freqüència és massa alta perquè les nostres orelles els detectin.

El «crit» de les plantes estressades ha sigut captat per investigadors de la Universitat de Tel Aviv. Per registrar el seu so, els experts van traslladar una sèrie de plantes de tomàquet i de tabac (de les més fàcils de cultivar als laboratoris) primer a una sala acústica insonoritzada i després a un hivernacle. En un primer moment es va gravar el so de les plantes sanes. Després es va registrar el soroll de plantes que feia dies que no eren regades (i que mostraven signes de deshidratació) i de plantes a les quals se’ls havien tallat diverses tiges.

Aquestes gravacions es van analitzar a partir d’un algoritme d’aprenentatge automàtic i a partir d’allà es van estudiar les diferències de sons entre les plantes sanes i les estressades. Segons expliquen els experts que han liderat aquesta anàlisi, la veu de les plantes sona com una seqüència d’esclats o clics. Com més estressada estigui, més clics emet. «Una tomaquera estressada emet entre 30 i 50 clics per hora en intervals aleatoris», explica Hadany. «Sona com un plàstic arrugat o com un esclat de plàstic de bombolles», afegeix.

«Una tomaquera estressada emet entre 30 i 50 clics per hora en intervals aleatoris»

«Crit» d’estrès

L’anàlisi revela que les plantes comencen a «cridar» quan es queden sense aigua. Fins i tot abans de patir signes visibles de deshidratació, els vegetals emeten sorolls de forma constant per alertar del seu estat. El «crit» arriba a la màxima intensitat després de cinc dies seguits sense aigua i a partir d’aquell moment disminueix progressivament fins que la planta s’asseca per complet i mor. Aquest fenomen ha sigut estudiat en plantes de tomàquet i de tabac, tot i que, segons expliquen els investigadors, també s’ha observat en espècies com el blat de moro, el blat, el raïm i els cactus.

¿Però a què es deu aquest «crit» vegetal? Els investigadors expliquen que encara hi ha moltes incògnites sobre com i per què produeixen aquest so. Per ara, una de les hipòtesis més acceptades planteja que podria tractar-se de la formació i explosió de bombolles d’aire en el sistema vascular de la planta (un procés conegut com «cavitació»). 

Qui escolta les plantes

Notícies relacionades

«Ara que sabem que les plantes emeten sons, la següent pregunta que ens plantegem és qui les podria escoltar», es pregunta Hadany arran de la publicació d’aquest article. El seu equip es disposa ara a investigar quins organismes són capaços d’escoltar (i reaccionar) davant d’aquests estímuls. Estudis previs ja han apuntat que les plantes emeten sons i vibracions per comunicar-se entre elles. De la mateixa manera, sembla que alguns pol·linitzadors també responen als sons de les plantes per saber quan estan en situació òptima per recollir-ne el nèctar.

«Ara que sabem que les plantes emeten sons, la següent pregunta que ens plantegem és qui les podria escoltar»

«Sabem que hi ha molts ultrasons a la naturalesa. Per això mateix, cada vegada que utilitzes un micròfon descobreixes que moltes coses produeixen sons que els humans no podem escoltar», explica Yossi Yovel, neuroecòleg de la Universitat de Tel Aviv i coautor d’aquest estudi. «El fet que les plantes emetin aquests sons obre una nova via d’oportunitats per explorar les tècniques de comunicació i espionatge a la naturak¡lesa», afegeix l’expert.